Cap a una ciutadania digital
L’Assemblea General de les Nacions Unides va decidir, en la seva resolució A/RES/69/145, designar el 15 de juliol com el Dia Mundial de les Habilitats de la Joventut amb l’objectiu de conscienciar sobre la importància d’invertir en el desenvolupament de les habilitats de la joventut.
El desenvolupament de competències resulta un factor clau per la importància que aquestes ostenten amb relació a l’educació o l’ocupació, però també per a la vida quotidiana i la participació activa i plena en la societat. Per tant, desenvolupar polítiques i pràctiques que millorin les competències resulta essencial per al conjunt de la ciutadania i, per suposat, també en el cas dels i les joves.
Com exposa Selwyn “l’accés a la tecnologia és inútil sense les habilitats, els coneixements i el suport per utilitzar-la de forma eficaç” (Selwyn, 2004:348).
La transició cap a una societat digital constitueix un dels principals reptes del segle XXI per les seves profundes implicacions socials, econòmiques, polítiques, culturals. Ens trobem enmig d’un procés de digitalització de les ciutats, les administracions, les empreses, les institucions, les llars.
En aquest context, les competències digitals prenen una rellevància central, ja que constitueixen part essencial de la construcció de la ciutadania digital. Choi defineix la ciutadania digital com el conjunt d’habilitats, pensaments i accions relatius a l’ús d’Internet, els quals permeten a la gent comprendre, navegar, relacionar-se i transformar-se a un mateix, a la comunitat, a la societat i al món” Choi, 2016:20).
Pel que fa a la construcció de la ciutadania digital de la joventut subjauen, a grans trets, dues tendències, en certa manera contraposades, però amb impactes similars quant a la consideració que impliquen sobre les competències digitals dels i les joves.
D’una banda, s’observa una tendència a entendre la construcció de la ciutadania digital des d’un punt de vista fonamentalment adultocèntric, que es basa en una no-concepció de la joventut com a subjecte actiu. Des d’aquest punt de vista, el desenvolupament de competències digitals sol tenir un objectiu més aviat instrumental.
D’altra banda, també s’observa una tendència a entendre la construcció de la ciutadania digital de la joventut des de la concepció de la població jove com a nadius digitals. Sota aquesta premissa es dilueix la importància de les competències digitals i s’ignoren les profundes desigualtats existents entre els diferents col·lectius de persones joves, entenent la joventut com una massa homogènia, que es desenvolupa de forma autònoma en la societat digital i que participa de forma igualitària d’aquesta.
Tanmateix, si entenem la construcció de la ciutadania digital com un procés complex i atorguem a les competències digitals el valor que requereixen, observem que les competències digitals de la joventut ni són natives, ni són alienes a les desigualtats.
Les desigualtats sociodigitals, també entre joves
Les dades de l’Enquesta Bretxa Digital a España 2022, la primera enquesta estatal enfocada exclusivament a l’anàlisi de la bretxa i la capacitació digital, desenvolupada per la Fundació Ferrer i Guàrdia, han permès fer visibles dues qüestions clau en aquest sentit.
D’una banda, les dades han mostrat l’elevada incidència que tenen algunes de les variables sociodemogràfiques que incideixen en la prevalença de les desigualtats socials, també en el desenvolupament i prevalença de les desigualtats en l’entorn digital. Això, al seu torn, mostra l’elevada interseccionalitat de les desigualtats sociodigitals, així com la necessitat de prestar la deguda atenció a les qüestions estructurals i sistèmiques que subjauen en el desenvolupament i manteniment d’aquestes.
En aquest sentit, les dades han permès observar que l’edat, nivell d’estudis i situació socioeconòmica constitueixen algunes de les variables clau que, juntament amb el gènere, condicionen la inclusió digital de les persones. Així doncs, si bé és cert que l’edat constitueix una variable clau i que, en general, les persones joves mostren nivells d’accés, ús, competències digitals i aprofitament digital majors en comparació a les persones de major edat, no podem caure en l’error de pensar que les persones joves, pel fet de ser joves, no pateixen desigualtats sociodigitals, ni de pensar que es tracta d’un col·lectiu homogeni.
Les anàlisis realitzades ens han permès constatar que en condicions socioeconòmiques similars i, més encara, sota nivells d’estudis similars, les diferències per edats es dilueixen o es matisen.
Pel que fa al desenvolupament de competències digitals, s’ha pogut observar que, si bé s’observa una tendència que indica que a menor edat major nivell competencial, existeix una elevada incidència de les variables següents:
- Nivell d’estudis: conforme augmenta el nivell d’estudis assolit, també augmenta el nivell competencial.
- Activitat principal: tant les persones que estan estudiant com les que es troben en actiu a nivell laboral tendeixen cap a un major aprofitament i desenvolupament competencial.
- Nivell d’ingressos: a major nivell d’ingressos, especialment a partir dels 1.800 €/mensuals, major aprofitament i desenvolupament competencial.
