Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Al febrer del 2022 es presentava la nova plataforma acontra+, un nou servei de subscripció i lloguer de cinema i altres continguts audiovisuals, creat per A Contracorriente Films, una distribuïdora i productora de cinema de capital espanyol, que des del 2009 desenvolupa una activitat intensa i innovadora al sector, d’acord amb el nom escollit de l’entitat, promocionant de manera activa l’exhibició, l’edició, la recuperació de la memòria cinematogràfica i els festivals de cinema, que actuen d’elements catalitzadors de la divulgació de la cultura i de l’entreteniment.
En aquest context, un any després de la posada en marxa de la plataforma, acontra+ és pionera en oferir un servei dissenyat especialment per a col·lectius en general (cinefòrums, col·legis professionals, centres cívics i culturals, parròquies, etc.), i, en especial, per al sector educatiu, tant escoles com instituts, universitats o centres educatius de qualsevol índole. El nou servei permet al personal docent planificar i programar amb més facilitat l’ús pedagògic del cinema a les aules, amb un accés fàcil i legal a les pel·lícules i sèries disponibles a la plataforma, amb títols variats, nombrosos, multidisciplinaris i en contínua actualització setmanal.
Les tarifes són mensuals o anuals, amb facilitat per a la subscripció, possibilitat de renovació i possibilitat de cancel·lar-la quan l’usuari ho desitgi, com és habitual en aquest tipus de plataformes. El que és singular és que el client és l’entitat i l’usuari pot ser tot el personal docent del centre, cosa que fa que sigui molt competitiva i atractiva l’oferta en si, amb serveis addicionals com fitxes pedagògiques d’una selecció de títols per facilitar la tasca de preparació de la sessió en qüestió.
Que les produccions audiovisuals tenen un interès artístic és evident, esdevenint al llarg del segle XX una part fonamental de l’entreteniment i la cultura de la societat actual. La qüestió a plantejar és com utilitzar aquest recurs com a eina pedagògica, contribuint alhora a un procés d’educació de la mirada als infants i adolescents espectadors. Espectadors que no només ho són a casa o a les sales de cinema, també ho poden ser a l’aula. Es tracta d’un nou procés d’alfabetització que es manifesta en un context d’una societat altament influenciada per la comunicació audiovisual en tots els sentits, i per una presumpta addicció a les pantalles, especialment en estudiants d’instituts i universitats.
El jove Thomas, interpretat per Louis Vazquez, protagonista de Volando juntos (Donne-moi des ailes, 2019), és un bon prototip d’aquest perfil descrit, i més tenint en compte que la història s’inspira en un fet real. Dirigida per Nicolas Vanier, la pel·lícula és un al·legat a favor de la conservació de les espècies i la biodiversitat, de denúncia dels efectes del model de societat sobre la natura i, sobretot, és un exemple del que podem fer cadascun de nosaltres a nivell individual. Thomas és un adolescent obsessionat amb els videojocs, molest per haver de passar part de les vacances amb el seu pare, un científic dedicat a l’estudi de les oques salvatges i els seus processos de migració, vivint en un lloc idíl·lic en plena natura… sense cobertura, Internet o televisió. Hi pot haver alguna cosa pitjor? O, més ben dit, hi pot haver alguna cosa millor?
La curiositat del jove, fugint de l’avorriment, el converteix, de forma fortuïta, en la “mare” d’una bandada d’oques que haurà d’ensenyar, amb l’ajuda d’un ultralleuger, quines són les millors rutes migratòries cap al nord del continent europeu, ple de tota mena de barreres, físiques i burocràtiques. Amb una fotografia prodigiosa i fascinant, un ritme aventurer i una trama que captarà emocionalment l’atenció de l’espectador, el llargmetratge és sens dubte un recurs adequat per a classes de biologia, geografia, ciències socials, llengua o per fomentar l’educació en valors per a un públic, l’estudiantat, que, amb tota probabilitat, té desenvolupat un estil d’aprenentatge que el capacita per ser còmplice d’un professorat que vulgui promoure la comunicació, la interacció i la motivació a través del cinema.
