Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
És a punt de començar un curs carregat d’il·lusions a les aules del país. També de reptes al sistema educatiu i d’urgències polítiques pendents d’entomar. Desitgem a la nova consellera d’Educació i, ara també, de Formació Professional, tota la sort i encerts.
Alhora, li demanem tota l’energia, intel·ligència i valentia per tirar endavant canvis que el conjunt de la comunitat educativa reconeix com a imprescindibles per fer avançar l’educació; és a dir, per reduir uns nivells de desigualtats insuportables. Només així podrem viure en un país “que ofereixi la millor educació als seus fills i filles”, en paraules del president Illa.
L’escola només serà excel·lent si és excel·lent per a tothom.
La necessària millora de resultats no es produirà sense capgirar l’actual falta d’igualtat d’oportunitats. PISA ha mostrat, una vegada més, que els països que destaquen en excel·lència destaquen també en equitat.
Per això reclamem al nou Govern una aposta explícita per l’equitat ja des del Pla de Govern que s’està elaborant i que indicarà les prioritats del nou executiu. Ja no calen més diagnosis per saber que els necessaris programes de suport a matemàtiques o la lectura, compromisos del debat electoral de la Fundació Bofill, han d’anar acompanyats de mesures robustes.
Hi ha un 20% dels centres on s’acumulen alts nivells de segregació i abandonament escolar i al Govern li toca prioritzar. Focalitzar recursos en els centres més complexos i en les complexitats de cada centre, a partir de plans intensius amb un enfocament comunitari i eines com els Plans Educatius d’Entorn.
Però aquests són reptes de país i les responsabilitats són compartides. L’actual Parlament compta com a mínim amb 4 majories per avançar cap a l’equitat, i hi ha prou consensos per bastir ponts amb institucions, agents, representants de la comunitat educativa i de l’àmbit de la recerca per apuntalar una estratègia ambiciosa que posi l’escola catalana al nivell que li correspon.
El sistema necessita poca grandiloqüència retòrica i molta orientació, treball i recursos; i cada minut que passa sense adoptar les mesures necessàries comporta retrocedir. No hi ha excuses per no convertir aquesta legislatura en la legislatura de l’educació.
