En aquest context complex, on la diversitat es fa més present i les respostes fàcils i la cerca de culpables guaiten des de l’ombra, és crucial debatre sobre el propòsit de l’educació. Enfrontem l’embat de discursos d’odi que s’infiltren als nostres espais democràtics, incloent-hi les nostres escoles i instituts. Davant d’aquesta realitat, ens veiem obligats a interrogar-nos sobre si encara té sentit educar en els valors fonamentals de la democràcia. Són encara vàlides la participació, l’avaluació i el respecte en el nostre dia a dia educatiu, o hem de considerar un canvi d’enfocament cap a una transmissió de continguts més directa?
El projecte “Educant en democràcia” va sorgir com una resposta a aquest repte a l’Escola La Falguera (Vilanova del Vallès) el curs 2015/2016. El centre, amb una pedagogia basada en projectes interdisciplinaris, va abraçar la necessitat de democratitzar els espais educatius involucrant tot l’alumnat. Així, es van establir assemblees d’aula i un Parlament d’Alumnes per aconseguir aquest objectiu ambiciós, tenint en compte la diversitat dels alumnes, la inclusió, la coeducació i el desenvolupament de competències transversals.
Per evitar l’excessiva teorització, es va integrar la gestió del projecte dins de la pràctica educativa, adoptant noves dinàmiques al centre. Es va prioritzar l’aprenentatge experiencial, explorant la democràcia en el context local, treballant en l’autonomia personal i fomentant la participació i la cohesió grupal. A més, es va dissenyar un sistema d’avaluació que coincideix amb les normatives vigents, assegurant una avaluació integral i formativa. Amb un enfocament en la simplicitat i l’eficàcia, es van optimitzar les assemblees d’aula, fomentant el diàleg, la negociació i la resolució de conflictes entre iguals.
Es va prioritzar l’aprenentatge experiencial, explorant la democràcia en el context local, treballant en l’autonomia personal i fomentant la participació
El projecte, després de ser avaluat i millorat, s’ha expandit a altres centres com l’Institut Escola Castellterçol o l’Escola Valldeneu a Sant Martí de Centelles. Així, “Educant en democràcia” no només ha creat un marc educatiu més inclusiu i participatiu, sinó que també ha establert un model reproduïble per a altres institucions educatives. El nou marc normatiu, a més, ha donat ales a poder articular aquesta proposta des de la coherència i el suport institucional, i això ha generat la possibilitat de compartir i col·lectivitzar l’experiència.
Si un dels objectius d’educar en democràcia és que la col·lectivitat s’interrelacioni sense que la diversitat i la pluralitat de punts de vista sigui un obstacle, aquesta manera de relacionar-se és la que ha de prevaldre a les escoles. Les escoles han de ser democràtiques i han de contribuir al fet que el seu alumnat també aprengui a ser-ho.
El projecte “Educant en democràcia” troba la seva base en les assemblees democràtiques d’aula i en l’aposta per una organització de l’escola també democràtica, més oberta a la participació de l’alumnat. Democratitzar les aules vol dir compartir lideratges, i implica que l’educador deixa de tenir un paper central i l’alumnat i el grup passen a ocupar un espai que, de fet, els hi pertoca legítimament. Per aconseguir-ho, i tot i que no sempre és fàcil, cal crear una estructura de connexió entre els dos rols que redueixi l’estratificació. Aquest fet no implica deixar de reconèixer la legitimitat de l’autoritat que ens correspon a les mestres, sinó que comporta la necessitat d’obrir camins per tal que l’alumnat es comprometi amb l’exercici responsable del poder.
Democratitzar les aules vol dir compartir lideratges, i implica que l’educador deixa de tenir un paper central i l’alumnat i el grup passen a ocupar un espai que, de fet, els hi pertoca legítimament
Les assemblees són liderades per un equip de govern, format per un cap, un sotscap i un o dos consellers o conselleres, que és escollit i votat seguint el sistema electoral representatiu. L’equip de govern escollit ha de prendre consciència que està representant els membres que l’han votat i que, per tant, no es tracta que adopti una posició autoritària, sinó que gestioni les assemblees per tal que siguin un espai democràtic, on totes les opinions tinguin cabuda. En aquestes assemblees, que s’organitzen un cop per setmana, es prenen decisions sobre totes les qüestions que afecten l’alumnat, ja siguin aspectes del dia a dia a l’aula, projectes d’escola, o propostes que involucrin altres agents de la comunitat educativa.
Un dels reptes que tenim és el d’aconseguir dotar l’alumnat de les eines i les estratègies necessàries perquè puguin prendre decisions sobre temes que vertaderament afectin el seu creixement personal i d’aprenentatge, com per exemple, el procés avaluador. Per tal que l’avaluació sigui democràtica, cal empoderar als infants, i per això, cal la seva participació en totes les fases d’aquest procés: el disseny, l’execució, la correcció i la devolució de la informació. L’avaluació ha de permetre que els nois i les noies reflexionin sobre els seus errors i puguin avançar, per tal que l’aprenentatge sigui realment significatiu.
El projecte “Educant en democràcia” planteja reptes que calen afrontar en el dia a dia a les aules, promou el trencament de molts rols i sobretot convida a la revisió de la nostra pròpia pràctica educativa. Ara bé, si aquest projecte té com a objectius principals enriquir l’aprenentatge i les aules, promoure, en l’alumnat, un desenvolupament social i emocional madur, i millorar les seves habilitats d’autogestió i de pensament crític, per què no fer aquest esforç i apostar-hi?
