Actualitat

Espais polivalents, ventilats, inclusius, amb perspectiva de gènere… les escoles que venen

El Departament d’Educació ha elaborat el document Nous aprenentatges, nous espais, una guia de 128 pàgines que per primera vegada en 22 anys canvia els criteris constructius que fa possible la transformació dels centres per respondre a les noves metodologies d’aprenentatge. Planteja així les bases per una nova arquitectura escolar, un nou disseny dels centres educatius públics “que trenqui amb la rigidesa i s’obri a la polivalència dels nous aprenentatges i pedagogies”.

El document incorpora orientacions per tal de donar resposta als reptes de les escoles i instituts pel que fa al disseny i transformació dels seus espais. Nous aprenentatges, nous espais neix d’un treball conjunt del Departament d’Educació, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i la Fundació Jaume Bofill, que l’any 2019 van organitzar una jornada de reflexió sobre la arquitectura i l’educació amb la participació de docents, pedagogs i arquitectes. El document hauria hagut de néixer abans, com a conseqüència d’aquella jornada, però la pandèmia ho va impedir. I el dia que s’havia de presentar (dilluns 25 d’abril), al Paranimf de la UB, la notícia va ser que la irrupció de diverses desenes de persones que protestaven contra el Departament per qüestions laborals ho va impedir.

La guia aborda, de forma resumida, la fonamentació pedagògica de la transformació dels espais educatius, basada en quatre eixos clau: l’autonomia dels centres educatius, el model curricular competencial, el sistema educatiu inclusiu i la ubiqüitat de les tecnologies digitals. I també apunta pautes de disseny i criteris o propostes per a la definició d’espais (n’hi i ha d’obligatoris i n’hi ha que no) i fa alguna pinzellada sobre el mobiliari. A grans trets, apunta que els espais escolars “han de ser flexibles i polivalents, han de ser inclusius, tenir en compte la perspectiva de gènere i al mateix temps els aspectes tècnics com la il·luminació, ventilació, temperatura, acústica i mobiliari, atès que cadascú incideix d’una forma o altra en l’aprenentatge dels infants”.

48 processos participatius oberts

Els capítols quatre i cinc de la guia es dediquen a explicar com s’ha de fer un procés participatiu per a la definició del disseny d’un centre educatiu, tant si és nou com si és la transformació d’un ja existent. Aquest procés participatiu es desenvolupa en tres fases (la diagnosi i definició d’espais; el projecte i construcció del centre; i l’avaluació de l’espai educatiu) i hi ha de prendre part, a més del Departament d’Educació, al qual correspon establir la tipologia del centre i definir el pressupost, tota la resta d’agents educatius: equip directiu, docents, alumnat, famílies, ajuntaments i arquitectes.

De fet, actualment ja s’han iniciat 48 processos participatius en diferents centres d’arreu de Catalunya amb encàrrecs de nous projectes que responen a les reflexions i debats de la comunitat educativa, tenint en compte el marc normatiu actual. A la guia se n’esmenten 43.

D’acord amb el que explica la guia, entre les pautes generals que s’han d’incloure en el plantejament dels edificis, destaquen les següents:

• Adaptació de l’edifici al solar i a l’entorn amb materials i solucions adequades al lloc: subministraments bàsics, orientació de l’edifici, topografia, accés i mobilitat.
• Previsió de futures adequacions, modificacions i ampliacions.
• Manteniment, neteja i conservació.
• Mínima complexitat en el disseny.
• Racionalització de costos.
• Foment de la sostenibilitat dels edificis i de la salut dels usuaris.

Pel que fa a la transformació dels centres ja existents, el document inclou orientacions i reflexions per guiar aquest camí, com per exemple:

• Benvinguda (Vestíbul): L’espai de benvinguda com a indret accessible, que faciliti la recollida o lliurament de l’alumnat més petit, que s’integri amb la resta d’espais i que sigui visualment comprensible.
• Cuina: la utilització de la cuina per altres usos relacionats amb l’aprenentatge o la possibilitat de fer-ne una part vidrada per facilitar la transparència.
• Esport (Gimnàs): plantejament d’altres usos i la relació amb altres espais del centre.
• Nutrició (Menjador): Espai principal d’aprenentatge destinat al món del menjar. Nutrició permetrà conèixer el que es menja, com es prepara i per què es menja per tal que esdevingui un nou indret d’aprenentatge, amb una utilització més completa.
• Recerca (Biblioteca): Destinat a l’accés a la informació i el coneixement. Actualment l’accés al coneixement i l’exercici de la lectura han passat a ser més dinàmics i accessibles i, per això, es vol dotar de més contingut amb una major flexibilització.
• Relació (circulació i passos): aquestes zones, que tradicionalment són exclusives com a simples espais de comunicació, adquireixen ara un nou rol amb un ús lligat a l’aprenentatge.
• Arena (Pista esportiva): el marc normatiu preveu un espai susceptible de ser usat com a pista esportiva, és a dir, un espai amb les dimensions per a l’esport, si bé es pot simultaniejar amb d’altres espais exteriors i tenir molts més usos, i pot estar o no pavimentat.
• Altres equipaments exteriors com zones d’aparcament de bicicletes, l’hort com a espai d’aprenentatge o les zones de joc.