Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’experiència en el món socioeducatiu ja ens indica que qualsevol element nou que introduïm al sistema, i que depèn només de les capacitats, disponibilitat o voluntat de l’alumnat i les seves famílies, genera noves desigualtats.
La LEC planteja aprenentatges globalitzats i avaluació continuada i diversificada. Durant molts anys vam aconseguir eradicar els exàmens de setembre perquè entraven en contradicció amb la filosofia de l’aprenentatge continuat i diversificat. Una prova puntual, d’aprenentatges conceptuals, pot substituir l’aprenentatge globalitzat de tot un curs?
Però, a més, si ens posem a analitzar les dades sobre el percentatge d’alumnat que supera aquests exàmens i sobretot la tipologia d’alumnat que no els supera, ens adonarem que es torna a obrir una franja enorme de segregació.
Qui té una família que ha pagat classes particulars, que ha fet un seguiment d’un horari d’estudi durant les vacances, o que ha posat a la seva disposició una sèrie de recursos per tal de fer les tasques d’estiu… té garanties d’èxit. Mentre que aquell alumne que no disposa d’una família amb possibilitats, o d’un entorn estable i col·laborador que l’acompanyi en l’estudi i en la realització de les tasques d’estiu… té més dificultats que mai. En definitiva, l’alumne amb dificultats es troba, sovint, més sol i més perdut que durant el curs. I la rasa s’incrementa gràcies als exàmens de setembre.
Així doncs, els exàmens de setembre ni tenen sentit ni ajuden als que especialment haurien d’ajudar. Per què es continuen fent, doncs? Per una part de l’alumnat amb dificultats –alumnat d’aules d’acollida, amb trastorns mentals, amb dificultats d’aprenentatge, amb pocs recursos econòmics…– representarà anar-se trobant amb noves barreres insalvables que el poden portar a l’abandonament del sistema, a una baixa autoestima, a sentir-se fora de l’educació obligatòria. Sovint és una trampa, perquè fora del sistema hi ha poquíssims recursos, i al setembre gairebé no queden places enlloc. Qui segueix i acompanya aquests nois i noies cap a aquests pocs altres recursos? Per què sovint no se’ls planteja una proposta de continuar dins l’ESO (fins a 18 anys tenen dret a l’escolarització obligatòria)?
Per tant… Exàmens de setembre? No, gràcies!
