Docente en construcción
Crónica de una profesora novel
Lourdes Martí Soler
Graó
El llibre de Lourdes Martí Soler està escrit en forma de crònica d’una docent novella de secundària, i ens convida a la reflexió àmplia sobre les sensacions que viu una mestra en els inicis de la seva professió i ha d’explorar el camí des d’un caòtic aterratge en l’accés a un primer institut públic, fins a prendre consciència del fet d’educar, de la transcendència de la història i l’aprenentatge de cada alumne i de sentir-se feliç en anar a l’escola.
El relat de l’autora parteix de la decisió d’un canvi d’ofici, de periodista vinculada al món de l’educació, per passar a l’acció, de no solament observar l’educació des de fora, sinó formar-ne part. Aquesta presa de lloc com a professora ens relata que el món educatiu era diferent com se l’havia imaginat i per tal de poder-ho assumir va començar a prendre nota de les coses que li passaven, teixint també reflexions sobre la relació amb les i els alumnes, les vivències d’unes oposicions, la construcció de l’autoritat o la força de l’equip com a acompanyament i reflexió.
Aquest llibre està emmarcat en el nivell de l’etapa de secundària, però el que ens explica és abastable a totes les etapes, des de l’educació infantil, perquè les seves experiències poden ser transversals i holístiques i poden comportar dolor i incertesa, però també vivències d’acompanyament d’amics, del professorat i coneixement profund de l’alumnat i la seva família. Un llibre escrit des de la vulnerabilitat que ens explica els diversos trànsits des dels primers instituts, de nomenaments de sensacions de ser un desastre o no servir per a la docència, fins a trobar que, un dia, pots anar pels passadissos d’un institut, xiulant, com a mostra que, a poc a poc, va arribant a una maduresa professional, poden arribar al teu institut volgut i somiat.
Maduresa, tal com ens fa evidenciar Lourdes Martí, en construcció perquè l’educació, la societat i les persones són així, en constant canvi i, per això, cal que des de la docència oferim als alumnes grans de sorra que puguin guardar en les seves butxaques per tal que un dia hi posin les mans i trobin els tresors que han anat recollint i que possiblement no podrem constatar, però que inevitablement passarà.
Ensenyar a transgredir
L’educació com a pràctica de la llibertat
bell hooks
Eumo
bell hooks (escrit en minúscula perquè així ho vol aquesta autora) és una dona negra i de classe obrera que va patir l’opressió del patriarcat capitalista supremacista blanc, que ella tant va denunciar en la seva obra. Per combatre les desigualtats generades per la interacció de la raça, la classe i el gènere, hooks va optar per l’educació. La pedagogia transformadora de hooks és aquella que qüestiona el rol dels professors, el contingut curricular i la pràctica docent, perquè els alumnes han de ser part activa del procés d’aprenentatge. bell hooks construeix una pedagogia viva i optimista que ensenya a transgredir, que ensenya la llibertat.
L’obra va veure la llum originalment l’any 1994, però malgrat que han passat trenta anys continua sent una compilació molt complerta de catorze articles centrats en què educar, com educar i per què educar.
Un llibre que cal llegir i debatre amb d’altres si realment estem interessades en el fet educatiu. I encara més, la lectura d’aquests textos, no separada per cicles i edats, ens interpel·la, sigui quina sigui l’edat amb què treballem.
En paraules de l’autora, “l’aprenentatge és un lloc on es pot crear el paradís. L’aula, amb totes les seves mancances, continua sent un lloc de possibilitats”.
Fils i arts
Projectes d’aprenentatge i de vida
Glòria Jové Monclús
Octaedro
Aquest llibre està teixit a partir de projectes desenvolupats en la formació inicial de mestres de la Universitat de Lleida i de projectes desenvolupats a l’escola Lluís Castella de Riudara. És una autoria compartida amb els estudiants i la comunitat educativa d’aquesta escola.
