Són vacances i és estiu, però malgrat tot, un grupet de persones vinculades al món de l’educació estan duent a terme la II Marxa educativa durant una setmana, des del dissabte 23 que va començar, fins el proper dissabte 30 que acabarà. Són mestres de l’escola bressol, de primària, de secundària, de la Universitat, alumnes, pares i mares. No són pas gaire més de 40 o 50, però quan arriben als pobles, la comunitat educativa i els veïns i veïnes els reben amb les criatures, els grallers, les batucades… i reuneixen fins a 500 persones o més, segons el lloc.
A cada poble ja els esperen i, segons les possibilitats, organitzen cercaviles, i els ofereixen dinar, sopar, berenar… i un lloc per dormir, a un gimnàs, a un centre cívic, a un institut. Fan xerrades, taules rodones i expliquen el perquè de tot plegat.
És la segona vegada que ho fan. L’any passat van anar des de Ribes de Freser fins a Barcelona i aquest any des de Salt han recorregut el Maresme i el proper dissabte arriben ja a Barcelona.
Són pocs, és veritat, haurien de ser molts més, però ja se sap que la gent està cansada de protestar i les vacances ajuden a oblidar. D’altra banda, els problemes s’han multiplicat aquest estiu i les mobilitzacions també (turisme massiu, manca de llits als Hospitals, genocidi a Palestina, violència de gènere…), i entre això i el llarg “via crucis” de la consulta (ara sí, ara no, ara sí…) ens tenen a totes ben entretingudes.
Tot i així, la Marxa Educativa va funcionant en un cercle de solidaritat, protesta i gresca. I és molt important que els nuclis més actius trobin noves formes de posar sobre la taula la greu situació que està patint l’ensenyament públic de Catalunya i que es puguin anar creant sinèrgies entre els diferents estaments de la comunitat educativa i anar fent Xarxa territorial.
Què fan, què volen i què demanen, aquests caminants vestits de groc? Bàsicament denuncien: les retallades, l’augment d’alumnes per aula, la precarietat laboral del professorat interí i substitut, el decret que fa desaparèixer la democràcia en els centres, la gran quantitat de diners públics que serveixen per finançar els concerts dels centres privats, sobretot d’aquells que segreguen per sexe i fan selecció per classe social. Denuncien la LEC com a llei que ha permès que les retallades anessin sempre a desmantellar la pública i no es toquessin les privades, que la LEC ha fet possible la precarietat del professorat més vulnerable i ha donat un poder desmesurat a les direccions en l’accés als llocs de treball, el que pot acabar amb la democràcia i la participació, condicions absolutament necessàries per una tasca tant col·lectiva com és l’educació. Denuncien que mentre es regalen milions d’euros als bancs i s’augmenta la despesa militar, s’ha deixat sense beca a milers d’infants en situacions molt precàries i sense la possibilitat d’accedir a les Escoles Bressol per a aquelles famílies amb pocs recursos. Denuncien que la LOMCE acabarà d’arruïnar l’educació pública, però que, en el fons, és igual que la LEC però “en castellano”. Denuncien l’atac del PP a la llengua catalana i a la immersió lingüística, que tants bons resultats havia donat.
I, davant de tot això,expliquen una alternativa: la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per una Nou Sistema Educatiu de Catalunya. Una proposta que ha estat elaborada a iniciativa de l’Assemblea Groga i que ja ha estat acceptada a tràmit pel Parlament de Catalunya. Ara només toca recollir moltes signatures els propers mesos i que aquesta nova llei es pugui discutir democràticament en el sí del Parlament. Un nou sistema educatiu que asseguri el dret a l’educació gratuïta des de l’escola bressol fins a la universitat, que acabi amb els concerts educatius i la participació de les empreses en el sistema educatiu, que recuperi la gestió democràtica en els centres, que acabi amb la precarietat laboral i doni estabilitat a les plantilles, que les Escoles Bressol passin a ser públiques i depenguin de la Generalitat i que el finançament de l’educació pública estigui a l’alçada del nostre país: dins de la mitjana europea i no molt per sota, com estem ara mateix.
Finalment, i com no podia ser menys, els afers dels Pujol-Ferrussola també estan presents, tant a les consignes: “Els diners de Pujol per l’Escola Bressol”, com a les cantades: “L’havanera del 3%”. I així, entre humor i reivindicació, entre calor i menjades populars, els caminants per l’educació van fent via per la costa. Acabaran cansats/des i sense veu, però haurà valgut la pena.
Dissabte arriben a Barcelona, a Pla de Palau, a les 6,30 de la tarda, i es mereixen una bona i massiva rebuda.
