L’amenaça de la llei Wert ha centrat la mirada de la comunitat educativa en els aspectes que més podien influir en el desenvolupament de les classes, sobretot amb l’inici de l’actual curs, però hi ha punts que han passat més desapercebuts, com el que modifica el procés de selecció dels directors de centres. En les darreres setmanes la Generalitat ha presentat al Consell Escolar un esborrany que adapta la llei catalana -el decret de direccions- a l’elaborada pel Govern central. Els canvis endureixen la selecció i otorguen un paper més decisiu a l’Administració -en detriment del centre-, fet que ha sublevat els principals sindicats de professors.
Si s’acaba aprovant la primera proposta formulada al Consell Escolar -que no ha estat rebuda amb bons ulls, segons fonts de l’organisme-, un dels requisits per a presentar-se com a candidat a director serà haver passat un curs de formació “sobre l’exercici de la funció directiva”, que podrà ser impartit pel departament d’Ensenyament o pel ministeri d’Educació. Per incorporar aquesta formació hi haurà un marge de cinc anys. Una altra novetat serà l’eliminació de la preferència de les candidatures del centre. Que un professor de la mateixa escola o institut es presenti a director no serà un impediment perquè ho puguin fer altres docents d’altres centres -fins ara ho era-. Això sí, tenir experiència al mateix centre donarà mèrits als candidats.
Però si hi ha una mesura que enerva els sindicats és la que canvia la composició de les comissions de selecció, encarregades d’avaluar les capacitats dels candidats. Si fins la representació del centre en aquestes comissions era majoritària, ara ho serà la de l’Administració. Dels nou components, cinc seran proposats per l’Administració, dos pel Claustre de professors i dos més pel Consell Escolar. Dels membres col·locats per l’Administració, quatre seran triats per Ensenyament -un d’ells l’inspector que presideix la comissió, com fins ara- i l’altre per part de l’Ajuntament. Fins ara, la proporció era de tres membres per l’Administració, el Claustre i el Consell, respectivament.
“És inacceptable perquè perjudica encara més la democràcia als centres, i evidencia clarament que el departament es vol fer amb el control de la selecció”, s’expressa Marc Sangüesa, responsable d’educació pública de CCOO. Emmarquen els canvis en la voluntat de la Generalitat de donar més poder a les direccions -com passa amb la perfilació de places del decret de plantilles-, una tendència que tanmateix Ensenyament mai ha negat, ja que sempre ha confiat en el un major “lideratge pedagògic” de les direccions. Amb tot, els sindicats censuren que la Generalitat no només accepta aquest precepte de la LOMCE, “sinó que va més enllà”.
No ho veu així, en canvi, Juanjo Garcia, president de l’associació de directors Axia, que considera que els canvis són “mínims” per adaptar-se a la LOMCE sense alterar les línies generals de la LEC. Sobre l’enduriment de la selecció, assegura que “s’ha de garantir que els candidats són els més professionals, capacitats per ajustar-se al projecte de centre, gestionar pressupostos, conflictes familiars”.
Malgrat els canvis, a priori el procés tècnic de selecció serà el mateix, amb dues fases. La primera d’elles consisteix en avaluar -per punts- l’experiència laboral i les competències professionals, així com la formació específica acreditada. La segona, avalua el projecte de direcció i les capacitats de lideratge del candidat. Pel que fa a la primera fase, sí que hi haurà petites variacions, i a partir d’ara es valorarà també “el treball previ desenvolupat com a càrrec directiu i la tasca docent realitzada”, així com la participació en projectes d’innovació.