En Fernando Hernández, en el pròleg, diu que va escriure un article que era una invitació a pensar l’educació a l’escola a través de les arts, i moltes de les seves idees surten en aquest llibre. L’educació a través de les arts no és una disciplina parcel·lada i tancada a si mateixa. Les propostes el que fan és mirar de promoure un esdeveniment que irromp en els discursos i les pràctiques establertes, per desnaturalitzar-los i qüestionar-los des d’altres punts de vista.
El llibre connecta l’educació per mitjà de les arts amb la praxi educativa dels projectes basats en la indagació.
Treballar amb aquests projectes demana assossec, serenor i calma. Una metodologia que col·loca l’aprenentatge en el desig de saber perquè, com diu bell books, allò que impulsa el pensament crític és l’afany de saber per entendre el mecanisme de la vida. Mitjançant aquesta metodologia de treball, fem un currículum no fragmentat en què els sabers, que teixim de forma interconnectada, ens permeten la comprensió del món i el desenvolupament d’un esperit crític de compromís sostenible amb la vida.
La seva autora és mestra, pedagoga, doctora en Ciències de l’Educació i professora a la Universitat de Lleida. Dirigeix un grup de recerca, Espai híbrid, on s’exploren les relacions entre les arts i l’educació. I és que aprenem més enllà de les aules, amb el patrimoni i el territori i amb les arts i les pràctiques artístiques contemporànies.
Pedagogías Bárbaras
La práctica intercultural de las maestras-brujas
Joaquín José Martinez Sánchez i Andrea Perales-Fernández-de-Gamboa
Octaedro
Pedagogias barbaras neix amb una intenció trencadora, qüestionant un a un els esquemes de l’escola actual, i sorgeix arran del treball dut a terme pel Colectivo DIME (Col·lectiu de Docents per la Inclusió i la Millora Educativa).
Es tracta d’una crida a favor de la inclusió de totes les realitats individuals en la vida dels centres educatius, com un dret indiscutible, a l’hora que com una base dels nous continguts, incorporant aquelles visions i coneixements que el sistema sempre ha marginat dels currículums.
Escrit amb un to barroc ens introdueix termes poc usuals en el currículum d’avui, associats a moviments socials com el feminisme, la lluita pels drets LGTBIQ+, l’ecologisme, la lluita amb motiu del canvi climàtic o el món Ekumenic, etc., i amb constants cites d’autores i autors que donen justificació als arguments exposats, ens fa entrar en les diferents propostes de canvi en el món educatiu.
Un dels paràgrafs del llibre defineix la seva proposta: “Els cànons i noms propis no formen part d’un fet científic inalterable, la seva elecció és ideològica i parcial. Són per descomptat –i aquesta és la raó de l’assaig– imperialistes i limitats culturalment. El nostre país i el nostre món són rics, amplis i valuosos. Per què col·locar un mur de pedra davant un diàleg multipolar i transfronterer? L’escola de demà ha d’apuntar-se a allò amagat i marginat per abraçar l’alteritat”.
Una de les seves aportacions és posar la cura en el centre de la vida, en el centre de l’escola. Des de la cura a nosaltres mateixos i als altres, a la cura del món: “No hi ha cura humana que no sigui intel·ligent”. Un valor associat a la part femenina que ha permès l’evolució i la pervivència de la humanitat.
Des d’una visió estatal ens acosta al plurilingüisme com a forma de riquesa individual tant a nivell de coneixement com de la plasticitat mental i social que aquest coneixement suposa. En definitiva, un assaig per qüestionar i fer-nos pensar, sempre a l’entorn dels drets humans base del seu argumentari aplicat a la totalitat del món educatiu. Tot un repte.
Aprenent a veus
Un segle d’educació diferenciada
Edrèn Carbonell
Rosa Sensat
Aquest llibre, amb una perspectiva històrica actualitzada, complementa l’anterior publicació Escoles Inclusives, escoles de futur, subratllant els recorreguts, any rere any del Decret 150/2017 de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu i el moment dels centres d’educació especial en la seva transformació com a veritable recurs per a totes les escoles.
És el fruit de dos estius de treball d’endreça, en forma de reflexions, anècdotes i experiències personals d’aspectes pedagògics i didàctics sobre l’ensenyament “especial” o diferenciat.
