En la postveritat el relat és més important que la veritat. El terme “postveritat” és un concepte filosòfic que pretén descriure els reptes i la realitat d’un context determinat. Fora del marc acadèmic, parlar de postveritat ens permet parlar de les condicions que faciliten la desinformació i la seva circulació. Paraules com fake news, fets alternatius —un eufemisme de mentida, però amb una càrrega propagandística— o infoxicació són producte de la necessitat de definir i entendre un canvi en la forma com ens relacionem amb la informació i els fets.
Si el valor de la veritat es posa en dubte, totes les institucions i contractes socials que es fonamenten sobre ella pateixen el risc de desestabilitzar-se. En el context de la postveritat, l’objectiu no és només guanyar el joc de la veritat, sinó reformular i controlar-ne les regles. Els teòrics de la conspiració, per exemple, rebutgen qualsevol institució de coneixement establerta i desestimen el consens científic, prenen la credibilitat a la base sobre la qual es construeix el nostre coneixement.
Un dels trets característics de la postveritat és basar el relat en l’emoció i la subjectivitat i no en la veritat factual. En política, un exemple és el discurs de Ronald Reagan el març de 1987 adreçant el cas Iran Contra—un escàndol polític en què el Consell de Seguretat Nacional es va veure implicat en l’intercanvi secret d’armes i altres activitats que violaven la política pública declarada del govern o que estaven prohibides pel Congrés. Reagan declara: “Fa uns mesos vaig dir al poble Americà que no vaig intercanviar armes per ostatges. El meu cor i les meves millors intencions em continuen dient que és cert, però els fets i l’evidència em diuen que no ho és.” No és possible fer aquesta afirmació sense partir de l’assumpció que existeix una veritat del cor i de les bones intencions i una veritat dels fets i l’evidència.
Sense intermediari: el panorama de la xarxa
Internet no és la causa de la reconfiguració de la nostra relació amb la informació i la veritat, però hi juga un paper destacable. Tenim a l’abast una infinitat de continguts variats, cada dia tot el dia, en constant actualització. Una novetat introduïda pel món digital és l’eliminació de l’intermediari. Polítics, científics, però també qualsevol persona anònima amb els mitjans al seu abast pot transmetre informació directament al públic sense la necessitat de passar per la premsa.
Donald Trump és una de les figures més populars a l’hora de parlar de postveritat. PolitiFact —una organització dedicada al fact-checking— ha verificat més de mil declaracions de Trump. D’aquestes, un 37% han estat etiquetades com a falses, un 19% com a majoritàriament falses i un 18% com a “Pants on Fire” (la declaració no és precisa i fa una afirmació ridícula). De fet, és Kellyanne Conway —consellera de l’expresident— qui va fer servir per primer cop el terme “fets alternatius”. Un entrevistador va preguntar a Conway per una declaració que havia fet el secretari de Premsa de la Casa Blanca Sean Spicer sobre el nombre d’assistents a la investidura de Trump. La dada de Spicer era, sense matisos, falsa, però Conway el va defensant dient que Spicer estava donant “alternative facts”.
Les xarxes socials juguen un paper important en l’estratègia de campanya de Trump. La naturalesa espontània i propera d’aquestes plataformes permeten a Trump comunicar qualsevol opinió, dada no contrastada o teoria de la conspiració sense la mediació de la premsa tradicional. Això no vol dir que mai no pugui dir mentides si no és a les xarxes socials, però sí que esdevenen un espai que, gràcies a l’escàndol i la polèmica, li permet inserir-se a les converses sobre actualitat i mantenir l’atenció mediàtica sobre en la seva figura.
FakeTok “sense maldat”
Kapra Diner és un programa d’entrevistes que s’emet exclusivament per internet (Instagram, Youtube i TikTok). Els convidats solen ser personalitats populars entre els joves com Ana Guerra, Roberto Morales (robegrill) o Violeta Hódar. Una de les seccions del programa, “FakeTok”, consisteix a pactar una notícia falsa que podria fer-se viral. El programa publica els clips descontextualitzats a les seves xarxes sense cap avís ni matís sobre la falsedat buscada de les declaracions.
Una de les últimes entrevistes va ser a David Bustamante. Aquest cop, el “FakeTok” consistia a dir que l’streamer Ibai Llanos li va pagar per perdre en el seu combat contra Mr. Jagger (també streamer) a La Velada del Año 2 —un torneig de boxa on participen streamers i creadors de contingut. Ibai Llanos —11,5 milions de seguidors— en va parlar en un directe. El clip de les declaracions d’Ibai Llanos està pujat al seu canal de Youtube i en el moment de publicar aquest article té més de 950.000 visualitzacions.
Poc després que la notícia falsa es viralitzés, l’entrevistador de Kapra Diner va pujar un vídeo a TikTok parlant de la situació: “I la realitat és que aquest no és el nostre primer FakeTok. Fa un any i mig que deixem anar notícies falses a les xarxes socials. Que sense maldat, a poc a poc, han arribat a milions de persones.”
Noves realitats, noves necessitats
La Media & News Survey 2023 proporciona dades dels hàbits informacionals de la població europea. Un 55% dels joves espanyols entre 15 i 24 anys enquestats van respondre que les xarxes socials era el seu mitjà de referència per accedir a les notícies. Aquestes dades esdevenen preocupants quan considerem que bona part dels joves no reben cap acompanyament en aquesta nova manera d’interactuar amb la informació.
Internet no ha inventat la desinformació, però n’ha canviat el terreny de joc. Fotos i vídeos que publiquen els nostres amics, la campanya electoral per a les pròximes eleccions, els últims estudis sobre canvi climàtic, les millors imatges de la catifa vermella dels Oscars, teories de la conspiració sobre els chemtrails… tots aquests continguts, amb intencionalitats diferents, comparteixen un sol espai. Potser Kapra Diner no té intencions de fer mal, però la circulació de notícies falses afecta la confiança mediàtica i contribueix a un clima de confusió. Les seves notícies falses no són possibles sense posar la veritat en un segon pla, veure-la com un obstacle en el camí cap a la popularitat i el benefici econòmic.
A un informe publicat per la Fundació Luca de Tena, un 93% del professorat enquestat va considerar que l’alfabetització mediàtica havia de formar part del currículum educatiu. Els professionals han detectat les noves necessitats que apareixen amb internet i les xarxes socials. Calen estratègies per aprendre a llegir la informació, a identificar i confiar en les fonts fiables i, en general, per desenvolupar una relació saludable amb els continguts de les xarxes. Desfake treballa amb aquest objectiu, no només a través de tallers amb l’alumnat, sinó amb recursos i projectes per donar al professorat les eines que necessiten per educar en el nou context de la desinformació digital.
