Aquest és un article publicat a eldiario.es
Haver nascut en una comunitat autònoma o en una altra a Espanya condiciona les oportunitats d’aprenentatge dels nens i nenes que van a l’escola. Cada comunitat té una capacitat, ben diferent, a l’hora de compensar les bretxes i desigualtats amb què els alumnes s’enfronten a l’hora d’estudiar. L’equitat educativa puja i baixa per territoris i de la seva mà va unida la pobresa infantil: on el sistema educatiu és menys igualitari es percep una major exclusió dels menors.
L’informe Il·luminant el Futur: Invertir en educació és lluitar contra la pobresa infantils, elaborat per Save the Children, ha realitzat un rànquing sobre aquest panorama per comunitats autònomes. L’estudi no s’ha fixat únicament en els pressupostos: L’orientació de les polítiques i altres factors externs en l’àmbit escolar fan créixer les diferències entre estudiar en una comunitat o en una altra.
En aquest sentit, les comunitats que es troben a la cua són Melilla, Canàries, Múrcia, Extremadura, Andalusia, Castella-la Manxa i Ceuta. D’altra banda, l’alta punta de la taula l’ocupen País Basc, Madrid, Catalunya, Navarra i Aragó. Els territoris que obtenen una puntuació mitjana són La Rioja, Cantàbria, Astúries, Castella i Lleó, Galícia, País Valencià i Balears. Cal destacar que cap arriba als 19 punts màxims.
Sense cap dubte la crisi ha afectat als diners públics emprat en educació: s’han reduït de forma considerable. Totes les comunitats autònomes han contret la despesa entre 2007 i 2013 -a excepció de Navarra-, encara que no ho han fet en la mateixa mesura. Algunes com Múrcia i Castella-la Manxa presenten disminucions en el pressupost superiors al 15%.
Per obtenir la posició de cada territori, l’organització s’ha basat en 14 indicadors relacionats amb la qualitat de l’accés a l’educació en l’àmbit escolar i amb la participació dels nens i nenes en activitats culturals i socials. Entre els primers hi ha la taxa d’escolarització primerenca (fins als dos anys); el tipus de jornada -si és partida o continuada tant a primària com a secundària-; si els centres escolars compten amb serveis de menjador; la qualitat de les infraestructures, l’accés a internet i la taxa d’abandonament escolar.
En opinió d’Ana Sastre, directora de sensibilització i polítiques d’infància de Save the Children, de l’informe s’extreuen “dades preocupants”, com que menys de la meitat de les comunitats autònomes (només set) arriben al nivell d’escolarització primerenca marcat per la Unió Europea com a objectiu per al 2020, que es troba en el 33%. Canàries i Ceuta no arriben ni al 10% de provisió i només cinc ho superen, entre elles Catalunya, Andalusia i Galícia.
Pel que fa als serveis de menjador de què disposen les escoles cal destacar que en cap comunitat es proporcionen en tots els centres educatius. No obstant això, les diferències són molt acusades: Des de Ceuta, on només el 27% compten amb aquest servei, fins a Madrid, on ho fan el 84%.
Aules poc habitables i abandonament escolar
La qualitat de les infraestructures és un altre dels aspectes que determinen les oportunitats educatives. Unes òptimes condicions d’habitabilitat, una bona il·luminació, calefacció i aire condicionat influeixen en les classes. De l’anàlisi d’aquest factor se’n deriva que més de la meitat de les comunitats tenen puntuacions negatives o molt baixes, entre elles les Balears, que té una puntuació de -30. Això suposa que el nivell d’infraestructura afecta de forma negativa l’educació. Altres com La Rioja o Madrid superen els 20 punts. La màxima puntuació ha estat de 30 i el document aclareix que “per sota de 0” hi ha efectes negatius.
