Anàlisi

Proves PISA 2022, quina sacsejada!

Per tal d’analitzar les competències educatives que assoleixen els alumnes de 15-16 anys, cada tres anys es realitzen les anomenades proves PISA a tot el món. Degut a la pandèmia de la Covid, les del 2021 es van posposar un any, fins al 2022. Les proves avaluen el rendiment dels alumnes en tres aspectes, matemàtiques, lectura i ciències. En el cas de les matemàtiques no sols s’avalua el rendiment sinó que també d’altres aspectes (subescales), es poden consultar en l’informe dels resultats de les proves PISA 2022 que s’acaben de publicar. En aquesta edició s’ha observat una descomunal baixada en les puntuacions a la majoria de països de la UE i de l’OCDE. La baixada ha estat també enorme a Catalunya i molt important però en menor mesura al conjunt d’Espanya. Passem a descriure els resultats més rellevants.

Pel que fa als resultats en Ciències, els alumnes espanyols han obtingut una puntuació de 485 (guanyen 2 punts en relació al 2018), idèntica a la mitjana dels països de l’OCDE (perd 4 punts des del 2018) i un punt superior a la mitjana de la UE (484, 6 menys que el 2018). A la gràfica següent es poden observar els resultats per Comunitats Autònomes. Galícia i Castella i Lleó obtenen les puntuacions màximes (506 punts), perdent Galícia 5 punts en relació al 2018  i guanyant-ne 5 Castella i Lleó. Catalunya se situa la quarta per la cua, perdent 11 punts en relació al 2018, i juntament amb Castella la Manxa i Euskadi són les que mostren un retrocés més important.

Les proves PISA divideixen la puntuació en 6 nivells. L’1, el més baix, indica que els alumnes no han assolit el mínim de competències que haurien de tenir en aquesta etapa. Els nivells 5 i 6 són els de més rendiment. El nivell 1 es subdivideix també en subnivells però aquesta subdivisió no la tractarem aquí. A la prova de Ciències, a Espanya un de cada 5 alumnes (21%) no superen el nivell 1, situació molt desfavorable, però un xic millor que la de la UE i l’OCDE (23% a totes dues). En canvi, els alumnes que assoleixen els nivells 5-6 són del 4% a Espanya, un xic pitjor que a la UE i l’OCDE (6% a totes dues). A la gràfica següent es pot observar el percentatge d’alumnes de cada CA que no superen el nivell 1 i els que assoleixen els nivells 5 o 6. Andalusia, Catalunya i Canàries són les que presenten percentatges més elevats d’alumnes que no superen el nivell 1, és a dir, que no assoleixen les competències mínimes. Castella La Manxa, Canàries i Euskadi són les que presenten un menor percentatge d’alumnes que assoleixen els nivells 5-6.

En relació a la competència en Lectura, a les proves PISA 2022, Espanya (474 punts) queda un punt per sota la UE (475) i dos de l’OCDE (476). Els resultats d’Espanya i les CCAA del 2018 van ser rebutjats per poc creïbles i, per tant, sols es presenten les dades del 2022 i no la comparativa. Andalusia, Catalunya i Canàries estan més de 10 punts per sota la mitjana Espanyola, mentre Castella i Lleó, Astúries, Madrid i Cantàbria superen la mitjana espanyola per més de 20 punts.

Andalusia, Catalunya i Canàries són les que presenten percentatges més elevats d’alumnes que no assoleixen les competències mínimes, és a dir, es queden al nivell 1. Castella La Manxa, Canàries i Euskadi són les presenten un menor percentatge d’alumnes que assoleixen els nivells 5-6.

Si analitzem les puntuacions en Matemàtiques, podem veure que els alumnes espanyols han obtingut una puntuació de 473 punts, 8 menys que el 2018, una puntuació que queda entre la de la UE (474, amb pèrdua de 20 punts en relació al 2028) i l’OCDE (472, 17 punts menys que el 2018). Per CCAA, Castella i Lleó, Cantàbria, Astúries i Madrid obtenen les puntuacions més altes, amb més de 10 punts per sobre la puntuació mitjana espanyola. Canàries, Andalusia i Múrcia amb més de 10 punts menys de la mitjana són les que obtenen pitjors resultats. Catalunya és la cinquena amb pitjors resultats i la que més punts perd (21) en relació al 2018.

