Opinió

Els contes d’Oriol Junqueras

No conec personalment Oriol Junqueras. No recordo haver coincidit amb ell a cap acte. El més a la vora que l’he tingut va ser en una manifestació. No recordo quina era. Ni quan. Vaig percebre un moviment de gent i em vaig girar i ell estava caminant amb pressa per arribar a la primera línia de la manifestació.

Avui el conec una mica més. He llegit els contes que ha escrit per a en Lluc i per a la Joana, els seus fills, des de presó. Els ha publicat la revista Sàpiens. En Junqueras va ser un dels seus col·laboradors.

No hi ha text sense context i si parlem de manifestacions artístiques el més valuós és el text. En Bloom ens en fa memòria a cada article que ha escrit. A mi no em cau gens bé l’escriptor Cèline, però la seva literatura és de primera divisió, de pòdium. El mateix puc afirmar de Vargas Llosa. I al contrari, podem llegir poesia d’aquesta que els crítics en diuen social i et pot caure de les mans. Bones intencions però resultats literaris molt pobres.

He llegit els contes de Junqueras mirant de no deixar-me portar pel context. I són bons. Són bons de veritat. Tenen  una base científica i ell hi barreja elements de ficció. Mite i logos. Repeteixo: són bons, de veritat que ho són i bellament il·lustrats. Per tant, des del punt de vista literari només ens cal rebre aquest recull com una aportació brillant a la literatura infantil. En Junqueras, amb aquests contes, demostra tenir una cultura molt extensa, un home ple de saviesa que sap fer-la arribar als més petits. Fusta de mestre.

I ara anem al context. És impossible llegir-los sense tenir present la seva intencionalitat. La mateixa que devia manifestar Hernández amb les seves “Nanas de la cebolla”. A partir del relat vol estar a prop dels seus fills. Un  home savi, culte i un polític que ha ocupat llocs de govern molt destacats és, sobretot, un pare que manifesta el que tot pare sent pels seus fills: un amor incondicional. Un amor que necessita el contacte de la pell d’aquells que estima, sentir la seva escalfor, la tebiesa de les seves carícies. Necessita acompanyar-los les nits de febre i les alegries de matinada els dies de festa. La seva veu de narrador arriba neta i serena des de la distància, acarona els fills que voldria tenir a la falda, salta els murs que l’empresonen i s’expandeix com la llum. Ras i curt: paraules d’un  home bo.

A mi se m’ha estovat el cor després de llegir-los. Si  no hagués tingut aquesta sensació m’ho faria mirar.