Les notícies no són bones. La lectura de PISA 2022 no deixa molt de marge per a l’optimisme, més enllà de poder dir que la baixada dels resultats per a Espanya és menys acusada que la que han sofert la mitjana de l’OCDE i els països de la UE.
El 2012 la competència matemàtica va ser la protagonista també, com ara. I els gràfics, encara que puguin endolcir-se d’alguna manera, no deixen molt de marge de maniobra. L’OCDE ha perdut 22 punts en aquests deu anys (fonamentalment des de 2018); la UE, per part seva, cau 19, mentre que en el cas espanyol es passa dels 484 de 2012 als 473 d’aquesta última edició.
Com pot veure’s, des de fa una dècada les puntuacions mitjanes no han deixat de baixar, encara que no ha estat així per a tots els països. Singapur torna a estar al capdavant de tot, imposant-se com ho va fer en el seu moment Finlàndia. Espanya, a més del seu 473 per a matemàtiques, ha obtingut 474 punts en lectura i 485 en ciències.
Daniel Salinas, analista de l’OCDE i responsable del primer volum d’aquest informe PISA dedicat al rendiment i l’equitat dels sistemes educatius, ha assegurat durant la presentació de l’informe en el Ministeri d’Educació, FP i Esport, que “seria simplista” culpar la pandèmia de tota la baixada de rendiment, encara que “sí que va intensificar procés en curs”.
Per a José Manuel Bar, secretari d’Estat d’Educació, la pandèmia va ser “moment crític per a veure la resistència del sistema” i es constata que “l’enorme esforç de la comunitat educativa a Espanya” durant aquell temps, ha donat els seus fruits, és a dir, una menor caiguda que altres països.
Les diferències entre països són molt importants. Espanya està entre els que menys punts han perdut (11) mentre que Alemanya, és la que més ha baixat (39 punts). Cal recordar que a PISA 20 punts de diferència equivalen a un curs sencer.
Espanya es troba, encara que sense triomfalismes, entre els països amb una variació, asseguren des de l’OCDE, no significativa, mantenint-se en la mitjana de l’OCDE (474). Per a Lucas Gortázar, director d’Educació d’EsasdeEcPol, “a Espanya, la caiguda és significativa, especialment en lectura, però és menor que la d’OCDE i UE, per la qual cosa per primera vegada hi ha un triple empat OCDE-UE-Espanya. Són mals resultats, encara que a la resta li hagi anat pitjor. No es pot anar de triomfalista”.
Torna a ser un problema per a Espanya, a més, el percentatge d’estudiants en els diferents nivells d’assoliment dins de les proves PISA. Gairebé un terç de l’alumnat aconsegueix com a molt el nivell 2, mentre que només el 6% arriba al 5 i al 6.
En el següent gràfic poden apreciar-se les diferències autonòmiques en els percentatges d’assoliment, amb La Rioja al capdavant de la llista amb un percentatge que gairebé duplica el d’Espanya entre els qui millor ho fan i amb tan sols un 7% entre els qui no arriben al nivell 1a.
Causes
Des de l’OCDE han intentat donar explicació a aquesta baixada generalitzada del rendiment. “Crida l’atenció l’enorme caiguda, encara més gran, de l’Europa continental (França, Bèlgica, Holanda, Alemanya, Polònia) i també la nòrdica (Finlàndia, Dinamarca, Suècia, Islàndia). És simplement brutal”, apunta Lucas Gortázar, director d’Educació d’EsadeEcPol.
PISA 2022 s’ha realitzat amb els resultats de les proves que van passar noies i nois de 15 anys la primavera del 2022 amb l’objectiu que l’impacte de la pandèmia fos menor. En qualsevol cas, noies i nois havien passat els seus 45 dies de tancament de centres i un curs escolar previ amb l’assistència als centres de manera escalonada, ja que en la majoria dels centres de secundària, per falta d’altres possibilitats, es va realitzar a estones en classe i estones des de casa.
D’aquesta manera, l’impacte de la pandèmia està en el centre de la baixada dels resultats d’aquesta última edició de l’informe. Des de l’OCDE han preguntat a l’alumnat sobre la teva motivació cap a l’aprenentatge durant el tancament de centres i sobre l’impacte que aquest esdeveniment va tenir en ells.
Més enllà de l’impacte de la pandèmia, segons Daniel Salinas, en el qüestionari que es passa a les i els directors escolars, aquests assenyalen que els falten recursos personals, és a dir, docents i personal de suport, per poder fer millors intervencions amb l’alumnat amb més dificultats socioeconòmiques. “No es destinen més recursos on més es necessiten aquests recursos. Aquí hi ha àrea on polítiques educatives podrien millorar”, ha explicat.
En l’informe espanyol es ressalta com alguns països on l’alumnat mostra menys seguretat i interès a l’hora de gestionar el seu propi aprenentatge estan entre els països que millors resultats van obtenir en aquesta edició i, per contrari, alguns dels més confiats i motivats, es troben en la cua, amb entre 150 i 200 punts menys.
Per a Gortázar, això sí, sembla que “Espanya va manejar millor la pandèmia i la crisi de salut social i mental dels seus joves és menys acusada” donats els resultats comparats entre països i economies de l’OCDE. Des del seu punt de vista, sembla raonable pensar que per a la pròxima edició de l’informe, PISA 2025 (que es coneixerà a finals del 2026) hi hagi un repunt dels resultats, “però no és gens clar que a nivells prepandèmia”.
