Actualitat

Municipis i segregació escolar, l’experiència de Terrassa

Terrassa és la ciutat que més ha reduït la segregació escolar en els últims cinc anys, tal com posa de manifest l’últim informe del Síndic de Greuges sobre aquesta qüestió. Reduir les ràtios, obrir les activitats extraescolars a persones que normalment no poden accedir-hi i adquirir acords amb altres institucions culturals i educatives han estat algunes de les claus.

Des que el 2019 es va signar el Pacte contra la Segregació Escolar a Catalunya, al qual Terrassa es va adherir, la regidoria d’Educació, amb Teresa Ciurana al capdavant, va prioritzar disminuir aquest desequilibri entre l’alumnat. El consistori va demanar un estudi a la Diputació de Barcelona per fer una anàlisi de la situació, del qual es va encarregar el tècnic i assessor Rafa Homet, i es va crear un grup de treball específic.

Per mesurar la segregació a les aules s’utilitza un indicador anomenat índex de dissimilitud, segons el qual un 0 correspon als centres on no hi ha segregació i un 1 als que estan molt segregats. Inicialment, es calculava segons l’alumnat d’origen estranger i des del curs 2021-2022 té en compte l’alumnat NESE (Necessitats Especifiques de Suport Educatiu), que també té en compte la situació socioeconòmica.

Desigualtats socials

A Terrassa, l’índex de dissimilitud és d’un 0,4 a primària i un 0,25 a secundària, i se situa en el número 10 de la llista. Si es tingués en compte l’antiga forma de mesurar la segregació, la ciutat estaria en el número 13. En els últims anys, la cocapital del Vallès Occidental ocupava els pitjors llocs de la classificació.

La concentració de grups d’alumnes és el resultat directe de la segregació urbana i socioeconòmica. Així, famílies amb pocs recursos tendeixen a anar a l’escola més propera, mentre que les més riques poden costejar-se més fàcilment les despeses de mobilitat i tendeixen a relacionar-se amb famílies que comparteixen un estil de vida similar.

Mesures

Les millores a la ciutat s’atribueixen a mesures com la ràtio de 20 alumnes a I3 (Infantil 3 anys) a equipaments públics i concertats, tret de centres amb molta demanda en què la xifra pot arribar a 22.

Una altra mesura d’èxit és la de les Aliances Magnet, un programa de col·laboració entre centres educatius i altres institucions d’excel·lència. Hi ha acords entre l’escola Auró i l’escola municipal d’Art i Disseny, o l’escola França amb el centre de dansa de la Factoria Cultura. A més, l’escola del Vallès té un projecte amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC); el Nicolau Copèrnic amb el museu de la ciència MNACTEC, i el Jaume Cabré-Marqués Casals amb la facultat de cinema ESCAC.

👉 #Terrassa ja no és al 1r lloc de la llista de ciutats amb més segregació. Hem baixat al 10è! @sindicdegreuges. L'intens treball per ocupar les places de reserva, l'acord de ciutat per la ràtio 20 evitant la sobreoferta, i el suport de l'ajuntament a les escoles, dona fruits. pic.twitter.com/YUN2JbeYrs

— Teresa Ciurana (@Teresa_Ciurana) January 17, 2023

Amb l’objectiu que hi hagi més equilibri entre l’alumnat dins i fora de l’aula, hi ha programes fora de l’horari escolar, com el Programa d’Oportunitats Musical dirigit a centres de màxima complexitat, que compta amb la participació de l’escola de música i el conservatori.

Activitats també fora de l’aula

Aquesta visió i acompanyament global és el que s’anomena Educació 360. “L’educació no acaba en l’horari escolar, sinó que ocupa tot el dia i espais”, remarca Ciurana. “Cal veure l’itinerari individual de l’alumnat, tota la vida, pensar que tothom tingui oportunitat d’accés a tot”.

Els mesos de juliol i agost, hi ha el programa Més Estiu, que vol afavorir l’estada a casals d’estiu a qui no s’ho pugui permetre i que prioritza activitats educatives, artístiques i emocionals.

D’altra banda, el passaport Edunauta, que és una iniciativa de la Fundació Bofill,  permet participar en l’oferta esportiva, cultural i extraescolar a l’alumnat i les famílies que habitualment queden fora d’aquestes activitats per raons econòmiques o per manca de formació.

Una altra eina és l’Escola de noves oportunitats, dirigida a combatre l’abandonament escolar prematur i que ha començat amb joves de 16 a 21 anys que fan classe durant el matí i activitats comunitàries a la tarda.

Més reptes de futur

Amb totes aquestes i altres iniciatives, Ciurana i Homet coincideixen que la situació “progressa adequadament, però necessita millorar” per tal de tenir una autèntica escola inclusiva.

Pel que a l’alumnat NESE, sigui per raons socioeconòmiques o perquè tenen capacitats diverses, Homet indica que en el primer cas “la tasca és difícil, però s’està avançant; l’altre, però, demana un canvi de mentalitat molt gran per incloure tothom, hi estem fent molt, però el canvi costa més”.

La figura del personal vetllador, que és una de les propostes del Departament d’Educació, no sembla el millor remei per al tècnic: “Vas a l’escola a educar-te i no a què et vetllin. La vetlla pot ser un recurs puntual, però no una solució”.

Ciurana, amb dècades d’experiència com a professora i activista per l’educació, remarca que els avenços han tingut lloc en plena pandèmia sanitària de la covid-19, per la qual cosa considera que hi ha camí per continuar en aquesta línia, amb menys limitacions i restriccions.