A més, les anàlisis realitzades han permès constatar que el nivell de competències digitals no només és desigual entre diferents col·lectius o perfils de persones joves, sinó que també s’observen diferències en funció de les àrees competencials que s’analitzen.
Tal com es pot observar en la taula comparativa, les àrees competencials relatives a l’accés a la informació i ús de dispositius digitals, així com la comunicació i la col·laboració, constitueixen els àmbits competencials més estesos entre les persones joves. En canvi, la creació de continguts digitals, les qüestions relatives a la seguretat i el benestar i a la resolució de problemes són, en general, les àrees competencials en les quals s’observen majors nivells de desigualtat.
En aquesta mateixa línia, s’observa que les desigualtats en clau de gènere també es fan més notables en aquestes àrees. Tanmateix, com justificarem a continuació, l’anàlisi a partir de les variables edat i sexe no és suficient per analitzar aquestes desigualtats, sinó que s’ha fet necessari incloure en l’equació un major nombre i diversitat de variables explicatives.
Les actituds cap a les TD són clau i hi ha bretxa de gènere
D’altra banda, les dades també mostren desigualtats sociodigitals entre les persones joves en qüestions com els nivells d’autoconfiança digital; autopercepció de les capacitats i habilitats digitals; o les percepcions respecte a la inclusió o exclusió digital. En aquest sentit, s’ha pogut constatar que la perspectiva de gènere resulta clau per analitzar els resultats respecte a les actituds sobre les tecnologies digitals.
Un dels aspectes especialment interessants de l’enquesta és el fet que mesura les percepcions de les persones quant a la seva relació amb les TD. Això resulta interessant perquè, tal com ha mostrat la literatura desenvolupada al voltant d’aquestes qüestions, el que motiva qualsevol ús avançat de les TD són les actituds cap a elles. És a dir, sabem que, encara que un individu posseeixi les condicions d’accessibilitat i les habilitats necessàries, si no existeix l’actitud (interès, motivació, etc.) és menys probable que decideixi realitzar aquest ús complex.
Així doncs, en l’anàlisi de les dades de l’Enquesta s’emfatitza la rellevància de les actituds en relació amb les competències digitals, principalment pel que fa a l’autopercepció i l’autoconfiança digital.
En aquest sentit, s’han observat diferències en l’autopercepció de competències en funció del sexe que podrien explicar-se, almenys entre els homes i dones d’edats i nivell d’estudis similars, pels impactes que té sobre l’autoconfiança de les dones, la socialització en societats patriarcals.
Un exemple de la distància entre les autopercepcions genèriques sobre el nivell de competències digitals i la realitat en les capacitats concretes es dona entre les persones més joves. És a dir, s’ha pogut observar que les persones més joves tendeixen a sobreestimar el seu nivell de competències digitals.
Segons les dades de l’enquesta, les persones joves entre 16 i 29 anys mostraven l’autopercepció de competències més elevada del conjunt de la mostra, amb una mitjana de 7,3 en una escala de 0 a 10. Tanmateix, observem que, en analitzar el nivell competencial de forma exhaustiva per a les diferents categories, les diferències amb els grups d’edat menors de 65 anys es redueixen, especialment en aquelles competències digitals més complexes.
A més, si tenim en compte altres variables com el nivell d’estudis, aquests resultats també es matisen considerablement.
Les variables sociodemogràfiques, per tant, són rellevants en l’explicació de l’autopercepció de competències, però es veuen matisats pel poder explicatiu de les variables relatives a les competències digitals, així com altres variables actitudinals.
S’ha pogut observar la rellevància de les variables sociodemogràfiques, especialment l’edat (a més edat s’observa una percepció de les pròpies competències digitals més baixa), el nivell d’estudis (a major nivell d’estudis major percepció de capacitat). A més, observem que el nivell d’estudis modula la força explicativa de la variable edat, de manera que la combinació de persones joves amb estudis primaris reduiria el nivell de competències, mentre que augmentaria en les persones de més de 65 anys amb estudis superiors.
A partir de les anàlisis basades en un model d’intel·ligència artificial amb l’algoritme “Random Forest” podem observar com la introducció d’altres variables redueix l’efecte de les variables sociodemogràfiques. És especialment rellevant en el cas de la variable sexe. No obstant això, l’edat es manté com una variable molt rellevant. Així, observem que el domini de les diferents competències digitals incrementa l’autopercepció, tot i que ho fan amb especial intensitat les competències més complexes com, per exemple, la creació de continguts digitals, els usos ofimàtics o relacionats amb la resolució de problemes. Així mateix, la freqüència en la qual s’utilitzen els dispositius digitals també incrementa o redueix l’autopercepció de les competències digitals.