A Canàries, Andalusia, Múrcia, Castella La Manxa i Catalunya, un 30% o més dels alumnes no assoleixen el nivell mínim i es queden a l’1. A La Rioja, Astúries i Castella i Lleó és on hi ha el percentatge més elevat d’alumnes amb nivell 5-6.

Quins factors han pogut afectar els resultats del 2022?

Els redactors de l’informe indiquen que la pandèmia de la Covid ha jugat un paper molt important en la caiguda de resultats a nivell global, doncs és l’element que ha distorsionat més els darrers anys d’Ensenyament. No obstant, l’empitjorament en alguns països i CA ja s’observava entre l’informe del 2015 i el del 2018 i, per tant, en alguns casos com ara Catalunya, la pandèmia podria haver estat el pas de volta necessari per provocar una caiguda més substancial que a la resta de CA degut a que el sistema educatiu estava molt tensat.

La Conselleria d’Educació, en conèixer l’informe va atribuir inicialment l’enfonsament dels resultats de Catalunya als alumnes immigrants i a una mostra no adequada. Més tard van rectificar i van admetre que la mostra era correcta i que l’estudi reunia totes les garanties.

En relació a la presència d’alumnes immigrants, és cert que l’alumnat immigrant en alguns casos per qüestions idiomàtiques pot tenir una dificultat temporal d’adaptació. Si analitzem els resultats de matemàtiques (similars però no idèntics als de lectura i ciències), a Austràlia, Nova Zelanda i Canadà, els alumnes immigrants tenen uns resultats significativament millors que els alumnes nadius. A 12 països les diferències entre alumnes nadius i immigrants no són significatives i a la resta, els alumnes nadius obtenen resultats significativament millors. Finlàndia és el país on la diferència entre nadius i immigrants és més gran (65 punts). A Espanya la diferència (33 punts) és molt similar a la de l’OCDE (31 punts) i per sota de la mitjana de la UE (43 punts).

Si per CCAA aparellem la puntuació en matemàtiques i el percentatge d’alumnes immigrants matriculats a l’ensenyament no obligatori en centres públics, i analitzem estadísticament si les dues variables estan relacionades, s’obté que no hi ha una correlació significativa (Spearman test). No obstant, segons l’informe PISA, a totes les CCAA els alumnes immigrants obtenen puntuacions significativament inferiors a les dels alumnes nadius, essent la major diferència a favor dels nadius a Euskadi (70 punts). Les CCAA amb més d’un 10% d’alumnat immigrant el curs 2020-2021, malgrat les diferències en puntuació entre nadius i immigrants que es poden veure a la taula següent, no han mostrat correlació significativa entre el percentatge d’alumnes immigrants i la puntuació en matemàtiques  ni tampoc amb la diferència de puntuació entre alumnes nadius i immigrants.

Aquestes dades mostren que malgrat la innegable influència dels resultats dels alumnes immigrants (a cada CA els alumnes immigrants obtenen puntuacions significativament inferiors), tal i com assenyala l’informe PISA, la baixada a Catalunya no es pot atribuir a aquest fenomen. De fet, ja des del curs 2012-2013 els percentatges d’alumnes immigrants estaven per sobre del 10% tant a Catalunya (12,1%) com a Balears (14,2%), La Rioja (13,6%), Madrid (11,6%) i Aragó (11,4%), únicament Múrcia (9,9%) baixava del 10%.

Un altre aspecte que pot estar relacionat amb les males dades de Catalunya en aquest darrer informe PISA, pot ser la inversió en educació. Per analitzar-ho, s’han recollit les dades del finançament de l’educació per part de les CCAA de la sèrie temporal 2013-2021, els darrers 9 anys dels que hi ha dades definitives de gairebé tots els conceptes. Les dades de la despesa pública en educació es poden trobar als informes anuals dels indicadors en educació que publica el Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports. Les dades anuals del PIB per càpita i del nombre d’habitants de cada comunitat autònoma s’han obtingut de l’INE. Amb aquestes dades s’ha calculat quin percentatge del PIB destina cada comunitat autònoma a educació.

