En els darrers mesos han tancat les portes, mirant de fer el mínim soroll possible, dos projectes que van ser presentats en el seu dia com a la panacea de l’R+D+i a Catalunya, catapultes de la recuperació i pols d’atracció de capital i coneixement. Es tracta del Centre d’Innovació en Productivitat de Microsoft, inaugurat l’any 2006 a Manresa, i del Centre Spurna, especialitzat en recerca i desenvolupament en tecnologia digital, nascut l’any 2011 a Girona. Si fa no fa, la curta vida de tots dos projectes ha anat lligada al que van durar les subvencions: 1 milió d’euros pagats per la Generalitat en el cas del centre Microsoft, i 1,2 milions pagats pel ministeri d’Indústria (Plan Avanza) en el cas d’Spurna.
El Centre d’Innovació en Productivitat de Microsoft (també conegut com CIP o MIC Productivity) va ser presentat amb tota la pompa el 28 de setembre de 2006. I tenia lògica que sonessin les trompetes, perquè no cada dia es pot presumir que una companyia planetària com Microsoft aposta per Catalunya. Es tractava d’un centre especialitzat en aportar solucions tecnològiques per millorar la productivitat de les empreses, “un punt de trobada dels líders en productivitat”, segons paraules de l’aleshores presidenta de Microsoft Ibérica, Rosa Garcia. “La utilització efectiva del centre permetrà augmentar la productivitat catalana en un 10% en els propers tres anys”, va pronosticar aquell matí la primera executiva de la companyia de Redmondd a Espanya.
Després d’examinar diversos possibles emplaçaments, com el 22@ o determinats municipis on la UPC tenia presència, finalment MIC Productivity es va acabar ubicant a Manresa, a les instal·lacions del CTM (Centre Tecnològic de Manresa). Una elecció en la que no se sap si hi va tenir més pes la condició de manresà i exalcalde de Jordi Valls (PSC), el conseller d’Indústria del moment, o de manresana i exdirectora del CTM de Carme Botifoll, l’aleshores directora del Cidem (agència de la Generalitat que va impulsar el projecte). Botifoll arribaria a directora general d’Innovació de la mà del successor de Valls, Josep Huguet (ERC), un altre fill de Manresa. En tot cas, a l’acte de presentació, el conseller Valls tampoc va reprimir l’eufòria quan va afirmar que el centre “contribuirà a destacar Catalunya com a país innovador en l’àmbit internacional”.
Oficina comercial pagada amb diner públic
La crua realitat, però, és que en els seus set anys de vida el centre ha aportat ben poca cosa a la productivitat de l’empresa catalana i mundial, i que la seva dedicació prioritària i poc dissimulada ha estat promocionar el software de Microsoft; de fet, el centre ni tan sols ha aconseguit ser sostenible ell mateix, malgrat que Rosa Garcia havia augurat que “en tres o quatre anys” s’havia d’autofinançar. Segons es va explicar a la premsa aquell setembre de 2006, el CIP Microsoft partia amb un capital de tres milions d’euros, aportats per la Generalitat (ACCIÓ, l’agència resultant de la fusió del CIDEM i el COPCA), la mateixa Microsoft, l’Ajuntament de Manresa, la Cambra de Comerç de Manresa, la Caixa de Manresa i el Centre Tecnològic de Manresa. Altres fonts, però, asseguren que el diner real només va arribar al milió i mig: un milió aportat per la Generalitat (250.000 euros durant quatre anys), i mig més entre l’Ajuntament (250.000), la Cambra (125.000) i la Caixa de Manresa (125.000); el CTM hi posava l’espai i el misteri és què hi posava Microsoft a banda de la marca i les llicències del seu software.
Les diferents parts van constituir la Fundació Privada Centre d’Innovació en Productivitat de Microsoft per gestionar el centre, però Microsoft va dilatar la seva entrada i finalment no ho va arribar a fer mai. Una situació rocambolesca. Una fundació amb el nom de Microsoft sense que cap representant de la companyia de Bill Gates formés part del patronat.