L’autor és llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació. Ha estat educador i director al llarg de quaranta anys i, actualment, és voluntari d’Aspasim, una entitat que té cura de persones amb discapacitats greus.
Un llibre que transita des del dolor de sentir-se exclòs, de sentir-se diferent i rebutjat, al goig de sentir-se part d’un col·lectiu, d’una escola, i d’una societat que t’accepta tal com ets. Aquest llibre va de persones, no d’etiquetes, sabem que una escola inclusiva és possible, no és una utopia, sabem com s’ha de fer i un munt de bons exemples que de la idea d’escola inclusiva n’han fet una realitat.
Creativitat per inspirar el canvi
Art i educació per a la justícia global
Clara Massip, Mariano Flores, Namar Alimbau, Anna Agut i Berta Maristany
Rosa Sensat
Aquesta publicació s’emmarca en l’agrupació entre Rosa Sensat i Creat per promoure i consolidar l’educació per a la justícia global ( EpJG). Va comptar amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, l’any 2018 i, en aquesta intervenció conjunta, s’han concretat diferents accions:
- Participació en espais formatius de mestres acompanyant els claustres de diferents escoles en la definició de projectes educatius on s’incorporen l’educació per la justícia social i les arts de manera transversal en l’educació de valors.
- Creació de materials pedagògics de suport per als centres, com per exemple la maleta pedagògica ”Camins i cruïlles” per treballar l’educació en valors des de l’art.
- Formació en Educació (EpJG) interna per a persones dels claustres formadors i formadores de Rosa Sensat i jornades per la Justícia Global.
A la segona part d’aquesta publicació, es proposen una sèrie de propostes inspiradores basades en experiències reals que pretenen portar a la pràctica una educació en valors orientada a la justícia global a través de diverses metodologies artístiques com el teatre, l’art patrimonial, la música, la fotografia o el cinema que poden ser força engrescadores.
Aquestes orientacions estan concebudes amb la intenció d’inspirar el professorat o altres agents educatius perquè puguin incorporar diferents metodologies artístiques que fomenten la creativitat, la reflexió i la participació activa d’infants i joves en els processos d’educació crítica i transformadora.
Segrestats per les xarxes
Per què els adolescents d’avui tenen menys temps, menys salut i estan més sols
Cristina Fernández Rovira i Santiago Giraldo Luque
Eumo
Cristina Fernández Rovira és professora i investigadora a la Universitat de Vic. Es va doctorar en Sociologia i Antropologia per la Universitat Complutense de Madrid i és llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i en Ciències Polítiques i de l’administració per la UNED. És membre del grup de recerca TRACTE (UVic) i col·laboradora de LAPREC (UAB). La seva investigació se centra en els estudis crítics sobre internet i les xarxes socials, la relació entre comunicació i política i les relacions internacionals.
Santiago Giraldo Luque va estudiar Ciències Polítiques a la Universitat Nacional de Colòmbia i es va doctorar en Comunicació i Periodisme a la UAB. És el coordinador general del Projecte Berracas, membre del Centre d’Investigació en Emprenedoria i Innovació Social (CREIS) i investigador del Laboratori de Prospectiva i Recerca en Comunicació, Cultura i Cooperació (LAPREC). Les seves línies de recerca són l’estudi crític de les xarxes socials i l’economia de l’atenció, la participació i la mobilització política i el paper de les dones víctimes del conflicte colombià en la construcció de pau.
Pot semblar que la presentació de l’autora i autor d’aquest llibre és una mica llarga, però és necessària per entendre que tenim a les mans un llibre molt rigorós, basat en estudis pràctics amb estudiants universitaris, però també amb estudis teòrics sobre aspectes de comunicació, política, salut mental… El subtítol també és molt suggestiu, amb poques paraules fa un resum clar del contingut.
Està estructurat en dos grans capítols, amb diferents subapartats:
Entendre les xarxes socials: Què són i d’on venen.
