Els patis de les escoles són l’epicentre de centenars, fins i tot milers, d’hores de joc. Però com són aquests patis i quins valors s’hi promouen des de les escoles? Com poden ser espais educatius a la vegada que sostenibles i atractius pels infants? Moguts per aquests dubtes, a Puput dissenyen i fabriquen estructures de fusta per a patis escolars des del 2015 amb l’objectiu de fomentar la descoberta, promoure l’aprenentatge i l’experimentació, i trencar amb el futbolcentrisme. A més, recentment han canviat el pi per l’acàcia robínia, en una aposta per treballar amb fustes més resistents, naturals i sostenibles.
Repensar els patis per repensar el joc
En Nico Planterose és soci treballador de la cooperativa i encarregat de l’obrador Puput d’Artijoc, situat a Cardedeu. Planterose recorda que la manera com s’organitzen els espais i l’ús de determinats materials als patis escolars incentiven les ganes d’investigar i descobrir dels infants. És per això que, amb l’objectiu de repensar els patis i parcs com a llocs amables i estimulants, ofereixen ambients vius, verds i amb possibilitats infinites de joc i diversió.
“Creiem que els espais de joc han de ser vius i coeducadors. Volem que allà on portem els nostres dissenys els infants visquin la seva pròpia aventura plena de creativitat i moments memorables i que així puguin viure experiències emancipadores”, apunta Planterose.
Precisament, a l’escola Granullarius han volgut promoure aquests espais i és per això que durant aquest curs han instal·lat jocs i estructures de Puput. Caseta de fusta, cuineta, rocòdrom lateral, tipi, mikado, jeep amb quatre volants perquè tothom pugui conduir, taula rodona amb seients… Més d’una desena de creacions de fusta fan dels patis d’infantil i primària d’aquest centre de Granollers un oasi de diversió i descoberta.
El procés per escollir quines estructures s’instal·laven va ser de la comunitat educativa de l’escola, els nens i nenes van escollir què volien per als patis en un procés participatiu acompanyats i acompanyades per l’equip docent, segons explica Mercè Ruiz, directora del centre des de 2017. “Ara es reparteixen autònomament en els diferents espais i trien en cada moment què els ve de gust, a més han millorat habilitats motrius i gràcies a aquests jocs també ha millorat la convivència”, assegura Ruiz.
Fent valdre la sostenibilitat
En els seus inicis, a Puput es treballava amb fusta de pi i això implicava haver de tractar-la perquè fos més resistent. Ara, però, han escollit l’acàcia robínia, que té una protecció natural per a exteriors i no li cal tractament per a ser duradora. “Escollint aquesta fusta eliminem els tractaments químics de les estructures, com a molt apliquem oli per nodrir-la i afavorir un acabat bonic o una mica de tint, però és una fusta que per si mateixa aguanta 20 anys a l’exterior en perfectes condicions”, comenta Planterose. També cal destacar que, gràcies a les propietats de la robínia, es poden modelar molt millor les creacions per a patis escolars i fer diferents formes naturals i divertides.
Fins al moment, aquesta fusta ve de boscos d’Europa de l’Est perquè, segons afirma Planterose, aquí no hi ha indústria que la pugui comercialitzar, tot i que als Països Catalans se la considera espècie invasora. Des de Puput asseguren que s’està treballant per trobar la manera de fer servir els arbres de territori català.
Naturalització
Des de Puput també s’encarreguen de fer possibles projectes de naturalització als patis de les escoles per trencar amb l’aspecte semidesèrtic i de ciment de les zones de joc. La voluntat principal és convertir els patis en petits boscos i jardins on tingui cabuda la curiositat i el contacte amb la natura, sovint desvinculat del currículum i les lògiques urbanes. Això es tradueix en la instal·lació de pèrgoles naturals, petits horts o espais per a plantes aromàtiques, per exemple, o la col·locació de menjadores per a ocells en els arbres.
“Volem que els nens i nenes s’apropin a la natura a través del joc i creiem que la fusta i les seves formes orgàniques ajuden a diversificar l’oferta de joc i també renaturalitzar amb materials de baix impacte i formes que evoquen la natura”, explica Planterose.
“Ens vam decidir per Puput perquè treballen amb materials i formes naturals i això ens ajuda a fer que l’alumnat es retrobi amb la natura a través de les estructures i propostes de joc”, comenta Ruiz.
Degut a les altes temperatures, els patis cada vegada han de comptar amb més àrees de refugi climàtic, i la naturalització pot permetre a banda del contacte amb la natura, una millor convivència dels nens i nenes en moments de molta calor o quan manquen arbres i zones d’ombra naturals.
Criteris d’economia social i solidària als patis
Puput és un projecte englobat dins de la cooperativa Artijoc, que fa més de 25 anys que ven jocs i materials per educar en valors, respecte i tolerància. A través del joc i els llibres volen contribuir a cultivar el pensament crític i potenciar el joc lliure, la curiositat i la creativitat dels nens i nenes.
Artijoc és una cooperativa que treballa per apropar els valors de l’economia social i solidària al sector educatiu i és per això que amb Puput ofereixen un tracte de proximitat, fan feina artesana, de qualitat i adaptada a les necessitats de cada centre escolar promovent criteris socials.