Aquesta capacitació i habilitat per a l’ús de les tecnologies de la informació a la nostra societat fa que aquesta generació de joves sigui especialment candidata a ser més receptius a l’ús de pel·lícules de ciència-ficció des d’un punt de vista sociològic, especialment quan es tracta de tecnologia versemblant que podríem tenir disponible en pocs anys. La pel·lícula Un amigo para Frank (Robot & Frank, 2012) podria ser un bon exemple per fer-ho. Frank, magistralment interpretat per Frank Langella, ha d’acceptar la imposició dels seus fills de tenir un assistent personal que tingui cura d’ell, a causa de l’avenç despietat de l’Alzheimer i la llunyania de la família, que no pot atendre’l en el dia a dia.
La clau de la trama és que la solució és contractar un robot assistencial, que fa d’infermer, de cuidador… d’amic. La pel·lícula és una bona eina per analitzar aspectes filosòfics com la identitat, aspectes socials com la soledat a la vellesa, o aspectes econòmics com la longevitat actual i les necessitats d’assistència. També és un bon recurs per contemplar els símptomes de la malaltia, la seva progressió i la manera com es manifesta de forma progressiva. I un debat de màxima actualitat: de com la intel·ligència artificial s’està convertint en un factor fonamental en la societat actual i fins a quin punt en podem arribar a dependre, reflexionant sobre la seguretat, les conseqüències o les responsabilitats legals, entre altres temes, que segur podran idear l’estudiantat i el professorat a classe.
El cinema és, a més, una base testimonial de gran importància que pot utilitzar el docent al mateix espai de l’aula, i es constitueix en una eina virtuosa per poder abordar a l’aula una gran diversitat de continguts temàtics i socioculturals des de diverses perspectives: històrica, econòmica, cultural o, també, des de la perspectiva de gènere. Un exemple fascinant de tot això el constitueix la pel·lícula Su mejor historia (Their Finest, 2016), on l’actriu Gemma Arterton interpreta una assistent d’un guionista de cinema durant la segona guerra mundial. La jove empoderada acabarà aconseguint participar de manera activa al guió de l’encàrrec que reben del govern britànic de produir una pel·lícula patriòtica amb l’ànim d’aixecar la moral de les tropes angleses després dels bombardejos de l’aviació nazi sobre Londres. El procés creatiu d’una pel·lícula com a motor de l’argument dramàtic en un context històric real és un punt de partida molt suggeridor, ideal per captar l’atenció de l’audiència.
Aquestes tres pel·lícules estan disponibles a la plataforma acontra+, aquestes i moltes més. El seu catàleg és extens, amb títols nacionals i internacionals, amb diversitat de gèneres i èpoques, documentals d’art, enregistraments d’òperes i ballets, i amb una àmplia oferta de produccions emblemàtiques d’animació. El treball de prospecció a la recerca de la pel·lícula ideal per al tema a tractar a classe és un procés apassionant… i ara possible. Ara ja no hi ha cap excusa. Ara hi ha una oportunitat inèdita fins fa poc, i que està en mans dels centres educatius que sigui factible, per poder fer servir el cinema com a recurs pedagògic de forma fàcil i legal.
1 comentari
Benvolgut tothom,
enhorabona per aquesta plataforma però voldria informar que potser és pionera a nivell totalment virtual, però des del Grup d’Investigació i Assessorament Didàctic GIAD -grup de recerca i grup d’innovació docent consolidat- de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona -en aquests moments Facultat d’Educació- un grup de professorat i algun alumnat- vam crear el “Seminari de Cinema Formatiu”, que durant 25 anys (1995-2019) va investigar, debatre i portar a terme una Setmana dedicada al Cinema Formatiu -la que sempre coincidia amb el dia 20 de novembre, ja que va ser una data clau per al món del cinema !-
D’aquesta tasca n’han sortit publicats un important nombre de llibres i articles, i també s’ha participat en diversos events de caire acadèmic i científico-educatiu, la difusió de tot plegat va ser els primers anys només en format paper i més endavant es va anant incorporant la virtualitat. I cal dir que han tingut molt ressò als centres educatius i socials perquè es treballen les pel·lícules podríem dir més comercials a partir d’un format que vam crear: el Model ORA (Observar- Reflexionar i Aplicar), que també està a disposició de tothom.
Reitero l’enhorabona per la vostra tasca, però autonomenar-se com a “pioners” considero que és una mica agosarat.
Cordialment.