Actualitat

Alerta davant els problemes de salut mental entre els professionals de l’educació

Les altes ràtios a les aules i al menjador escolar i la manca dels recursos i dels professionals necessaris per atendre la diversitat en els centres repercuteix molt negativament en la qualitat de l’educació i en les condicions laborals dels seus treballadors i treballadores afectant negativament la seva salut, especialment la seva salut mental.

Aquestes són algunes de les conclusions del sindicat CCOO Educació en relació al Baròmetre Internacional de la Salut i del Benestar del Personal de l’Educació i a l’informe qualitatiu de la Fundación 1º de Mayo “La salut mental a l’educació”, tal com van assenyalar en roda de premsa la secretària general de CCOO Educació, Teresa Esperabé Prieto; la secretària de Salut Laboral de la Federació estatal d’Ensenyament de CCOO (FECCOO), Nany Pizarro; la secretària d’Internacional de FECCOO, Cuqui Vera, i Pablo García de Vicuña, de l’Institut Educatiu i Estudis Sindicals de la Fundación 1o de Mayo.

L’estudi, coordinat per FECCOO destaca la sensació d’infravaloració del personal educatiu, la càrrega de treball excessiva i la manca d’oportunitats de promoció professional com a factors exacerbats. Sobre la situació a Catalunya, en el contacte amb la premsa es va destacar que els canvis en la societat i en el sistema educatiu han comportat un augment significatiu del nivell de dificultat en les tasques que realitza el personal dels centres.

Sobrecàrrega de feina

En el cas del personal docent, argumenten, s’ha hagut d’adaptar a un entramat d’exigències i responsabilitats cada cop més elevades, una manca de reconeixement social i, en general, a un empitjorament de les seves condicions laborals a causa de les retallades i de la sobrecàrrega de feina.

Sostenen que “aquesta situació està provocant un augment del nombre de baixes per malalties relacionades amb la salut mental”, tal com explica el sindicat en un comunicat. També les condicions laborals precàries i la manca de valoració del personal de suport educatiu, de l’espai del migdia i de l’etapa 0-3 comporten massa sovint un malestar generalitzat que repercuteix en la seva salut.

En una altra enquesta que va fer a començament d’any CCOO d’Educació, es va identificar que quasi un 60% de les treballadores de l’educació no consideren gratificant la seva feina actualment.

Prevenció

CCOO entén que el Departament d’Educació i les diferents administracions implicades, tenen la responsabilitat de vetllar pel benestar de les professionals de l’educació i, en general, de la comunitat educativa, per la qual cosa han de desenvolupar polítiques i estratègies de detecció, prevenció i actuació en salut mental i benestar emocional.

“És imprescindible que les administracions públiques augmentin significativament les partides pressupostàries dedicades a l’educació per poder dotar dels recursos suficients i així poder afrontar aquesta nova realitat. En aquest sentit, ja s’ha aconseguit les signatures necessàries perquè es pugui tramitar la ILP que exigeix una inversió mínima del 6% per a l’educació”, ressalta CCOO Educació.

A més d’incrementar recursos, CCOO Educació proposa que la Conselleria millori el benestar del personal dels centres educatius amb mesures com per establir un protocol específic en cas d’agressió de l’alumnat al personal dels centres educatius, ja que la seva absència comporten sensació d’indefensió i malestar en personal dels centres educatius afectant negativament la seva salut.

Propostes

El sindicat demana accions preventives i de sensibilització per disminuir significativament el nombre d’agressions, així com  mesures urgents, coordinades entre diferents administracions, amb un “enfocament integral” i la creació d’una oficina d’atenció al personal educatiu que pugui orientar també les direccions.

CCOO insisteix en la modificació dels decrets de plantilles, de direccions i d’autonomia de centres que “massa sovint provoquen situacions d’arbitrarietat per part d’algunes direccions a l’hora de decidir quines persones continuen el curs següent, generant entre el personal educatiu, un estrès i una incertesa que acaba repercutint en la seva salut”.

També remarca que la coordinació de convivència i benestar de l’alumnat ha d’estar separada de la de coeducació, assignant a totes dues el temps necessari en funció de la dimensió la seva complexitat del centre: “La coordinació de convivència cal que s’assigni a una persona professional que hi pugui dedicar la major part de la seva jornada i amb una formació de l’àmbit de la psicologia, dels serveis a la comunitat o anàlegs”, afegeix.