- Les xarxes socials, una breu història de la dominació sofisticada
- Més del que sembla. Les terribles xifres de l’atenció juvenil concentrada a les xarxes socials
- Concentrar la distracció: com funciona la capacitat d’atenció i per què va a parar a les xarxes
Vint anys amb Facebook, Instagram i els seus amics. Fem balanç?
- L’individu transformat: connectat i atrofiat
- La societat transformada: aïllada i controlada
Acaba amb un epíleg: La desconnexió com un nou dret humà.
I per si algú té ganes de seguir aprofundint, trobareu una àmplia bibliografia.
Un llibre molt actual, que t’informa amb profunditat sobre què està comportant l’ús de les xarxes socials, i que t’obliga a mirar la realitat de les xarxes de cara i a prendre posició.
Poesia d’ensenyar
Testimoni d’un mestre enamorat de l’ofici
David Vilalta Murillo
Graó
Aquest és un llibre on l’autor, ja jubilat, fa un repàs dels seus 42 anys de la seva vida en el món de l’educació. En el pròleg, Miguel Àngel Santos diu que l’autor és un poeta i d’aquí el títol, però el destacat és el subtítol: ”Testimoni d’un mestre enamorat de l’ofici”, des de la seva etapa de mestre a l’escola Dovella i el seu pas per la universitat com a professor de didàctica de les ciències experimentals fins al seu assessorament a l’escola Miralletes en un programa Magnet.
És una publicació plena de vivències, experiències i exemples viscuts a l’aula i a l’escola. Parla del treball cooperatiu, dels seus autors i referents que l’han marcat en la seva vida professional. El llibre obre i acaba amb una carta, la primera a una alumna d’educació i la última a una companya o un company mestre.
Parla de la pràctica educativa, neix de la pràctica i es dirigeix a la pràctica i, com diu l’autor, espera no deixar indiferent. Amb un compromís clar per la feina d’educar, la pluja d’exemples, anècdotes i codis QR per veure activitats i projectes ens ajuden a entendre el món d’en David Vilalta.
Tiempo para el liderazgo educativo
Anna Jolonch i Miquel Martínez (coordinadors)
Graó
Llibre plural. Amb capítols fets per diferents autors, coordinat per Anna Jalonch i Miquel Martínez. Són reflexions sobre la importància del lideratge educatiu per a la millora de la qualitat de l’educació, de l’aprenentatge i de la cultura de centre. Recull aportacions sobre les diferents concepcions i dimensions del lideratge educatiu en el món global i també veire l’estat del tema al nostre país. És un text escrit per professionals de l’educació i equips directius. Un llibre que creu que ara és el moment pel lideratge i dedicar-hi temps i reflexió profunda.
L’escola està immersa en profunds canvis i acceleracions constants, ens plantegem cap a on va el futur de l’escola? Quin model d’escola volem? Parla a fons del lideratge col·laboratiu com una nova cultura del lideratge.
Hi ha una primera part de mirades al lideratge educatiu i una segona part sobre la direcció i el lideratge educatiu a Espanya, Catalunya i el País Basc.
El lideratge ha de comprometre’s amb l’evidència, la investigació sobre la pràctica i la investigació educativa, que són el motor de l’aprenentatge i el desenvolupament professional permanent.
Mòbils i pantalles a les infàncies i adolescències
Adictes o amants?
José R. Ubieto
Octaedro
L’autor és psicòleg clínic, membre de l’Associació Mundial de Psicoanàlisi i de l’Escola Lacaniana de Psicoanàlisi, col·laborador docent de la UOC i la UB. Té moltes altres publicacions que tracten sobre la relació d’infants i joves amb les pantalles i del paper de les persones adultes.
En el pròleg, Coral Regí situa: “Davant els canvis, de les novetats vinculades, en particular a l’entorn digital i que han provocat canvis significatius, reaccionem amb por perquè tot plegat trastoca la nostra escala de valors i els nostres rols, alhora que ens porta a pensar que negar la realitat, obviar-la o prohibir-la és una solució”.