En el context europeu, el finançament de l’educació per les diferents administracions és molt divers. El 2021, a Espanya el 81,8% del finançament públic en educació el van realitzar les CCAA, i la resta provenia del Ministeri d’Educació, els ajuntaments i altres administracions. A Europa, que les principals fonts de finançament de l’educació fossin els governs regionals va passar únicament a Bèlgica (75,6% del finançament per les regions) i Alemanya (70,5% del finançament pels Länder), i en menor mesura a la República Txeca (47,3%). Per contra, a altres països el finançament principal prové del govern central, com per exemple a França (73,2%), Àustria (77,1%), Portugal (85,7%), Itàlia (86,4%) o Països Baixos (96%). A Finlàndia i Dinamarca el finançament és a grans trets un 50% del govern central i un 50% dels governs locals.

Independentment de la font de finançament, la UNESCO indica que en l’acord del 2015 sobre l’Agenda Educació 2030, els països es van comprometre a destinar al sector educatiu entre un 4% i un 6% del seu PIB. Espanya, el 2011 va destinar un 4,76% del seu PIB a despesa pública en educació, percentatge que va disminuir progressivament fins a un mínim del 4,21% el 2018 i que ha augmentat des de llavors fins a un 4,94% el 2021. Aquest percentatge inclou la part corresponent a les CCAA, al Ministeri i a d’altres administracions, que sumats donen el 4,94 esmentat. A la gràfica següent es pot veure la mitjana del percentatge del PIB que van destinar les CCAA a educació del 2013 al 2021 i el que van destinar Catalunya, Andalusia i Madrid. Andalusia va ser la que, en tota la sèrie, va destinar un percentatge més elevat del seu PIB a educació, mentre que Madrid va ser la que menys seguida de Catalunya. També es pot veure que els anys 2020 i 2021 el percentatge augmenta, degut a la caiguda del PIB per la pandèmia de la Covid.

Si tenim en compte els euros per alumne matriculat en centres públics no universitaris que van destinar les CCAA el 2019 (any anterior a la pandèmia) i el 2020 (darrer any que es disposa de dades), es pot veure que Euskadi i Navarra són les que més euros destinen per alumne, dada que es manté a la sèrie temporal 2013- 2020. Les comunitats que menys euros destinen per alumne matriculat en centres públics no universitaris són Madrid, Andalusia, Múrcia, Catalunya i Castella La Manxa, situació gairebé idèntica a tota la sèrie temporal. Andalusia, malgrat ser la que més percentatge del PIB hi dedica, és de les que menys euros per càpita destina degut a que el seu PIB per càpita és el segon més baix en tota la sèrie temporal. Catalunya té en tota la sèrie el major pressupost de les CCAA, és la quarta en PIB per càpita, la cinquena en pressupost per càpita i està sempre entre les 4-6 CA que menys euros per càpita destinen.

Quan s’aparellen les dades d’euros per càpita que destina cada comunitat per alumne matriculat en centres públics no universitaris amb les dades del rendiment en les proves PISA 2022, s’observa que no hi ha una correlació significativa excepte per la puntuació en matemàtiques (Spearman test; r=0,5337, p=0,0291). Això indica que per matemàtiques, la inversió en euros per alumne matriculat pot ser un factor influent de cara al rendiment. No obstant, és de destacar que aquesta inversió per alumne matriculat indica una tendència, però ni molt menys explica per si sola el rendiment. Un exemple el tenim a la Comunitat de Madrid, on amb una inversió en euros per càpita a la cua el 2019 i la segona per la cua el 2020, obtenen el quart millor rendiment en matemàtiques a l’informe PISA. Per tant, una cosa és la tendència, a més euros per càpita millor rendiment en matemàtiques, i una altra cosa cada cas particular. Són, per tant, les administracions amb competències, principalment les CCAA, les que han de buscar quins són els motius del baix rendiment per tal de modificar-los i millorar de cara al futur.

Per exemple, tal com assenyalen els sindicats, segons les dades del Ministeri a Catalunya el curs 2020-21 el nombre mitjà d’alumnes per grup a educació primària (22,7) i a ESO (28,4), va ser el més elevat d’entre les CCAA, i el segon més elevat a educació infantil i batxillerat. En una situació de l’ensenyament tan tensada com aquesta, no és agosarat pensar que l’esforç de la Generalitat en educació pública hauria de ser més important, i més si es té en compte que Catalunya és la comunitat amb el pressupost més gran, la quarta en PIB per càpita i la cinquena amb més pressupost per càpita. També cal indicar que l’any 2020 Catalunya, va ser la comunitat que més milions d’euros (1.342,7) va destinar a centres privats d’educació, un 17,8% de la despesa pública en educació, 3,6 punts més que la mitjana de comunitats (14,2%).

