Les universitats catalanes estudien allargar un curs més els estudis d’Educació Infantil i Primària, que passaria de quatre a cinc anys, amb l’0bjectiu d’intensificar i potenciar les pràctiques curriculars alhora que augmentar la relació amb les escoles. Aquesta mesura és un dels punts clau a la reforma dels estudis de mestre, orquestrada pel Programa de Millora i Innovació de la Formació de Mestres (MIF). Segons el professor de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, Enric Prats, codirector del programa, amb aquest canvi es busca que les pràctiques siguin “més empíriques i intensives, per tal d’augmentar-ne la qualitat”.
Fa més de dos anys que el MIF treballa en les propostes de millora dels estudis de magisteri, i s’espera que al gener comenci a agafar forma el document que recollirà les novetats. Tot i això, “l’horitzó és ampli” i no se sap quan es podria implementar definitivament aquesta proposta. Prats ha remarcat que es tracta d’una proposta en procés de discussió i que es troba en fase de debat obert.
L’exemple més semblant a unes pràctiques d’aquesta envergadura en altres disciplines és el MIR, les pràctiques de Metge Intensiu Resident, reclamades per molts sectors també com a forma de donar prestigi a la professió docent. Hi ha, però, una diferència bàsica respecte a aquesta proposta, i és que mentre que les pràctiques dels metges són ara per ara remunerades, els professors en pràctiques en principi no rebran cap tipus de retribució en forma de sou.
Més pràctiques i de més qualitat: qui les paga?
Si s’aconsegueix tirar endavant la proposta, durant un curs escolar sencer l’estudiant de magisteri farà pràctiques en una mateixa escola, tot participant de totes les activitats que fa un professor en el seu dia a dia. A diferència del model de pràcticum actual, es vol fer unes pràctiques molt més proactives per part de l’estudiant i durant més temps. Actualment les pràctiques de Magisteri suposen un 21% del total de crèdits de la carrera. Això es complementaria, a més, amb hores a la facultat. La situació òptima per als impulsors del programa és que la relació fos de dos terços de les hores a l’escola i un terç a la facultat, aproximadament.
Per això caldrà que l’estudiant tingui un doble tutor, un a la facultat i un al centre escolar, entès com a mentor. Els impulsors de la iniciativa recomanen que sigui una persona amb dilatada experiència al centre o que estigui a punt de jubilar-se. Per poder fer un bon seguiment de l’estada i l’evolució de l’estudiant, aquest tutor hauria de reduir la seva jornada lectiva. Per poder fer això, però, cal que algun altre professor assumeixi aquestes hores lectives, i això voldrà dir un increment en el pressupost per part del Departament d’Ensenyament. És el Departament, doncs, qui haurà de calibrar el cost de les pràctiques d’aquest cinquè any. De moment no hi ha cap càlcul aproximat del pressupost que pot arribar a suposar, però es preveu que sigui un dels punts més polèmics a l’hora d’aprovar, o no, aquesta nova mesura.
La directora de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC), Pilar Gargallo, confia en aquesta ampliació d’un curs més “per mantenir l’estatus de qualitat dels estudis” però dubta del format de dos tutors per l’estudiant. “Hem d’apostar per una bona relació universitat-escola per assegurar unes pràctiques de qualitat”, opina Gargallo. Per això, diu, “cal contemplar espais de trobada amb temps suficient per parlar entre els dos tutors i poder detectar les necessitats de cada estudiant”.
Canvis en les proves d’accés als estudis de mestre
Dins el programa MIF també hi ha novetats en el sistema d’accés a la facultat de Magisteri. A partir del proper mes de juny, qui vulgui optar a aquests estudis haurà de superar un examen específic d’aptitud, a més de les tradicionals proves generals d’accés a la universitat. 2.700 estudiants de primer de magisteri es van sotmetre a l’octubre a la prova pilot d’aquests exàmens. Davant dels resultats, es mantindrà un 80% de la prova tal com va ser a la prova pilot i es modificarà el 20% restant, tant pel que fa a tipus de preguntes com a criteris de ponderació.
