El Consell Escolar de Catalunya s’encamina cap a una transformació per obrir-se a tot el món educatiu que té lloc fora de l’àmbit escolar, que és ampli i divers. Com ja va avançar aquest diari el març de 2021, un cop s’aprovi la llei, que ara ja és al Parlament, passarà a dir-se Consell d’Educació de Catalunya. Però el canvi vol anar molt més enllà de la nomenclatura i la composició, i entrar sobretot en el model de participació i el concepte de democràcia deliberativa. En parlem amb el seu president, Jesús Viñas (Manresa, 1953), psicopedagog, mestre i durant més de 30 anys inspector d’educació als SSTT del Vallès Occidental, càrrec que va compaginar durant anys amb la docència amb la universitat, en màsters de direcció de centres educatius impartits a la UB i la UAB, i amb dos períodes de gestió, com a subdirector general de la Inspecció durant el primer tripartit, i com a director dels Serveis Territorials del Vallès Occidental durant els tres anys de Bargalló com a conseller. L’estiu de fa un any, quan es va jubilar, li va arribar la proposta de substituir Anna Simó al capdavant del Consell Escolar. “Aquest lloc és un honor, un voluntariat de luxe”, comenta.
Per què cal un canvi al Consell Escolar de Catalunya?
Aquest és un tema que el Consell Escolar ja fa anys que es planteja; és a dir, jo he acabat de rematar el que es va començar en temps de l’Anna Simó. Tothom sap la importància que té una formació àmplia, que abasta l’espai escolar però també l’espai que fins ara s’ha anomenat extraescolar o no formal, i la importància que té en relació amb temes d’integració social i de suport a l’alumnat més vulnerable. Per tant, el consell ha de mirar tot aquest món, i si hi ha un Departament d’Educació, el consell també ha de ser d’Educació. I el mateix Departament també ha de vetllar per, d’alguna manera, regular i incidir en tot aquest espai, que és educatiu, encara que no en tingui una gestió directa.
M’està dient que el Departament d’Educació hauria d’entrar en assumptes que no són estrictament escolars?
No ben bé. Crec que l’educació és un tema transversal. Per exemple, si el Departament treballa el tema de l’educació per la sostenibilitat, contacta amb tota la part del Govern que està relacionada amb l’acció climàtica, o el mateix si treballa temes d’igualtat i feminismes. Cuidar-se de l’educació no vol dir que totes les qüestions hagin de ser un tema de gestió directa del Departament d’Educació. És més, en el cas del mal anomenat espai no formal, crec que és bàsicament el món local qui té les competències, i des del meu punt de vista el paper de les administracions locals en l’educació ha d’augmentar. Veig necessari una política educativa general que cobreixi l’infant. El nen o la nena és una mateixa persona a dins i fora de l’escola, i per això crec que el Departament d’Educació pot portar el concepte sense necessitat de portar la gestió.
Per tant, si al final s’amplia el concepte i la mirada del Consell d’Educació de Catalunya potser es trobaran opinant o fent dictàmens sobre qüestions que no són estrictament competència del Departament d’Educació.
Així és, i ho trobo normal. Per exemple, trobo normal que la Generalitat reguli la política lingüística, però aquesta política no la fa la Generalitat i prou. L’han de fer totes les administracions.
De què més tracta el canvi del Consell Escolar?
Hi haurà un canvi de composició en què entraran entitats d’aquest espai, i ho aprofitarem per introduir millores en el funcionament del consell, perquè en realitat està funcionant amb una estructura similar a la que tenia l’any 1985, quan es va crear. Això ja es veu que no quadra. Tenim moltes possibilitats noves i avui dia hi ha una exigència de participació molt més àmplia i arrelada. I per tant el Consell de l’Educació de Catalunya el que ha de fer és incorporar aquestes reflexions.
La nostra proposta és que el Consell d’Educació tingui 75 membres, que són 20 més que en l’actualitat, si bé es mantenen els terços: un terç són representants de les administracions, un terç de l’escola i un terç de les entitats
Ja se sap quines són les noves entitats que entraran?
