Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Estimada Carme,
gràcies per la teva carta on anuncies que deixes el càrrec de Directora General. Fa molts anys que ens coneixem i és un plaer i un privilegi gaudir de la teva amistat. Una amistat que ve de lluny, de la dilatada història dels Moviments de Renovació Pedagògica, d’hores i hores de reunions per coordinar la formació permanent i per definir polítiques educatives. Hores d’escoles d’estiu i de grups de treball.
Dius a la teva carta que el present conté la llavor del futur i parles de l’herència dels diferents passats. Tens raó, el present conté el passat com a memòria –i la memòria humana està formada per allò que recordem i el que oblidem– i el futur com a esperança, com a utopia. Però tu, molt encertadament, reivindiques els diferents passats, perquè el passat és també una interpretació del present, una construcció que anem fent i que varia amb el pas del temps, com varia tot. Repasso el meu temps i et veig sempre al meu costat i jo al teu, des de la coincidència i des de la discrepància, que quan hi ha discrepància el debat és encara més ric.
I parles de passió i vocació per servir amb més encert a qui ens devem d’una manera absoluta: els nens, les nenes i el jovent d’aquest país nostre. Acabes afirmant que continuaràs posant pedretes per dibuixar camins i aquesta imatge és de mestra, de mestra de petits, goso dir, que sap el valor que té una pedreta justament per la seva aparent insignificança, i de mestra que lluita per tirar endavant allò que millori la causa comuna, una pedreta que a vegades se’ns posa dins la sabata i ens fa descobrir la importància del peu.
Et consideres una persona discreta i constant. I és veritat. No aixeques la veu i si convé saps esperar, donar temps a qui tens al davant i al costat . Però deixa’m ressaltar una altra qualitat que és essencial en l’acció educativa: saps escoltar i saber escoltar és donar identitat a l’altra, és respectar-lo com a persona singular, és creure que et pot aportar el que a tu et falta. La humilitat és virtut del bon mestre, de la bona mestra perquè sempre se sap i es viu necessitada dels altres i tu has sabut potenciar un treball en equip per demostrar que vas més enllà de les paraules, que al final de tot són els fets el que ens acaba definint.
Al final firmes la carta com a mestra i directora general, per aquest ordre. No podia ser d’una altra manera. Gràcies, estimada Carme per la feina que has fet, gràcies per la feina que continuaràs fent i gràcies per aquests dinars que ens queden per celebrar on compartirem la memòria, on continuarem teixint la nostra amistat com les velles puntaires i que tu sabràs escoltar-me quan parli i al final ens farem un petó convençuts que ens tenim l’un a l’altre.
T’avanço un petó.
Jaume Cela
El Diari de l’Educació, 2025