Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Des que vaig endinsar-me en el món de l’educació, més concretament en la intervenció amb els infants, i vaig observar el que implica per algunes criatures, encara em sento més allunyada d’aquesta festivitat.
Ens hem preguntat com se senten els infants que no els agrada disfressar-se i aquests tipus de festes? Encara que els oferim la possibilitat de no disfressar-se i, per tant, pensar que estem sent respectuoses amb els seus interessos, em pregunto com deuen sentir-se quan l’educadora o l’educador de referència es disfressa i, a més, es comporta de manera diferent a l’habitual. Encara que no vulguin disfressar-se, no penseu que es poden sentir forçats per la resta d’infants, amb els quals tenen un vincle, i per l’adult més proper (com també ens passa a les adultes)?
Ens hem preguntat com se senten els infants, amb diversitat funcional, que s’atabalen amb grups de gent tan nombrosos? Per tant, partim d’una mirada inclusiva? I, per a mi el més important: hem observat com se senten i comporten les criatures (en especial, els més petits) quan alterem la seva rutina?
Ens hem preguntat com se senten els infants que no els agrada disfressar-se?
Pel que fa als recursos (humans, materials i temps): ens hem preguntat tot el temps (i material) que invertim les educadores per crear les disfresses i, en conseqüència, que hem de deixar per pensar, decidir i planificar altres propostes? Cal estressar-nos per aquest motiu?
En aquest sentit, tot dependrà de la mirada i els interessos de l’equip i la línia de l’escola en general.
Amb tot això, no vull dir que el carnestoltes no pugui estar present a l’escola, sinó introduir-ho d’una manera més subtil (sempre pensant en els més petits), sense alterar la rutina dels infants, és a dir, des de la QUOTIDIANITAT dels infants. Per exemple, a través de metodologies actives, com ara l’entrada relaxada o els ambients, podem planificar propostes, com ara crear una màscara, disfressar-se, maquillar-se, explicar i compartir contes, àlbums il·lustrats i cançons, etc., alhora que plantegem propostes d’altres tipus. Així doncs, aquestes propostes poden estar presents en diferents moments del curs, i no només durant la festivitat. D’aquesta manera, aconseguim adaptar-nos i RESPECTAR, realment, la diversitat de necessitats, gustos i interessos.
El Diari de l’Educació, 2025