Nosaltres tenim una proposta de llei, el que no sabem és què s’aprovarà. En aquesta proposta hi haurà 75 membres, que són 20 més que en l’actualitat, si bé es mantenen els terços: és a dir, un terç que són representants de les administracions (l’educativa, però també les municipals), una altra part de comunitat educativa estricta, és a dir, dels centres, format per representants del professorat, que són els sindicats, famílies i alumnat, i un últim terç format per entitats amb transcendència educativa, com poden ser els MRP, l’IEC o les universitats. Per tant, sabem que es mantenen els tres terços, però hem de definir els membres de cada espai. En el terç de comunitat educativa hi haurem d’afegir entitats que facin educació en el lleure en els centres educatius, i en el terç del món educatiu també altres que facin educació en el lleure fora. Una vegada s’hagi aprovat, el que diu la llei és que el Consell Escolar farà la proposta de les entitats d’acord amb dos criteris: representació i diversitat. És a dir, que hi podria haver membres que no fossin tant per la quantitat sinó per la representativitat.
Però també ens podem plantejar més canvis. Proposarem mesures que també obren la participació a persones que no formen part del Consell Escolar. O un altre exemple de possible novetat: en el cas del Consell Escolar de Canàries el president l’escull el mateix consell, no és el conseller o consellera d’Educació.
I això pot passar aquí?
Això encara no s’ha plantejat perquè forma part de la segona fase després de l’aprovació de la llei, que és parlar de les normes d’organització i de funcionament. Podria passar, però també hem de veure quina efectivitat té això i tot el que implica, perquè voldria dir crear un càrrec, una retribució… El model canari és interessant, però cal dir que és l’excepció. A la resta de comunitats el president del seu Consell Escolar és el conseller o consellera, i al Consejo Escolar del Estado passa el mateix.
M’estava parlant també de canvis en els processos participatius.
Volem aprofundir en el concepte de democràcia deliberativa, com a complement necessari de la representativa, que és el Parlament, i de la democràcia directa, que si és possible és important tenir-la. Una de les eines que estem pensant és poder preguntar regularment als centres, però de forma directa, no a través d’entitats. Podríem tenir una mostra, una mena de pulsòmetre de l’educació, per exemple de 5.000 persones, que sigui una mostra representativa i àmplia, i que no sigui esbiaixada, i preguntar coses directament. Això permetria que el Consell Escolar podria discutir a partir d’informació real, i no de suposicions sobre el que la gent opina, i amb una dimensió territorial, que no sempre tenim en compte. I aquest baròmetre hauria de ser públic. Crec que crear-lo seria relativament senzill i barat, el més difícil és saber què preguntes i com, i que hi hagi acord a la comunitat educativa que aquests són els temes rellevants per preguntar.
La democràcia directa té el perill que s’acabi contestant amb el fetge…
Per això el més important d’aquests debats és que es responguin en els moments que no hi ha cap tensió, perquè aleshores surt l’opinió real. Si estàs en un moment que hi ha un conflicte, la tendència natural és que t’hi posicionis, pel que sigui, pel teu origen, per les teves relacions…
O perquè no et cau bé el personatge que fa la proposta.
Sí, o perquè estic en contra d’unes organitzacions determinades. Per això, el sistema de recollida d’informació ha de ser molt sistemàtic i periòdic, sobre diferents temes. Però no per resoldre un conflicte. El que busquem és saber realment què pensa la gent. Aquesta és la part necessària per tot, i ho és per la democràcia representativa. També els partits polítics, que ostenten la democràcia representativa, necessiten informació per fer polítiques educatives. I per tant tenir un bon sistema d’informació i recerca és un interès comú de les democràcies deliberativa i representativa, és a dir, pot ser una molt bona eina pel Consell Escolar i pot ser una molt bona eina pels governs.
Volem fer preguntes directes, però és important que es formulin en els moments que no hi ha cap tensió, perquè aleshores surt l’opinió real
Llavors el nou Consell farà sondejos periòdics?
El Consell no és democràcia directa, sinó deliberativa, i és molt importat que incorpori el concepte d’opinió informada. La nostra opinió no té cap interès si no expliquem per què la tenim, perquè en definitiva en un debat debatem els arguments, no les posicions, i per tant l’important de qualsevol debat que es faci en Educació és debatre sobre els arguments que hi ha al darrere. Però el que volem és que aquesta opinió informada del Consell Escolar estigui basada en informació. És obvi que el món de l’educació és molt complex i que hi ha d’haver coneixement compartit, però basat en dades.
