Marxar a l’estranger per participar en un projecte de voluntariat és una experiència que va més enllà del simple fet d’agafar la motxilla amb la càmera i començar a caminar. Les estades solidàries, on el voluntari s’integra dins d’un grup de treball per projectar idees i aconseguir un objectiu comú i humà, formen part del què s’anomena educació transformadora. El contacte amb la realitat i les situacions del dia a dia fan que els viatges solidaris es converteixin en un motor de canvi, tant pels qui reben els actes solidaris com pels qui col·laboren en fer-ho possible.
Embarcar-se en una experiència així és una bona oportunitat per la formació -tant personal com professional- però demana tenir en compte moltes variables per tal que l’estada sigui profitosa i, alhora, segura. Hi ha moltes persones que tenen el neguit de marxar i formar part d’un projecte sòlid que participi en combatre la desigualtat social o que ofereixi ajuda a aquells que la demanen o la necessiten. És per això que Lafede.cat – organitzacions per a la justícia global celebra aquest dijous 14 de gener la seva III Fira de Voluntariat Internacional, on 15 ONG federades presentaran propostes de projectes per fer estades solidàries a 37 països diferents. En aquesta tercera edició, les entitats planifiquen sessions formatives indispensables per conèixer la destinació on es vol anar: quins problemes presenta el país, com és la cultura, quines són les actituds que s’han d’evitar o com funciona l’ONG i quins projectes té sobre el terreny, entre moltes altres qüestions.
L’Anabel de Vega és una farmacèutica que ha participat en tres projectes diferents a Uganda, Etiòpia i a la Índia. Explica que formar part d’aquestes iniciatives “és una experiència molt enriquidora perquè aprens del món, aprens de la gent i també aprens de tu mateix”. “Però, alhora -afegeix-, també és dura perquè tens dosis de realitat. Obres els ulls i dius: ‘Ostres, tot allò que veig a les notícies, que llegeixo, que m’expliquen a la universitat, és real!”. Segons l’Anabel, serveix no només per descobrir que “el món no s’acaba tres carrers més enllà d’on vius”, sinó a tenir “una consciència global”.
Marta Pérez és Tècnica de Comunicació al Servei Civil Internacional de Catalunya, una de les entitats que participa a la III Fira de Voluntariats Internacionals. Pérez destaca que la fira “és un marc que ofereix moltes opcions d’entitats amb projectes d’àmbit social i de transformació. Permet que la persona voluntària conegui l’entorn i el context d’un projecte i pugui decidir a quin d’ells en vol formar part”. Marxar no és fàcil, assegura, per això hi ha projectes que tenen una durada d’un mes fins a un any. Però destaca que les persones que decideixen fer el pas tornen transformades: “Elles anaven a donar suport i a canvi reben moltes coses. Sovint, quan tornen, volen seguir implicades en projectes, fer la seva aportació”. Pérez recomana tenir una experiència així “perquè és inolvidable. Moltes vegades tenim la visió d’altres països errònia, fins i tot colonialista, i quan et trasllades a altres països t’adones de quina és la realitat vertadera, sobretot dels països del sud. Anar-hi et canvia, et fa tocar de peus a terra i sovint, et transforma”.
Una altra entitat que participa a la III Fira de Voluntaris Internacionals és l’Assemblea de Cooperació per la Pau. Anna Rispa, Tècnica de Cooperació al Desenvolupament i Responsable de l’Àrea de Cooperació ACPP-Catalunya, ressalta la possibilitat que tenen els futurs voluntaris d’informar-se de les opcions que la fira ofereix. “Permet entrar en contacte amb les entitats i buscar quina d’elles defineix millor les seves inquietuds. Les persones voluntàries que s’endinsen en un viatge solidari s’emporten una experiència que no la dónen les agències i, a més, contribueixen a millorar la realitat sensibilitzant, educant i construïnt un món més just”. Rispa afegeix que tota experiència que té un caràcter humà, té un rerefons educatiu, sovint més ampli que l’educació formal. És una eina efectiva per despertar el pensament crític i fer el “click” i adonar-nos que l’acció sí que és rellevant per iniciar processos de canvi per un món més just i equitatiu.
L’objectiu és mostrar a les persones participants tot el cicle d’un projecte de cooperació al desenvolupament, des de la seva identificació i seguiment fins a l’avaluació dels objectius com l’impacte social, polític, econòmic i les comunitats beneficiàries. Rispa comenta que “els projectes de cooperació, concebuts com els entenem a ACPP, no només busquen un canvi tàctic sinó també una acció estratègica, que és el que realment possibilita el canvi de relacions de poder i dinàmiques injustes del país”. Però afegeix que els drets de l’ésser humà varien de país a país i depenen fonamentalment de la capacitat d’organització i de mobilització de la ciutadania, del grau de maduresa de les institucions democràtiques i dels espais de participació de la societat en la gestió del públic. Es necessita una ciutadania activa, informada i amb consciència política por transformar el món en qual vivim.
En el seu cas, l’Anabel constata també que tot i que l’experiència és molt maca, hi ha alguna cosa dins seu que s’ha apagat: “He descobert el gran egoïsme i hipocresia que regna en el món. M’entristeix, perquè a vegades ens omplim la boca de bones intencions i al final tot acaba en no res. I em plantejo: ‘Fins quan durarà tot això?”. “No podem creure que salvarem el món, però potser els canvis també vénen des de casa i d’ajudar al veí del davant”, reflexiona.
Els camps de solidaritat involucren a entitats i voluntaris per acomplir una fita conjunta i s’estableixen llaços ferms. L’Anabel destaca que “si fas un voluntariat és per aportar el millor de tu pels altres i treballes en equip per un benefici comú. Afegeix que és important que “el projecte on et vols afegir estigui organitzat, tingui unes bases sòlides i amb una planificació de les necessitats i les demanes reals del destí on es volen aplicar”.