Finalment, s’observa que les variables actitudinals resulten clau. En aquest sentit, s’observa que l’autoconfiança digital, és a dir, la percepció de capacitat per afrontar els reptes tecnològics que es puguin presentar també contribuiria a explicar l’autopercepció de les competències. El mateix succeeix amb la percepció d’exclusió digital (a major percepció d’exclusió menor nivell d’autopercepció de competències digitals) o el fet de necessitar ajuda d’altres persones per desenvolupar-se en l’entorn digital (els qui depenen del suport de tercers mostren menys autoconfiança digital i també menor percepció de competències digitals).
L’autoconfiança digital està estretament relacionada amb l’autopercepció de les competències digitals. En aquest sentit, podem observar que la mitjana d’autopercepció de competències digitals augmenta conforme augmenta l’autoconfiança digital. S’observen diferències destacables en funció de les variables sociodemogràfiques, sobretot pel que fa a l’edat, però de nou, també cal tenir en compte altres variables com el nivell de competències digitals. En aquest sentit, s’ha pogut observar que les persones que mostren més confiança per poder afrontar els reptes digitals són també capaços d’adquirir coneixements de manera autònoma, essent aquesta la seva principal estratègia per enfrontar els possibles nous reptes tecnològics. Per contra, les persones amb menor autoconfiança digital depenen en major mesura del suport d’altres persones per desenvolupar-se amb les Tecnologies Digitals, cosa que les fa també més proclius a sentir-se excloses digitalment.
Així doncs, es constata la complexitat del fenomen de la bretxa digital també entre les persones joves, i la importància del desenvolupament competencial i de l’abordatge de les desigualtats que es produeixen en aquest sentit. Si bé és cert que s’observa una tendència al tancament de la bretxa digital de gènere en el desenvolupament de competències quan es produeixen situacions d’equitat en el nivell d’estudis, situació socioeconòmica, capital cultural i social, ens trobem, potser, més aviat en un procés de transformació de les característiques d’aquesta bretxa digital de gènere que provoca que aquesta no hagi desaparegut sinó, més aviat, transformat. Ens trobem, doncs, davant l’existència d’una bretxa digital de gènere que, més enllà de les qüestions d’accés, afecta el desenvolupament competencial i l’aprofitament o ús de qualitat de les tecnologies digitals. En especial destaquen les desigualtats condicionades pel gènere en relació a les actituds envers les tecnologies.
En aquesta mateixa línia, altres estudis també han mostrat la permanència de les bretxes digitals de gènere. Tal com apunta l’OCDE, la reducció de la bretxa digital de gènere no és únicament una qüestió que permet assegurar la igualtat de gènere i, per tant, es relaciona amb els drets humans fonamentals, sinó que resulta clau per a una economia moderna i prospera que proporcioni un creixement inclusiu i sostenible.
Les implicacions a futur d’aquestes desigualtats digitals de gènere resulten evidents. Tal com exposa la Comissió Europea, actualment hi ha al voltant de 9 milions d’especialistes en TIC a tota la Unió Europea i menys d’una cinquena part d’ells són dones. L’objectiu de la UE per a la transformació digital requereix disposar de 20 milions d’especialistes en TIC per al 2030, amb un equilibri més equitatiu entre homes i dones. Tanmateix, el camí per recórrer, com podem veure, encara és llarg. Tot i que el 54% de tots els estudiants d’educació superior a la UE són dones, només representen al voltant del 25% de tots els estudiants TIC. El 2021, el nombre de dones graduades en TIC que treballaven en el sector va ser encara menor, amb només el 19%. Si bé és cert que s’ha produït un lleuger augment en els últims anys (del 15% el 2015), és un creixement bastant lent.
El gruix de la literatura coincideix a identificar algunes causes comunes a aquesta bretxa digital de gènere a Europa. En aquest sentit, s’apunten els biaixos de gènere inherents en l’educació digital; les normes socioculturals i els estereotips de gènere; i la falta de models femenins de referència (per falta de visibilitat, no d’existència). Diferents estudis apunten a l’impacte dels discursos arrelats i els estereotips, la qual cosa es manifesta en importants impactes sobre l’autoconfiança i autoeficàcia de les dones en relació amb les tecnologies digitals. Les dades del 2018 de l’OCDE mostren que fins i tot les nenes que van rebre el mateix tipus d’educació digital que els nens qualifiquen les seves pròpies habilitats per sota dels seus homòlegs masculins.
Més enllà de les qüestions relatives a l’impuls de les capacitats digitals i les vocacions STEM, no existeix un volum equiparable de producció científica al voltant d’altres qüestions que es deriven d’aquesta bretxa digital de gènere. Tanmateix, les experiències de les dones i la relació amb les Tecnologies digitals difereixen més enllà d’aquestes qüestions. La bretxa digital de gènere comporta un ampli ventall d’impactes que van des del desenvolupament competencial, les qüestions autoconfiança i autopercepció digital, que s’han comentat, fins a les violències a la xarxa; els consums culturals digitals i els biaixos de gènere; les possibilitats de participació en línia i d’incidència sociopolítica; etc.