Em fa l’efecte, potser m’equivoco, que el Consell Escolar actua sempre a iniciativa del Departament i no a iniciativa pròpia, és a dir, que opina quan se li demana opinió sobre alguna cosa. Això continuarà sent així?
El Consell Escolar és un òrgan de consulta, i per tant en el fons és un òrgan de la mateixa conselleria d’Educació. El conseller, que és qui ha de fer polítiques educatives, té un espai per contrastar aquestes polítiques amb representants de les administracions, de la comunitat escolar i d’entitats representatives. Aquesta és la idea bàsica. Per tant, s’ha d’entendre que el Consell Escolar és una eina de contrast, que en primer lloc ha de dictaminar sobre tots els decrets que fa la conselleria, i això és per llei, no per iniciativa de la conselleria. Però no és una eina per fer oposició, això ja es fa al Parlament. Per tant, pot el Consell Escolar debatre de coses que no vinguin del Departament? Pot i ho fa. Perquè pot proposar coses. Com a organització tenim una comissió permanent amb representants dels tres terços. La permanent ho decideix tot. I també hi ha iniciatives que surten de la permanent.
Com va anar el tema del calendari escolar i el fet que es comuniqués als mitjans abans que al Consell Escolar?
Hi va haver una comunicació oficial del president i del conseller prèvia a portar-ho al debat. Això va crear polèmica, perquè quan arriba al Consell l’ordre, que ho fa immediatament, a la comissió permanent es diu que això no es pot discutir si no compareix el conseller i se li poden fer preguntes. Per tant, s’acorda que el conseller compareix davant del plenari deu dies després i explica tot el que ha d’explicar i respon al que li pregunten. Allà no s’aprova res, però això torna a la comissió i allà es torna a discutir, perquè aleshores és quan es fa el dictamen, i el dictamen dona un resultat sorprenent: s’aprova, amb poc marge, tant una posició favorable a l’avançament del calendari escolar com una moratòria d’un any.
En els dictàmens del Consell Escolar no es recull només allò que s’aprova, sinó també els vots particulars d’aquelles coses que no s’aproven, i per tant aquell dictamen mostrava una certa contradicció. No tant pel que fa al debat de l’avançament o no del calendari, com amb el fet de si s’havia de fer o no una moratòria. Ara bé, els dictàmens del Consell no són vinculants, i sí que vam tenir va ser un retorn del dictamen dient que el calendari tirava endavant per això i allò. O sigui que formalment es van fer bé les coses, i ni l’equip tècnic ni la presidència tenim cap més paper que assegurar-nos que es recullin de forma adequada les diferents postures.
I particularment, vostè com ho veu?
Jo he de mantenir un paper més institucional, sobretot durant el debat. Això no vol dir que no tingui opinió, però sempre dic que és irrellevant. I és cert que aquests quatre informes del Consell dels que sempre parla el conseller existeixen. I allà es parla de moltes coses, però en tots els casos es diu que les vacances són massa llargues, i que això afecta sobretot l’infant més vulnerable. I que moltes comunitats autònomes i tota Europa comencen el curs abans.
El País Valencià i les Illes Balears han començat aquest curs el 12 de setembre.
Al País Valencià el govern també va fer la proposta d’avançar el calendari, però davant del conflicte va decidir acceptar la moratòria. Per tant, hi ha clarament un consens sobre el fet que les vacances escolars són molt llargues i que s’han d’escurçar. Ara bé, com s’ha de fer? Aquí sí que es pot debatre sobre si ha de ser d’una manera o d’una altra, els documents exploren diverses fórmules, i segur que hi ha punts de vista molt diferents. Des de la meva responsabilitat el més important és que s’escoltin totes les veus, i crec que al Consell Escolar es va viure una certa tensió, però sobretot es va mantenir el diàleg.
El Consell Escolar té previst fer seguiment d’aquest tema o no li toca?
El Departament ha encarregat una valoració, i nosaltres debatrem sobre aquesta valoració i els membres del Consell podran expressar les seves opinions d’una forma clara. L’interès és mutu, del Consell Escolar i de la Conselleria. I això s’ha de fer ara, abans que torni a sortir l’ordre de calendari del curs 23/24.
