La Patricia i la Merche, mares d’un nen de 5 anys, buscaven el curs passat un nou centre educatiu per al seu fill. Era el mes de febrer, en època de portes obertes a les escoles, i la parella va optar per visitar l’escola Joan Roca de Barcelona. Però l’entrevista amb la directora, segons denuncien, no va anar com esperaven. “Ens va dir que en aquella escola el nostre fill es podia sentir discriminat perquè allà s’ensenya que els nens tenen pare i mare; i que nosaltres també ens podíem arribar a sentir discriminats i criticats per la resta de pares, perquè ells eren diferents a nosaltres, inclús en la manera de vestir o pentinar-se“, recorda la Patricia, en una conversa al bar Makinavaja, que regenta amb la seva parella.
“Quan vam sortir de l’entrevista ens vam posar a plorar”, explica la Patricia. I acte seguit es van posar en contacte amb l’Observatori contra l’Homofòbia, que va recollir el seu cas i va recomanar-los que interposessin una denúncia. El seu cas és un dels 394 casos de situacions homòfobes que recull l’informe de l’observatori per l’any 2014, un 5% dels quals es donen en l’àmbit educatiu. La denuncia, tanmateix, va ser desestimada perquè no es va poder demostrar que s’hagués discriminat la parella.
L’escola s’aferra a l’arxiu per defensar que la denúncia pateix una “manca de fonament”. En un comunicat oficial, asseguren que “les acusacions no es corresponen amb l’ideari” de l’escola, que segons ells garanteix la diversitat i no és discriminatòria.
El centre, que és concertat, no es va negar en cap moment a inscriure el fill d’aquesta parella –legalment tampoc no ho podria fer, segons la normativa catalana d’educació–, però la Patricia i la Merche consideren que se’ls va deixar clar que eren persones non grates. “És indignant que una escola pagada amb fons públics pugui fer això”.
La nova llei antihomofòbia, aprovada el 2 d’octubre passat al Parlament de Catalunya, estableix que “tots els centres educatius han de reformular els seus reglaments i plans de convivència, i plans d’acció tutorial per reflectir-hi, si no ho fan encara, els principis de coeducació i diversitat sexual d’acord amb la nova normativa”, explica Francesc Jaurena, un dels autors de les bases de la llei. Això implicaria, entre altres qüestions, reflectir la diversitat de models de família o de diversitat afectivosexual. També el material escolar està previst que tingui en compte aquesta varietat.
“Els nens ja no només tenen pare i mare: tenen pares, mares, o un pare o una mare”, reivindica Eugeni Rodríguez, president de l’Observatori contra l’Homofòbia. Aquest és un cas que solen denunciar força famílies, segons Rodríguez.
La Patricia i la Merche van denunciar el cas abans que estés en vigor la llei antihomofòbia. Com hagués canviat la situació per a elles en l’actualitat? Respon Jaurena: “D’entrada podrien anar a la conselleria d’Ensenyament i de forma clara dir que el centre no compleix els principis de coeducació i integració de la identitat sexual i la pluralitat dels models de família. I l’Administració estaria obligada actuar”, exposa. De tota manera, en aquest cas l’Administració ja va actuar amonestant el centre, segons han confirmat fonts del departament d’Ensenyament, que no han volgut donar més detalls sobre el cas. Per la seva banda, des de l’escola neguen que se’ls hagi amonestat, i reiteren que el centre respecta els valors de coeducació i diversitat.
L’afectació de la llei LGTB en l’educació en 8 punts
La nova normativa, pionera a tota Europa,
1. La llei preveu que les escoles promoguin el desplegament de plans de convivència, amb menció especial a la prevenció de l’assetjament contra nois i noies lesbianes, gais, transexuals o bisexuals.
2. El contingut del material escolar, en qualsevol format i llenguatge, ha de tenir en compte la diversitat LGTB.
3. El respecte a la diversitat que pregona la llei ha de ser efectiu també en les activitats, competicions i federacions esportives, així com en les activitats de lleure infantil o juvenil. A més, es preveu que l’Administració difongui aquests valors en espectacles i produccions culturals infantils.
4. Pel que afecta als professionals de l’educació, si tenen coneixement d’alguna situació de risc o sospites de discriminació, tenen el deure de comunicar-ho a les autoritats. De la mateixa manera, com a professionals docents tenen el dret a treballar en unes condicions laborals lliures de discriminació.
5. L’Administració ha de garantir la formació i sensibilització dels professionals de l’educació en matèria LGTB, i fomentar-les també entre famílies.
6. Les persones transgènere han de ser tractades amb el nom amb què s’identifiquen, sense que sigui necessari cap diagnòstic o tractament mèdic.
7. En els equipaments on es diferencia per sexes -els banys o les dutxes, en el cas d’un centre educatiu- els joves transgènere han de poder fer servir els espais amb què s’identifiquen.
8. La norma demana especial cura en el suport a joves i adolescents en situacions de vulnerabilitat per motius de diversitat sexual. Considera que cal atendre’ls si han estat expulsats o han marxat ells de casa per aquests motius, sobretot en cas de maltractament o pressió psicològica.
