Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Consensuar un nou pacte per a l’educació, afrontar la problemàtica de les places a les escoles bressol, lluitar contra la segregació i impulsar la formació professional, són algunes de les apostes de les diferents candidatures a les eleccions municipals del 28 de maig a l’Ajuntament de Barcelona.
Així ho han exposat en els Col·loquis Catalunya Educació que tenen lloc al CaixaForum i que tenen com a objectiu unir els àmbits polítics i educatius per fer un diagnòstic de la situació i marcar els reptes de futur del sector.
A la trobada han participat Carles Rodríguez (ERC), Jordi Rabassa (Barcelona en Comú), Joan Ramon Riera (PSC-Units), Neus Munté (Trias per Barcelona), Rafael Arenas (Ciutadans), Fernando Sanchez (PP) i Marilén Barceló (Valents).
Escoles vertebradores de barris
Carles Rodríguez ha destacat que la importància de les xarxes d’escoles bressol, que ha definit com “la joia de la corona de la ciutat”. “És evident que ens falten places i cal treballar perquè continuïn creixent”, ha afirmat.
Per al candidat d’ERC, és necessari avaluar el pla de xoc contra la segregació i destinar-hi més recursos. L’objectiu, ha dit, és fer de les escoles “un espai accessible per les activitats extraescolars i que tinguin una funció vertebradora dels barris”.
Abandonament
Jordi Rabassa ha posat èmfasi en els avenços dels últims anys: “Les escoles estan sens dubte millor avui que fa no pas fa quatre anys. No està tot solucionat, però hem de posar l’escola al centre de totes les polítiques de la ciutat”.
Des de Barcelona en Comú ha apel·lat a la dimensió comunitària de les escoles, a la lluita contra l’abandonament i a millorar el sistema d’inscripcions, del qual ha assegurat que “en els últims quatre anys, un 19% de famílies més han pogut accedir a escoles bressol”.
Desigualtats
Joan Ramon Riera ha fet referència a les desigualtats, tot indicant que “no pot ser que l’èxit o el fracàs acadèmic depengui del codi postal. Hem d’actuar. El pla de xoc contra la segregació escolar és insuficient”.
Per al representant de PSC-Units, “el pacte educatiu de la ciutat no plantejava la superació del debat dogmàtic de pública-concertada”.
Finançament
Neus Munté ha proposat un “acord de ciutat amb el conjunt de grups municipals i tota la comunitat educativa contra la xacra de l’abandonament escolar i ha subratllat la necessitat de “donar un nou impuls a l’FP”.
La candidata de Trias per Barcelona ha assegurat que el govern de la Generalitat no ha donat prou recursos als centres per garantir una inclusió real perquè hi ha un problema “d’infrafinançament crònic”.
Escoles bressol
Rafael Arenas (Cs) ha qualificat de “mediocre” el sistema d’educació a Catalunya”, ha considerat “gravíssim” que hi hagi famílies sense plaça a l’escola bressol pública i ha destacat que “cal aturar l’expulsió del castellà”.
Per part del PP, Fernando Sánchez s’ha sumat a la necessitat que hi hagi més places públiques de la bressol i ha culpat la Generalitat de deure 50 milions a les escoles bressol.
Des de Valents, Marilén Barceló, ha remarcat que “el model educatiu és una falta de respecte a l’escola concertada” i ha demanat més bilingüisme, més finançament i més places a les bressol.
Competències locals
Prèviament al debat de les diferents candidatures, l’impulsor dels Col·loquis i president de la Societat Catalana d’Història Cultural, Pere Poy, ha recordat les competències que tenen a dia d’avui els Ajuntaments en l’àmbit educatiu: “L’administració local pot dissenyar una política educativa municipal amb perfil propi […]. Ho pot fer des de tres dimensions: material, pedagògica i participativa”.
Així mateix, l’Escola Octavio Paz, la Fundació Comtal, l’Institut Obert de Catalunya i el Col·legi Montserrat han exposat els seus models, basats en la transformació educativa per col·locar l’alumne al centre dels aprenentatges. Els centres, dos públics i dos privats, aposten per fer xarxa, nodrint-se de les entitats dels seus barris, i incorporant les noves tecnologies. Han posat l’accent en donar noves oportunitats a l’alumnat més vulnerable i han advertit dels reptes que planteja la intel·ligència artificial.
Els Col·loquis Catalunya Educació estan organitzats per la Societat Catalana d’Història Cultural, amb el Sindicat de MPares i el Centre d’Estudis Econòmics i Socials, i tindran continuïtat el 2024, centrats en el malestar dels docents.