Està ben estructurat en capítols:
- Introducció
- Un món híbrid: entre la presència i allò que és virtual
- Estratègies d’intervenció: escola, família, comunitat
- Per continuar…
Acaba amb una àmplia bibliografia i amb referències de plataformes, entitats i associacions que aborden aquest tema.
Diu l’autor: “Per a aquesta tasca “impossible” d’educar, les famílies no disposen d’instruccions precises, Educar ve d’educáre, que al seu torn deriva de educére (guiar) amb el matís que qui educa, és, abans que res, l’individu que acompanya i proporciona al nen i adolescent eines perquè extregui el saber de si mateix, alhora que aprèn el que la cultura acumula com a llegat”. “Per tant, els interlocutors han d’estar animats pel desig de transmetre allò que és viu i el gust per la vida, sense que la seva pròpia relació alineant amb la tecnologia els aparti de la interacció amb els seus fills o alumnes”.
Molt apropiat per a mares, pares i professorat de les diferents etapes educatives.
Perduts pel camí: desigualtats en les transicions eductives després de l’ESO
Aina Tabarini i Judith Jacovkis
Fundació Bofill
Les transicions a l’educació postobligatòria són centrals per entendre les desigualtats educatives. A la majoria dels països europeus és en el pas de l’educació secundària inferior a la superior, quan els joves se separen en itineraris diferenciats de tipus acadèmic i professional i funcionen com a espais de selectivitat social en termes de classe, gènere i etnicitat.
El llibre s’estructura en quatre capítols. El primer se centra en factors de caràcter sistèmic i, en particular, en la manera com la configuració de l’oferta de Batxillerat i CFGM contribueix a dibuixar unes estructures d’oportunitat desiguals pels joves.
El segon capítol se centra en factors escolars i, en concret, en el rol que té el desplegament del currículum a l’ESO, al Batxillerat i els CFGM per explicar l’experiència escolar dels joves i les seves tries i transicions educatives.
El tercer se centra en factors relacionals i, en particular, analitza el rol que té el professorat a l’hora d’explicar les tries educatives dels joves.
Un quart i últim capítol presenta les conclusions de l’anàlisi, sintetitza els principals resultats i aprenentatges de l’estudi i proposa un seguit de línies d’acció per avançar cap a la construcció d’un sistema educatiu que garanteixi l’èxit educatiu per tothom.
Un llibre ben estructurat, clar i que toca un dels temes més actuals de l’educació del país.
Pensar por cuenta propia
La pedagogia libertaria hoy
Jordi García Farrero i Gerardo Garay Montaner
Octaedro
Un llibre molt interessant que fa un repàs general i molt didàctic sobre l’evolució del pensament anarquista i, més concretament, sobre l’educació anarquista. Posa les bases sobre les idees i maneres de fer de la tradició llibertària en el món de l’educació.
Hi ha moltes preguntes i reflexions per familiaritzar-se amb autors i idees d’aquest món llibertari. Un llibre que obre alternatives viables a la transformació en el procés educatiu d’acompanyar les noves generacions en la seva formació integral.
Els autors han fet el llibre des de la distància, un des de Catalunya i l’altre des de l’Uruguai. Es van conèixer en una trobada l’any 2011 i donada la seva “anarcocuriositat” van seguir en contacte virtual i, d’aquelles trobades, ha sortit aquest llibre.
Moltes preguntes i poques respostes, una actitud des de l’inici del llibre que convida a la reflexió i a repensar el pensament educatiu al llarg dels darrers segles. Un llibre que és un diàleg entre els autors i entre els autors que ells han escollit per la seva reflexió. Diuen que tot això és possible, perquè l’anarquisme ha estat, és i serà un enigma. No té un cos dogmàtic clar i definit, perquè la llibertat és innegociable davant cap organització. És més una ètica, una manera de veure i entendre el món.
Els autors no es plantegen una sola direcció ideològica, ni volen convèncer el lector de cap de les opcions mencionades. El seu propòsit principal és el de mantenir vives les grans preguntes pedagògiques perquè no es consolidi el pensament únic.
