Aquest és un article publicat a eldiario.es
Les universitats públiques destaquen més per la seva tasca investigadora i de transferència de coneixement, mentre que les privades obtenen millors resultats en ensenyament i aprenentatge. És una de les principals conclusions del Rànquing CYD d’universitats, elaborat per la Fundación Conocimiento y Desarrollo, que avalua 31 indicadors de tota mena de 60 centres i 560 títols agrupats en set àrees de coneixement.
Els dos centres que surten més ben parats d’aquesta comparativa són catalans. Les universitats Autònoma de Barcelona i la Pompeu Fabra són les que més indicadors “d’alt rendiment” presenten, seguides per la Universitat de Navarra i la de Deusto (País Basc). Els responsables de l’informe sostenen que “no és un rànquing” en el sentit que no hi ha un ordre a l’ús d’universitats. El rànquing és una eina per a futurs universitaris, perquè avaluen quina universitat sobresurt en cada aspecte determinat. Però cada centre ha estat avaluat en 31 aspectes i qualificat en cada un d’ells en regular (vermell), normal (groc) i bo (verd), amb la qual cosa les comparacions surten gairebé soles.
La Fundació CYD, que presideix Ana María Botín i es dedica a “analitzar i promoure la contribució de les universitats al desenvolupament econòmic i social d’Espanya”, ha dividit l’estudi de les universitats en les categories d’Ensenyament i Aprenentatge, Recerca, Transferència de Coneixement, Orientació Internacional i Contribució al Desenvolupament Regional, apartats que al seu torn estan compostos per una sèrie d’indicadors.
Indicadors poc habituals
D’aquest desglossament s’obté que, amb caràcter general, “les universitats públiques estan millor en recerca i transferència de coneixement, mentre les privades destaquen en aprenentatge i orientació internacional”, segons el responsable de l’informe i catedràtic de la Universitat de Barcelona, Martí Parellada. Aquesta separació és coherent amb la que ofereix una altra classificació, de la Fundació BBVA i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), que arribava exactament a la mateixa conclusió.
Els indicadors d’investigació es mesuren a partir de publicacions, producció artística, investigacions vives o fons externes d’investigació. I d’aquí en surt que les universitats públiques obtenen millors rendiments relatius. De les set amb millors resultats totes ho són excepte la Universitat de Deusto. I totes són al nord d’Espanya o l’arc mediterrani (Balears, les dues citades catalanes, la de Girona, Vigo i Jaume I de Castelló).
Els indicadors que estableixen l’àmbit docent són una mica més particulars. Mesuren qüestions com la taxa de graduació en màsters i graus, així com la “atracció nacional” de cada centre. És en aquest apartat en el qual sobresurten les universitats privades. No obstant això, no són gens habituals en els principals rànquings internacionals d’universitats i no solen incloure. En aquest cas sí que hi apareixen perquè un dels objectius del rànquing és facilitar l’elecció d’universitat a futurs estudiants.
Catalunya mana
Quant als centres, la Universitat Autònoma de Barcelona presenta un grau d'”alt rendiment” en 21 dels 31 principals indicadors avaluats i està en el top set universitats en els quatre dels cincs aspectes estudiats. El segueix la Pompeu Fabra amb 18 indicadors en verd. Aquest centre català ja apareixia com el més productiu d’Espanya (sempre en termes relatius de productivitat per investigador, en termes absoluts és una qüestió de mida de la universitat) i aquest informe de la Fundació CYD confirma el seu lloc preponderant en el mapa universitari espanyol.
En tercer i quart lloc, les universitats de Navarra i Deusto (totes dues amb 14, totes dues privades, un gestionada per l’Opus Dei, l’altra per Jesuïtes) i Mondragón (14 també). Els segueixen els centres de Barcelona, Alcalá i Pontifícia de Comillas de Madrid (13 indicadors d’alt rendiment), Politècnica de Catalunya i Autònoma de Madrid (12) o Salamanca (11).
No obstant això, segons els responsables de l’informe, “una de les assignatures pendents” de pràcticament totes les universitats espanyoles “és la inserció laboral” dels seus graduats. En part això es deu a la dificultat que els centres troben per fer el seguiment dels estudiants quan abandonen la universitat, en part a les diferents metodologies que utilitzen per establir aquesta inserció laboral. I, en bona mesura també, per la crisi econòmica en general i el mercat laboral espanyol i la seva dualitat en concret, incapaç d’oferir als universitaris llocs concorde a la seva formació.
El principal objectiu del rànquing CYD és ajudar els estudiants a triar el centre universitari a què volen anar. Per això ha creat una aplicació a la seva pàgina web a través de la qual el futur universitari pot triar els indicadors que li interessa que tingui el centre al qual vol acudir i comparar com han estat avaluades les diferents universitats en aquests aspectes.
