Aquest és un article publicat a eldiario.es
Controlar els horaris de la parella, dir-li què pot fer i què no i restringir les amistats de l’altre. Totes són pràctiques que fan saltar les alarmes en la lluita contra la violència de gènere. Conductes abusives que poden degenerar en altres formes de violència i que un terç dels joves espanyols considera “acceptables” o “inevitables” en determinades circumstàncies. Un informe sobre la percepció de la violència de gènere en la joventut denota que les conductes de control no són identificades com a violència masclista, a la qual s’oposa la majoria d’enquestats.
Si la pregunta qüestiona el grau de “tolerància cap a la violència de gènere”, els joves d’entre 15 i 29 anys semblen tenir clar que és una conducta “totalment inacceptable”, donades les respostes de 2.500 entrevistats pel Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS ). En l’informe La percepció de la violència de gènere en l’adolescència i la joventut, elaborat per la Secretaria d’Estat de Serveis Socials i Igualtat i presentat aquest dimarts, s’obre de nou una bretxa de gènere en les respostes: elles aprecien més incidència de la violència masclista i la condemnen en més casos que ells.
No obstant això, les respostes s’equiparen quan s’interroga els joves sobre la seva tolerància a altres pràctiques que l’informe engloba com “violència de control”. Pel 33% de les noies i nois, és “acceptable en ocasions” o “inevitable” que en una parella tinguin lloc pràctiques com controlar els horaris de l’altre -l’experiència més justificada-, impedir-lo veure certes persones i dir-li quines coses pot (o no) fer.
Per a les especialistes, els resultats són un reflex cultural de la societat. “I això és bo perquè es pot canviar, són coses que hem après”, destaca Diana Díaz. El mite de l’amor romàntic, o almenys el més perjudicial d’aquesta idea, està darrere de consentir a la parella que restringeixi les llibertats de la persona. “Aquesta idea que per amor cal estar disposat a donar-ho tot, que la gelosia en forma part i que formar una parella comporta anul·lar la individualitat de la persona”, detalla María José Díaz-Aguado.
La tradicional mitja taronja implica que la persona està buida sense el seu estimat, que junts formen una unitat. “En aquest context es justifiquen, per exemple, el control de l’horari perquè cal arribar a ser com una sola persona”, continua la catedràtica.
Les noies no identifiquen el problema
A Diana Díaz, sotsdirectora del Telèfon Anar d’ajuda a nens i adolescents, no li sorprèn la xifra. Al telèfon de la fundació (gratuït i anònim), la immensa majoria de les menors que truquen i pateixen violència de gènere no en són conscients. “És curiós. Et truquen per una altra qüestió, moltes per un problema sentimental que diuen que els genera molt patiment però que no saben que és violència de gènere. Quan el psicòleg que està a l’altre costat comença a gratar una mica, s’adona que és un problema de violència”, explica Díaz.
En les incidències que els arriben, Díaz distingeix dos tipus de consultes: les que no identifiquen la violència i les que exigeixen una ajuda immediata perquè la situació s’ha agreujat molt, amb violència física pel mig.
La majoria de les noies que sol·liciten ajuda a la Fundació Anar justifiquen les situacions de control. “Per a ell la confiança és que li mostri el mòbil. Jo ho entenc perquè té molta por a perdre’m”. Una resposta típica, explica Diana Díaz, que amaga relacions abusives i perilloses. María José Díaz-Aguado Xaló, catedràtica en Psicologia de l’Educació de la Universitat Complutense de Madrid, coincideix amb Díaz en què la imatge de la violència de gènere que tenen els joves apunta a la més explícita: un 97% condemna la violència física i sexual i un 93%, la verbal.
“No estan identificant el control com violència i és molt important perquè aquesta comença en forma de control abusiu. Cal ensenyar-los que això no són mostres d’amor, que és el principi de la violència de gènere”, explica la professora Díaz-Aguado, que ha dirigit diversos estudis sobre aquest tipus de violència a edats primerenques.
Toleren més el control que els grans
L’informe del CIS adverteix que la tolerància a aquestes conductes es presenta de manera una mica més acusada que en altres estudis sobre la població en general. Això vol dir que els joves estan reproduint relacions més tòxiques? “No ho crec. Aquesta seria una de les raons, però també hi ha dues possibles. La primera, per la qual més m’inclino, apunta les noves tecnologies (els mòbils i les xarxes socials), que han augmentat molt les possibilitats de control i són els joves els que més les utilitzen. La segona possibilitat és que a aquestes edats, que estan en la fase de l’enamorament, es pot extremar el mite de l’amor romàntic”, argumenta Díaz-Aguado.
Diana Díaz alerta que, a més, en edats primerenques “la informació els arriba a través de la televisió, internet, les seves sèries favorites i les cançons”. En totes elles, o la majoria, es reprodueixen pautes de control pròpies de l’amor romàntic. Programes com “Mujeres, hombres i viceversa” o la saga “Crepuscle” reprodueixen els seus pitjors elements, critica la professora de la Complutense.
L’educació juga un paper fonamental perquè els joves sàpiguen consumir aquests productes culturals des d’un punt de vista crític i, aquí, segons Yolanda Besterio, presidenta de la Federació de Dones Progressistes, “està tot per fer”. La secretària d’Estat de Serveis Socials i Igualtat, Susana Camarero, va presentar juntament amb l’estudi dues campanyes contra la violència de gènere, una d’elles (“Hi ha sortida”) destinada especialment a les més joves.
No obstant això, Besterio adverteix que una campanya aïllada pot perdre el seu objectiu: “A més, cal fer més campanyes complementàries. ‘Hi ha sortida’ va dirigida a les que ja es consideren víctimes, quan les estadístiques ens diuen que moltes no s’identifiquen com tals. Pel que cal reforçar aquí també la informació”. L’eliminació de l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania pel Govern espanyol va restar, a més, un espai als continguts en igualtat que han estat rescatats més tard a Primària encara que de manera difusa.
La majoria dels enquestats (78%) afirma que les campanyes ajuden a conscienciar la societat, però més de la meitat (un 53%) no en recorda cap. “Els missatges sexistes arriben de molts focus, de manera que la resposta i l’educació també ha de tenir moltes fonts”, recomana Diana Díaz.
