Les eleccions municipals de maig de 2015 han posat el punt i final als 24 anys de govern de Rita Barberà i el Partit Popular a la ciutat de València. Aquest canvi ha permès l’accés al consistori de forces polítiques d’esquerres en format tripartit. Totes tres coincideixen en situar com a prioritària la creació d’una xarxa pública d’escoles infantils, aquest interès es pot veure encapçalant seus programes electorals per a la ciutat. Al llarg d’aquests quatre anys la regidoria d’educació estarà en mans de María Oliver (València en Comú), per tant serà ella l’encarregada de dur endavant aquest important projecte i de posicionar-se davant el model actual d’ajudes desenvolupat per l’Ajuntament.
L’escala municipal a la qual queda sotmès el finançament de les escoles infantils de primer cicle, ha estat letal per a la majoria d’escoles cooperatives i associatives de la ciutat. Moltes d’elles provenien del Patronat Municipal d’Escoles Infantils (PEI), gestat en els moviments pedagògics i socials d’oposició al franquisme, el qual va anar creixent en els primers anys de la democràcia, sense arribar consolidar-se com a base de la gestió d’aquesta etapa educativa a la ciutat, ja que va ser desmantellat en 1994 amb el conseqüent retorn al model privat i la davallada progressiva de les ajudes. Malgrat les complexitats que mostra l’escala municipal de les polítiques en torn a les escoles infantils, aquesta dimensió local també es pot veure com una oportunitat per desenvolupar unes polítiques de proximitat, les quals s’adapten millor a les realitats i als projectes socials dels barris, vinculant l’escola amb les altres dimensions de la vida col·lectiva.
Un nou model que trenque amb el procés de privatització i mercantilització del primer cicle de l’educació infantil, passarà evidentment per un augment del pressupost per tal de garantir la gratuïtat de l’escolarització en aquesta etapa. Però sobretot una mirada crítica a l’actual oferta educativa colonitzada pels projectes empresarials franquiciats, posant un especial interès en recuperar i promocionar aquelles escoles que en diferents formats jurídics (bé siguen associacions, cooperatives o xicotetes empreses) estan treballant en projectes pedagògics arrelats als moviments dels barris i oberts a la participació de les famílies. És a dir, projectes d’escola on l’experiència social i la vivència dels infants és el que ompli de sentit l’etapa educativa.
No és fàcil la tasca que té per davant la nova regidora, ben prompte es veurà obligada a posicionar-se davant uns interessos creats i alimentats al llarg de tots aquests anys. El procés de renovació política, i esperem que també pedagògica, no sols implica a les noves representants polítiques, a les mestres i a les famílies, també col·loca en una nova situació als moviments socials i educatius, els quals s’hauran de mantindre ferms en la reflexió i la crítica, vius per sostindre i significar els canvis i valents per exigir la seua veu en aquest nou escenari.
