Repeteixo: escriure és compartir i avui vull compartir una descoberta casual. L’editorial Pol·len em fa arribar un llibret preciós de disseny i de contingut, que es diu Cartes a l’Ainhoa. És una traducció de l’euskera que han fet Ainara Munt i Maria Colera. Té unes il·lustracions d’Eider Eibar, unes il·lustracions molt belles.
El seu autor es diu Joseba Sarrionandia. El cognom no em diu res i busco informació a la contraportada i a internet. Ah, sí, ara s’activa la memòria, una memòria emboirada. En Joseba va estar tancat a la presó acusat de ser membre d’ETA i va fugir amagat en els altaveus d’un músic que va actuar aquell centre penitenciari. Kortatu va composar una cançó d’aquest fet.
Però en Joseba Sarrionandia ha escrit molt: relats, poesia, assaig… i aquest llibret que em sembla una joia i que he aprofitat per titular aquest article.
Qui és aquesta Ainhoa? Doncs és la suma de moltes criatures que en Joseba va conèixer mentre estava amagat. Vivia a diferents cases i en algunes convivia amb criatures a qui ensenyava a dibuixar, a escriure o els explicava antigues històries perquè en Joseba és un home de relats.
Són cartes plenes de tendresa. En algunes explica un conte, en altres manifesta la seva admiració per a algú. Fins i tot en algunes convida a saber què és el món per poder-lo millorar.
Posar a l’abast de les criatures històries escrites en altres llengües és un bona decisió
A la contraportada es diu que aquest llibre és un clàssic de la literatura infantil escrita en euskera. També pot ser un clàssic de la nostra literatura. Posar a l’abast de les criatures històries escrites en altres llengües és un bona decisió. Bona i bella decisió. Aproximar i fer estimar la diversitat lingüística no només és una obligació de primer ordre per tots els que ens dediquem al bell ofici d’educar, sinó que és ajudar a gaudir del relat de l’experiència humana, que pot ser joiosa o dolorosa, però que cal conèixer-la.
Tots som Ainhoa. Tots ens deixem meravellar per aquesta prosa polida i necessària.