Euskadi, amb un 25,5% (769,3 milions d’euros) és la que destina un percentatge més elevat de la despesa pública en educació a centres privats. Aquesta despesa en educació privada no assegura un millor rendiment, com es pot veure als resultats de les proves PISA, on Euskadi queda una mica per sobre la mitjana de CA en matemàtiques però per sota en lectura i ciències.

Hi ha altres aspectes també que cal abordar si es vol millorar la qualitat de l’ensenyament a Catalunya i revertir les dades negatives. Un d’ells és la motivació del professorat i aquesta anàlisi no hauria de ser tabú ni objecte d’actituds corporatives. Una societat on el discurs polític es basa sovint en mentides, on el valor de la realitat contrastada està sent substituït per una fe cega basada en el sentimentalisme i no en la raó, la tasca docent en lloc d’una vocació pot passar a ser principalment un mitjà de subsistència. Això no hauria de passar entre el professorat, doncs les persones molt motivades i amb gran capacitat per transmetre coneixements i estimular l’alumnat, que sens dubte són la gran majoria, poden acabar perdent la motivació si altres companys no mostren prou compromís.

Per altra banda, tampoc és motivador treballar amb un alumnat que cada vegada està més sobreprotegit per un entorn familiar que no valora la importància de l’aprenentatge, no estimula l’esforç personal en l’estudi ni el respecte per la feina del docent. És així com la tasca del professorat es torna molt difícil. La pèrdua de motivació també té causa en l’organització administrativa del sistema educatiu, que carrega cada vegada més el professorat amb tasques burocràtiques i a sobre, per maquillar dades de fracàs, permet que el llindar d’exigència baixi.

El curs 2020-21, el percentatge d’alumnes repetidors a tots els cursos de l’ESO va ser del 2,2% a Catalunya, el més baix entre les CCAA (mitjana del 4,2%). Si les directrius són no fer exàmens de recuperació o passar de curs alumnes que no assoleixen el nivell mínim exigible, s’ha d’assumir que això té un impacte negatiu en la motivació de l’alumnat i de retruc en la del professorat. Recordar que Catalunya és capdavantera en abandonament escolar. L’abandonament escolar prematur, segons dades de la Generalitat, el 2022 es va situar a Catalunya al 16,9%, tres punts per sobre la mitjana espanyola (13,9%) i més de sis punts per sobre la mitjana europea (9,6%). Sovint, es té la sensació que l’administració ha organitzat l’ensenyament per convertir les escoles i instituts en “guarderies”. A Espanya es fa gairebé un 20% més d’hores lectives que a la resta d’Europa i això no millora el rendiment dels estudiants, i a partir d’una edat l’alumnat poc motivat abandona.

Tornant a la valoració de l’Informe PISA 2022, la Conselleria ha indicat com a causes de la davallada de Catalunya en el rendiment, la pobresa i la segregació escolar. En relació a la pobresa, el desembre de 2021, Save the Children va publicar l’informe sobre pobresa infantil a Catalunya on assenyalava que entre els menors de 18 anys, des del 2013 fins al 2021 com a mínim 1 de cada quatre menors a Catalunya estaven en situació de risc de pobresa, arribant a 1 de cada 3 el 2021. Catalunya és la setena comunitat en desigualtat segons l’índex S80/S20.

Certament, la desigualtat i la pobresa afecten el rendiment escolar. Quines mesures compensatòries han aplicat del 2012 al 2022 per revertir aquesta situació? Si som una de les comunitats on menys euros es dediquen per alumne, si tenim els grups més nombrosos, si l’alumnat estranger s’acumula en un percentatge superior als centres públics (17,5% curs 2020/21 vs 10,7% als centres privats segons l’Informe ministerial d’indicadors del 2023), potser ja era hora que una part del problema s’hagi identificat, per fi!!!

La davallada en els resultats PISA 2022 han estat una clatellada important pel sistema educatiu de tot el món i, per la part que ens toca, especialment per Catalunya. Només haurà valgut la pena, si l’administració lidera juntament amb el professorat un canvi de criteris que ens tregui de les discussions més supèrflues i encari cap a la millora de l’ensenyament.