El col·lectiu Tribuna Universitària ha fet pública aquest dimarts la convocatòria del IV Congrés Universitari Català (CUC), que pretén agafar el relleu dels anteriors congressos celebrats al llarg del segle XX. El primer, l’any 1903, va acordar la creació dels Estudis Universitaris Catalans, el segon, l’any 1918, va servir de base a la Universitat Autònoma de Barcelona de la II República, i el tercer, l’any 1978, en el que van participar alguns dels que ara impulsen la quarta edició, va abordar el futur de la universitat després del franquisme.
Ara el que troben necessari és un debat general sobre el paper de la universitat, “com a servei públic o com a universitat mercantilista”. “Volem un posicionament clar a favor de la universitat com a servei públic, i en aquest sentit és un congrés orientat cap a l’esquerra, perquè els mercantilistes neoliberals ja tenen moltes ocasions per dir la seva”, explica Josep Ferrer, ex-Rector de la UPC i president del Consell Assessor del IV CUC.
La trobada es va impulsar des de l’assemblea de professorat universitari celebrada fa un any als Caputxins de Sarrià i la proposta s’ha treballat des del col·lectiu Tribuna Universitària, que ha organitzat debats mensuals sobre les qüestions que els preocupen sobre la universitat.
Sis eixos
El Congrés s’estructurarà en sis eixos: la funció social de la universitat, la docència, la recerca i la transferècnia, el professorat, el govern i el finançament. El proper 9 de maig hi haurà un primer debat per discutir l’orientació que estan donant els ponents a cada un dels punts. A l’estiu es redactaran les ponències, entre setembre i octubre hi haurà oportunitat per fer una segona volta de debats i, finalment, a finals de novembres es presentaran els textos en el IV CUC.
“Volem que el Congrés sigui prou obert per arribar a les institucions, sense perdre el seu esperit de base”, assegura Ferrer. Per això el Consell Assessor compta, a part de l’ex-Rector, amb el director de l’Institut d’Estudis Catalans i el secretari executiu de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), que fa de nexe amb els rectorats, “que no hi participen directament, però n’estan al cas i se senten còmodes amb com s’estan portant les coses”, assegura Ferrer.
L’acadèmic afegeix que “els rectors segurament no estaran d’acord amb totes les conclusions, però ja els està bé que hi hagi un congrés que compensi el que diuen el Círculo de Empresarios o la Fundación Conocimiento y Desarrollo”.
A més de l’ACUP i l’IEC, el Consell Assessor del CUC comptarà amb altres vocals que permetin establir connexions amb la societat, com les associacions de veïns, Justícia i Pau, la Xarxa Vives o Òmnium Cultural.
Universitat i societat
Precisament sobre “Universitat, ciència i societat” ha tractat la ponència que ha seguit a la presentació, a càrrec de Lluïs Torner, president de la Institució Centre de Recerca Catalans (I-CERCA), i Arcadi Oliveres, president de la Fundació Justícia i Pau.
“Hem de ser conscients que la societat en conjunt és la propietària de les nostres universitats, i sovint no escoltem prou el que la societat ens demana”, ha assegurat Torner. L’investigador troba a faltar que, segons considera, “els professors a casa nostra se sentin compromesos amb el projecte de la seva universitat, perquè arreu del món professors i estudiants se senten orgullosos de l’entitat a la que pertanyen”.
Arcadi Oliveres, per la seva banda, assegura que “la universitat ha de denunciar l’atur, la destrucció de l’estat de benestar, les desigualtats, tant dins dels països com internacionals, els problemes mediambientals, que han compromès el futur dels nostres néts, i també ha de poder denunciar qui són els responsables d’aquesta situació”.
El professor és especialment crític amb el pla Bolonya, que, assegura, es va gestar l’any 1989 a la European Round Table, un lobby industrial, que reclamava una reforma del sistema universitari per donar-li més competitivitat. “La universitat va deixar de ser un servei públic per estar 100% al servei del mercat”, lamenta.