Aquest llibre es pot entendre com una aventura intel·lectual entre dos amics que van acceptar el repte de “pensar per compte propi”, sense oblidar els nostres límits de saber.
El llibre, sobretot, ens convida a l’estudi personal, la reflexió col·lectiva i l’autonomia de pensament. Reptes importants pel món que ens toca viure actualment. Un bon llibre que et fa pensar i reflexionar qüestions poc habituals actualment. La seva lectura segur que us serà beneficiosa i reflexiva.
Més enllà de la ‘lectoescriptura’ a l’educació infantil
Gino Ferri
Rosa Sensat
L’autor és llicenciat en temes d’educació a la Universitat de Mòdena i Reggio (Italia), ha fet de mestre a escoles públiques i treballat al Centre de Documentació i Recerca Educativa, a més de participar en projectes nacionals i internacionals dirigits des de la seva experiència educativa, i de formar mestres a Itàlia i Espanya.
Actualment, exerceix de formador i assessor educatiu i col·labora en diverses entitats, entre elles, l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
Gran coneixedor de la lectoescriptura, el seu llibre està organitzat en dues grans parts. La primera, la dedica a fer la revisió crítica de la situació actual de l’anomenada lectoescriptura a l’escola, per després fer una proposta de replantejament del paradigma educatiu.
Destaca en un dels subapartats l’obsessió per la lectoescriptura a l’educació infantil en el context escolar espanyol i, segurament, també a les nostres escoles, perquè és un tema molt debatut en el si de l’escola, sovint per la pressió de les famílies i la diversitat de mirades respecte del tema.
La seva tesi defensa principalment el reconeixement i la valoració de la identitat de la infància i la centralitat de nens i nenes en els processos d’aprenentatge en els nous currículums.
La segona part parla de construir significats respecte de l’escriptura destacant alguns exemples de contextos i experiències a l’educació infantil. En aquest apartat, aporta situacions gràfiques i fotogràfiques en situació d’aprenentatge amb el seu alumnat.
No és un llibre de lectura senzilla, però sí necessària, per actualitzar i contrastar les experiències pròpies amb les d’una persona experta que ha treballat durant molts anys en aquesta etapa tan extraordinària. En paraules seves, “hauríem de deixar de parlar de lectoescriptura quan parlem d’infants de 0 a 6 anys. Abans d’escriure, la mà ha de viure”.
Jugar a pensar con el arte
Filosofia lúdica y desarollo del pensamiento creativo
Ángelica Sátiró (coordinadora)
Octaedro
Aquest llibre és un conjunt d’articles coordinats per Angélica Satiro. Els autors són persones molt relacionades en el món de l’educació, la filosofia i l’art. Són projectes molt diferents, però connectats per una xarxa invisible i potent: la creativitat i l’art. Trobem la concreció pràctica dels fonaments i idees que teixeixen la unió dels diferents capítols, la perspectiva sistèmica que porta a entendre l’educació com un macroprocés on la filosofia i l’art són les seves pedres angulars.
Els autors de diferents comunitats autònomes i d’alguns països llatinoamericans aporten mirades diverses que uneixen la filosofia lúdica amb experiències i llenguatges artístics força diversos. Apreciar el valor de la diferència és la proposta principal d’aquesta publicació sense perdre la perspectiva més col·lectiva.
El llibre comença amb aquest paràgraf que relata què ens trobarem a les següents pàgines: “Llegir aquest llibre és com escoltar un concert de la naturalesa en el camp. Són diferents les veus que es conjuguen en un mateix context. En llegir, les imaginem així: algunes són com la dels mussols i altres ocells nocturns, unes altres són com la dels ocells que canten a l’alba, unes altres canten com les granotes, o sonen com el vol dels variats insectes. Apreciar el valor de la diferència és la proposta d’aquest llibre, però sense perdre la seva mirada col·lectiva. El que ens uneix és l’experiència lúdica amb el pensament i l’art en educació.”
Educateca és un grup de mestres jubilats del Grup d’Educació de RELLA format per Adelina Escandell, Ferran Aquilina, Margarida Vila, Montserrat Vallès i Quim Lázaro