Amb la perspectiva que té de tants anys de treball al sistema educatiu, diria que la crispació que vam viure durant la primavera va ser excepcional o seria més o menys rutinària i cíclica?
Va ser un moment àlgid de conflicte. Quan analitzes les causes n’hi ha una de molt clara que jo vaig viure de forma també molt directa com a director dels SSTT del Vallès Occidental: la pandèmia. La gestió de la pandèmia va ser molt i molt complicada. Per tant, l’explosió podia ser pel que fos, però hi havia molta més crispació perquè era un moment que la gent estava molt cansada. Hem de pensar que la gestió del desembre, gener i febrer va ser molt difícil, a mi em trucaven directors a qualsevol hora del dia i cap de setmana, o sigui que jo estava tot el dia connectat, però qui em trucava tenia més neguit que jo, perquè era per dir-me que li acabaven de notificar tres baixes de professors per covid i que necessitava substituts. Tota aquesta pressió va ajudar molt a l’explosió. Després, en tots els conflictes res no és lineal ni directe, hi ha molts interessos molt diferents.
Li sembla que ara les aigües ja estan tranquil·les?
Jo parlo amb molts docents, i la sensació d’ara és que el professorat encara està sortint del cansament. No crec que estiguem en una situació que puguem dir que el professorat ja està en una situació normalitzada. Continua estant molt neguitós.
La gestió de la pandèmia va ser molt complicada i el professorat estava molt cansat, aquesta és una de les explicacions del moment àlgid de conflicte que hem viscut; ara el neguit continua
Potser el Departament no va saber detectar aquest neguit i aquest esgotament, i potser no era el millor moment per afegir més estrès amb canvis de calendaris.
Pel que fa a l’estrès, aquí hi ha elements discutibles i la valoració que es farà ara potser ho analitzarà amb una mica més de reflexió informada, perquè ho veurem sobre la pràctica del que ha passat, i del que ha funcionat bé i no tan bé. Per exemple, les hores lectives del professorat. Els mestres de primària han fet de 9h a 13h, és veritat que des del dia 5, però del 12 al 30 de setembre també han fet aquest horari i d’una altra manera haurien fet jornada partida matí i tarda. A banda, és el Govern a qui pertoca decidir les polítiques, i en primer lloc ha de valorar si aquesta mesura convé a l’alumnat. Evidentment, ho ha de fer escoltant, i espero que des del Consell Escolar puguem ajudar-hi.
Deixi’m fer-li una pregunta com a exinspector. Vostè seria un paradigma d’alt funcionari que durant anys ha controlat el sistema o això és un mite?
Hem de distingir entre la inspecció i els administradors de l’educació, perquè pot anar unit o no. És obvi que els administradors de l’educació han de tenir ulls i orelles a tot arreu per saber les coses, i la inspecció és una eina no només per exercir un control –que ho és, perquè per garantir els drets necessites un control–, sinó que la funció bàsica avui dia és de supervisió. Per tant, els administradors de l’educació necessiten una inspecció, i els inspectors són persones que, com que veuen molts centres, tenen un bon coneixement. Molt del meu coneixement surt de trepitjar centres, de parlar amb centenars de directors de pública i de concertada,
Però la inspecció té una gran influència, potser intangible, en temes de pressupost i de normativa.
És important que els administradors comptin amb gent formada, i els inspectors ho estan, tots vénen dels centres, la major part han estat directors, i si parlem de normativa sí que és gent molt formada, a banda dels òrgans d’assessorament legal que té el Departament, que són els que en saben més. Però això no els dona tant poder. Tenen influència en l’administració educativa? De vegades més i de vegades menys. Depèn molt de com els administradors veuen els inspectors. Hi ha vegades que hi compten molt i n’hi ha que no hi compten tant.
Els administradors estan de passada i ho saben, mentre que els inspectors hi són sempre, això fa que sigui difícil que un administrador s’atreveixi a contradir el que diu un inspector.
Això és una generalització, que és injusta. Perquè n’hi ha que sí que et contradiuen, potser perquè volen marcar perfil sense tenir uns coneixements extensos, i penses “mare meva”. I en canvi hi ha gent que hi compta molt. Per tant, no es pot negar que tinguin influència, però també la tenen els directors de centre. He vist molts consellers i conselleres tenint molt en compte l’opinió de la junta de directors. I trobo bé que sigui així.