País Basc, Cantàbria i Navarra són les comunitats on es registra menys taxa d’abandonament escolar: un 10%, 12% i 13% respectivament dels joves de 18 a 24 anys no va completar l’ESO. Només la primera ha assolit l’objectiu de la Unió Europea del 10%. A l’altra banda es troben Ceuta, Melilla, Balears, Extremadura i Andalusia, amb percentatges que oscil·len entre el 33% i el 29%. El percentatge d’aules amb accés a internet és bastant generalitzat. A Catalunya arriba al 100% i a la resta supera el 70%.
Poc cinema i menys teatre
Els altres set indicadors que ha emprat l’ONG per avaluar l’equitat educativa de cada regió es basen fonamentalment en la realització d’activitats culturals i socials. En general, el percentatge de famílies que han gastat amb els nens i nenes com a mínim un euro en cinema, teatre i altres espectacles en l’any 2013 no arriba a assolir el 29%; xifra que es redueix al 4,2% en el cas de museus i biblioteques. No obstant això, hi ha importants diferències entre comunitats. En el primer cas, mentre en comunitats com Madrid o País Basc el percentatge supera el 40%, en altres com Melilla, Comunitat Valenciana o Múrcia no arriba al 21%.
La desigualtat també és elevada en analitzar la pràctica d’esport. Andalusia és la comunitat en la que menys nens i nenes ho fan habitualment -un 51% – i País Basc i Navarra, en la que més, amb percentatges que superen el 70%. L’ús d’internet, que en general té una cobertura alta en tots els territoris i l’hàbit de lectura són dos dels factors que influeixen en el grau de pobresa educativa que presenti una comunitat. Com a exemple, una mica més d’un 40% dels nens i nenes a Canàries i Múrcia, que ocupen les pitjors posicions en aquest sentit, viuen en llars en què hi ha menys de 50 llibres, però, a Madrid, Astúries i Navarra el percentatge només arriba al 20%.
Una relació estreta
Les diferències entre assistir a l’escola en una comunitat o en una altra es relacionen directament amb la pobresa infantil: quan la bretxa educativa augmenta ho fa al mateix temps l’exclusió. En aquest sentit, les sis comunitats amb més pobresa infantil -Ceuta, Andalusia, Castella-la Manxa, Múrcia, Extremadura i Canàries- també es troben a la cua en equitat educativa. Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística, aquests territoris compten amb taxes de població fins als 17 anys en risc de pobresa que van del 64% en el cas de Ceuta al 40% en el de Canàries, xifres que no han deixat d’augmentar des 2009.
“Quan es limiten les oportunitats d’aprenentatge d’un nen en situació d’exclusió social, les seves possibilitats de sortir d’aquesta situació es minimitzen”, comenta Andrés Conde, director general de Save the Children. I és que en la seva opinió l’educació i la seva equitat “és l’eina fonamental per trencar el cicle de transmissió intergeneracional de pobresa” i per donar resposta a les desigualtats entre territoris.
Això és així perquè “té la capacitat de compensar les diferències socioeconòmiques dels nens i nenes i oferir oportunitats als més vulnerables”. Tot i això, remarca Anna Sastre, “l’educativa no és l’única política per pal·liar la pobresa infantil”. Una cosa que es reflecteix en la situació de comunitats com Castella i Lleó, que es troba entre les que compten amb una equitat educativa mitjana-baixa, però al mateix temps amb una de les menors taxes d’exclusió infantil -23,1% -.
La inequitat educativa també ve provocada per les anomenades “despeses ocultes de l’educació”: menús dels col·legis, llibres de text, transport, uniformes… Elements imprescindibles que també fan augmentar les diferències entre anar a l’escola en una comunitat o en una altra . Davant el descens en inversió pública, les llars no han deixat d’augmentar aquest tipus de despeses; de fet, al costat dels vinculats a l’habitatge són els únics que ho han fet durant la crisi-.
Una situació que afecta especialment els nens i nenes en situació de vulnerabilitat. Segons càlculs manejats per Save the Children, les famílies que es troben per sota del llindar de la pobresa dediquen una mica més d’un 17% del seu pressupost en les despeses en ensenyament. “L’educació no és una opció política, és un dret dels nens i nenes i tant el Govern central com els autonòmics tenen el deure de garantir”, sentencia Comte.
