“Per tirar endavant la família, els meus avis van haver de menjar pa sec durant mesos!”, exclama un alumne de 3r d’ESO de l’Institut Barres i Ones, a Llefià, que mostra el resultat a classe de les seves entrevistes a familiars sobre el fet migratori.
L’experiència de la migració és propera, però fins que no s’aprofundeix en les arrels dels congèneres i de l’entorn proper, no se sap fins a quin punt. Així ho van creure també al centre públic de Badalona, Barres i Ones: què millor que explicar els èxodes de l’últim segle a partir de les històries de vida dels familiars dels estudiants i de les persones del seu voltant.
Llefià és un districte de no més de 50.000 habitants que abasta Sant Antoni de Llefià, Sant Joan de Llefià i Sant Mori de Llefià. I que té una forta presència de persones migrades. Als anys 30 van arribar, després de la Guerra Civil, des de la regió de Múrcia. Però partir dels anys seixanta, les procedències es van diversificar. Ara, la població d’ascendència xinesa, pakistanesa i marroquina encapçala la llista de persones migrades. És per això que, en el districte, l’experiència de les migracions es pot trobar a qualsevol lloc.
A no massa distància del Barres i Ones està situat el Museu d’Història de la Immigració de Catalunya (MHIC). I fa un parell d’anys, institut i museu van començar a col·laborar. El MHIC va demanar els alumnes que recollissin les veus dels seus, tot explicant els seus viatges migratoris, i la cosa va anar bé. “Era una pena que tot allò es quedés en un disc dur”, comenta Irene Lop, professora de Socials del Barres i Ones, i que ha participat en el projecte migracions des del curs 2016-2017.
Aquella exploració etnogràfica va funcionar a tal nivell que, aquest curs (2017-2018), el museu i el centre van tornar a col·laborar, aquest cop per fer una exposició, Històries a cub, que també té la seva traducció en web, gràcies a un dels graus que el mateix centre oferta.
En total, disset històries de vida dels alumnes i del seu entorn proper, que els han permès, en sis hores a la setmana i durant uns sis mesos, parlar dels països d’origen i de la seva història, de les causes dels moviments migratoris, i fins i tot de la Crisi de la Mediterrània.
Detall de l’exposició | Cedida
“L’objectiu era que les seves històries guanyessin valor, i que deixessin de banda els estigmes sobre la migració, que s’empoderessin sobre el seu entorn i la seva identitat. Posar en consideració les seves motxilles, i alhora treure els museus d’aquesta idea rígida. L’exposició l’havien de fer ells!”, comenta Lop.
De fet, els alumnes van documentar, catalogar i van crear íntegrament l’exposició, que es basava –a grans trets– en un cub amb la història de vida de la persona, una fotografia i un objecte de referència. “El treball amb la institució ha estat molt bo, perquè els han permès ser comissaris i responsabilitzar-se del resultat final”, rasa Lop.
L’experiència ha format part d’un projecte pedagògic anomenat treball globalitzat, una nova manera d’entendre l’aprenentatge entre alumnat i professorat. La idea consisteix a “globalitzar algunes matèries per aproximar-se a processos i fenòmens del món de forma no fragmentada”.
En el cas de 3r d’ESO, el fil conductor han estat les migracions i les matèries globalitzades han estat Plàstica i Visual, Ciències Socials i Cultura. “L’alumnat ha treballat les competències –específiques i metodològiques– i els continguts que marca el currículum d’una manera integrada”, destaca el centre.
Fa un parell de setmanes que es va estrenar la mostra. Va ser un èxit. Van acudir els familiars dels alumnes, però també els protagonistes de les històries de vida; les experiències del barri, però també la seva gent, entraven al museu. Històries al cub es podrà veure fins al proper 14 de juliol al MHIC.
