La música és un llenguatge universal que té el poder de transformar vides. Més enllà de ser simplement entreteniment, la música ofereix una sèrie de beneficis cognitius, emocionals i socials que poden enriquir especialment el desenvolupament dels més petits. Com a músic i defensor de l’educació musical, a l’escola de música Virtèlia hem tingut l’oportunitat de veure el gran impacte positiu de la música en els nens i nenes, per això sempre la destaquem com una de les grans activitats extraescolars per als més petits de la casa.
Un dels beneficis més destacats de la música en el cervell dels infants és el seu impacte en el desenvolupament cognitiu. Nombrosos estudis han demostrat que la música estimula la memòria, l’atenció i el raonament lògic. Aprendre a tocar un instrument musical requereix memoritzar notes, acords i ritmes, un exercici perfecte per fomentar la capacitat de retenció i millorar la memòria a llarg termini. A més, la música obre les portes a un nou univers, un nou llenguatge ple de conceptes com la durada de les notes i les estructures rítmiques. Assolir aquestes habilitats pot suposar un gran avantatge per altres àrees acadèmiques, com les matemàtiques i les habilitats verbals.
La música també promou el desenvolupament del llenguatge. Cantar cançons, escoltar música i participar en activitats rítmiques promou l’adquisició d’habilitats lingüístiques, ajudant els més petits a evitar disfuncions en la parla. La pronunciació, l’entonació i la comprensió verbal s’enforteixen a través de l’exposició a diferents estils i gèneres musicals. A més, a nivell emocional, la música facilita l’expressió i millora la capacitat de comunicació dels nens.
Cantar cançons, escoltar música i participar en activitats rítmiques promou l’adquisició d’habilitats lingüístiques
La coordinació motora és un altre benefici fonamental de l’educació musical. Tocar un instrument requereix moviments precisos de les mans i els dits, la qual cosa millora la coordinació motora fina. D’altra banda, ballar o participar en activitats rítmiques estimula la coordinació motora gruixuda. Aquestes habilitats motores desenvolupades a través de la música potencien altres activitats quotidianes, com la psicomotricitat, l’escriptura o l’esport.
La música també proporciona una estimulació sensorial única, i és una porta d’entrada ideal per a impulsar la creativitat. En escoltar música, els nens i nenes activen múltiples sentits, incloent-hi la percepció auditiva, visual i tàctil. De la mateixa manera, la música pot evocar imatges mentals, despertar la imaginació i transportar els nens a diferents llocs i emocions.
Per últim, participar en un conjunt, en un cor, o en qualsevol grup musical és una gran via perquè la canalla es desenvolupi social i emocionalment. Tocant cançons amb altres nens i nenes, aprenen a treballar en equip, a cooperar per aconseguir una mateixa harmonia i a respectar les opinions dels altres. Cal destacar que tant aquest com els esmentats beneficis, no només enriqueixen als més petits, sinó que també són font d’aprenentatge i profit per tothom, ja sigui gran o petit.
En definitiva, la música és un gran aliat per aprendre i créixer. Un espai per desconnectar i, qui sap, alimentar una vocació. Un llenguatge per expressar-se amb molt més que paraules. I per sobre de tot, una forma de divertir-se.
1 comentari
Sens dubte. La música ha de ser un dels primers aprenentatges. De fet es desenvolupament de capacitat amb estímuls de la cultura. Tant que va avançar a Catalunya amb Llongueras seguint Dalcoze i tan oblidat que està. De fet, els estudis actuals de neurociència han confirmat allò que en pedagogia creativa comença amb assaig i es va polint. Antropologicament, al principi era el ritme i la tonalitat de la que va sortir la paraula cantada. El llenguatge ha de començar amb la cançó, coral i individual. ¡Que bé ho fan algunes educadores de llars d’infants!: fan rotllana, canten coral i l’educadora convida a un menut a atansar-se-li, el posa de cara al grup, el protegeix amb les mans per donar-li seguretat i, si cal, li apunta a l’orella la cançó. Després tornen al coral. Aquestes lletres apreses son els primers textos a analitzar com a frases estructurades com feia Galí.