Segons fonts del sector, pel que sí va servir l’aliança Microsoft-Generalitat va ser per desarticular els tímids intents d’algun alt càrrec del tripartit de promoure la implantació del software lliure a l’administració catalana, com de fet en aquells moments s’estava fent a les comunitats autònomes d’Extremadura i Andalusia. En l’actualitat, la Generalitat té un contracte marc amb la firma de Bill Gates pel qual l’any 2014 li ha pagat 7,8 milions d’euros (IVA inclós) a canvi de l’ús del seu programari i solucions informàtiques.
Les subvencions de la Generalitat van cobrir els exercicis de 2008 a 2011. Al setembre d’aquell any plegava el seu director, l’enginyer Albert Esplugas, un home de Microsoft que avui ocupa un càrrec executiu a Seattle. Des d’aleshores hi ha hagut dos directors més, mentre que ni Rosa Garcia ni el delegat de la multinacional a Catalunya, Carles Grau, continuen a la companyia.
El 31 de març de 2014 es va anunciar que el CIP de Microsoft passava a ser absorbit per Barcelona Digital, un altre dels centres tecnològics a l’òrbita de la Generalitat, si bé formalment continuaria mantenint els pocs empleats que tenia a Manresa. Per intentar salvar la cara, l’absorció es va venia com una mesura per “reforçar el servei de transferència tecnològica a les empreses” de tots dos centres. El director general de Barcelona Digital, Carles Fradera (un altre exdirectiu del Cidem que va estar a la cuina de l’acord amb Microsoft), i el president de la Fundació CIP i alcalde de Manresa, Valentí Junyent, es van fer una foto solemne, però poc temps després l’acord se’n va anar en orris, segons fonts municipals, davant la negativa dels treballadors del CIP a acceptar les noves condicions laborals que els suposava el canvi d’empresa. A finals de juliol, Valentí Junyent va convocar a la premsa per comunicar que el CIP presentava concurs voluntari de creditors. Només els mitjans locals se’n va fer ressò.
En aquests moments el centre que havia de convertir Manresa en la capital mundial de la productivitat es troba en mans dels administradors concursals i la seva web ( www.productivitycenter.org) està inoperativa. Però curiosament algú encara fa anar el seu compte de Twitter.
“ Girona, en el món TIC és sexy”
El cas d’Spurna és encara més dantesc, ja que aixecant similars expectatives i volum d’inversió ha expirat molt abans. No ha complert ni tres anys. Va ser presentat en societat el 27 d’octubre de 2011 al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona com la referència mundial de l’R+D en tecnologia digital. “Girona en el món TIC és sexy i que Spurna sigui aquí demostra aquesta capacitat d’atracció”, va declarar l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont. La rectora de la UdG, Anna Maria Geli, menys metafòrica però igualment optimista, va manifestar la seva ambició de convertir el nou centre en “referència d’Espanya, Europa i el món”.
El capital l’aportava íntegrament el Ministeri d’Industria: 1,2 milions d’euros (200.000 euros a fons perdut i un milió en forma de prèstec) destinats a la Fundació del Parc Científic i Tecnològic per a la creació del centre Spurna, que havia de consolidar el clúster Media TIC de la capital gironina. A banda de la UdG, pel tipus de subvenció hi havien de participar dues empreses més, que van ser Barcelona Digital i la productora de televisió Lavínia. Però durant els seus escassos dos anys i mig de vida Spurna no ha fet pràcticament res i gairebé ni ha tingut personal. Pel que fa als 1,2 milions d’euros aportats per Madrid, entre el cost de la fastuosa instal·lació i el cànon a les empreses explotadores s’ha evaporat a la velocitat de la llum. Però un milió s’havia de tornar, o sigui que ha anat a engrossir el voluminós passiu del Parc Científic.
L’acta de defunció del centre Spurna el va aixecar a finals de febrer el director del Parc Científic, Pere Condom, quan va anunciar que si no trobava una empresa que se’n fes càrrec hauria de tancar; poc després Lavínia i Barcelona Digital comunicaven la seva renúncia a seguir gestionant el centre, i al mateix temps era elegit un nou rector a l’UdG, Sergi Bonet, el qual va posar xifra a l’elevat deute que arrossegava el Parc Científic (41 milions d’euros) i va acabar rellevant Condom del càrrec que venia ocupant des de feia set anys. En aquests moments, el Parc Científic es troba també en concurs de creditors i Spurna és un bonic cadàver; la seva web ( www.spurna.com) es troba encara operativa, però l’última piulada del seu compte de twitter és del mes de juny.
