El Claustre de la Universitat Politècnica de Catalunya ha acceptat assumir un repte que no és habitual a les universitats, i a més per aclaparadora majoria (130 vots a favor, 16 en contra i 10 en blanc). En un any i mig la universitat pretén reduir els seus departaments de 42 a 23. El que ha aprovat el Claustre –que no té competències al respecte– aquest dimarts no és un mapa definitiu, sinó un projecte que el Consell de Govern s’haurà d’encarregar d’aplicar consultant totes les parts implicades.
No semblava una aposta fàcil, i hi ha qui alertava l’equip de govern de la UPC que debatre-la al Claustre la faria inviable. Sobretot amb el precedent de la UB, on un projecte semblant va ser un dels motius per bloquejar un Claustre per part d’alguns dels seus membres i va portar a la demanda d’un Claustre monogràfic extraordinari per part d’altres, per finalment tirar-se endavant fora d’aquest espai i sense la reforma dels Estatuts a la que anava vinculat.
“Els universitaris, com altres col·lectius, som reticents al canvi, però si es planteja una proposta que és raonable i sense imposicions, ens movem”, assegura Antoni Ras, Vicerector d’Estudis i Planificació. “És cert que no serà fàcil, però no és veritat que siguem un col·lectiu immobilista”.
“Com que la UPC està molt dispersa territorialment i a més està feta de centres més antics que la mateixa universitat, hi ha molt menys sentiment d’universitat que el que pugui haver-hi a l’Autònoma o a la UB”, remarca el Vicerector. Davant aquesta situació, explica que el projecte presentat pel rectorat partia d’una radiografia de tota la universitat, “i a partir d’aquí hem construït una proposta per cada cas”, diu.
Una estructura diversa
Alguns àmbits, com els de les ciències bàsiques, s’unificaran en grans departaments que podran atendre totes les titulacions de la UPC. Seria el cas de les Matemàtiques, que compten amb quatre departaments diferents, o la Física, que en té dos. En l’àmbit de les TIC serien dos els grans departaments transversals. En altres casos, per exemple, s’ha optat per crear o conservar els departaments vinculats a titulacions concretes de forma que estiguin unificats. També es planteja un departament de caràcter humanístic que aglutini el professorat de matèries històriques o lingüístiques.
Una de les moltes particularitats que apunta Ras les troba el professor Luis Alonso a l’Escola de Castelldefels de Telecomunicacions i Aeronàutica, de la que és director. Els professors d’Aeronàutica no estan assignats a cap departament i ell en tant que director del centre fa les funcions de cap de departament.
“Els professors afectats creuen que haurien de tenir un departament propi, d’enginyeria aeronàutica o aeroespacial, però són molt pocs professors, i sobretot gent jove que encara no ha fet prou currículum com per carregar amb la direcció d’un departament”, explica Alonso. El més probable, finalment, serà que siguin una secció del departament de Física.
En altres departaments la situació és la contrària. Una plantilla massa envellida o un excés de professors a temps parcials fa perillar la seva continuïtat i la fusió amb altres departaments facilitarà la seva viabilitat.
A l’hora d¡aplicar-ho les dificultats també variaren segons cada casuística. “A la nostra escola les reduccions ens afecten realment poc”, assegura Alonso, ja que tot el professorat es troba en seccions de departaments més grans. Però quan hagi de fer la planificació docent passarà d’interactuar amb vuit departaments per fer-ho amb sis.
Departaments més rics
I per què és útil tenir menys departaments? Antoni Ras reconeix que “això per si sol no resol tots els problemes ni de bon tros, però crearà un ambient que farà més fàcil que algunes coses progressin”, assegura. Pel que fa al finançament, assegura que no creuen que la mesura representi cap estalvi, o com a mínim no tindrà un impacte perceptible en els pressupostos, “però sí que pot resultar en una major eficiència en la presa de decisions”.
Els efectes es poden notar en altres àmbits, però, com el de la recerca. “Si fas departaments més grans i amb més varietat interna pots aconseguir que grups de recerca que ara no treballen junts passin a col·laborar”, apunta Ras. Altres elements apuntats pel Rector Enric Fossas durant el Claustre han estat la solució per a la necessitat de cedir professorat per suplir la docència entre departaments, la millora en el disseny de titulacions, que permetrà implicar professorat amb més expertesa en matèries concretes, o acabar amb la dispersió dels programes de doctorat, fent que dues terceres parts deixessin de dependre de múltiples departaments.
