Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    Allau de crítiques al reportatge de TV3 sobre l’escola inclusiva

    Redacció

    El concurs de trasllats: una desestabilització estructural del sistema educatiu públic

    Clam Educatiu

    Competència o competitivitat? Individualisme o comunitat?

    Joan M. Girona

    Eduardo Núñez: “L’educació té un infrafinançament crònic”

    Ana Basanta

    Aida C. Rodríguez: “Cal una política ambiciosa per garantir el lleure inclusiu i equitatiu per a tots els infants”

    Yeray García
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    Opinió
    El necessari diàleg entre els coneixements escolars i extraescolars

    Jaume Carbonellgener 9, 20196 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    iStock

    Discursos

    En el primer capítol de Pedagogías del siglo XXI (Carbonell, 2015) traço un breu panorama dels discursos més substanciosos sobre l’aprenentatge i educació que s’adquireixen fora de l’escola, i sobre la necessitat de relacionar-los i incloure’ls dins del currículum. Un clam que ve de lluny. Fa ja un segle John Dewey distingia dos tipus d’educació: l’extraescolar, més asistemàtica, vital, profunda i real, que la infància adquireix a la família, al carrer o en altres instàncies socialitzadores de l’entorn immediat; i l’educació formal o escolar, més abstracta i superficial, però també més àmplia, completa i segura. Des d’aleshores han corregut rius de tinta entorn de la trobada i desacord entre tots dos àmbits d’aprenentatge, en els quals es parlava dels intents, majorment fallits, d’encadellar-los.

    També MacLuhan va pronosticar fa temps que el cabal d’informació i el coneixement creixeria de manera exponencial amb la progressiva i accelerada irrupció de les tecnologies de la comunicació. No hi ha un sol diagnòstic que no avali, cada vegada amb més dades i evidències, aquesta realitat. Les connexions múltiples entre persones i artefactes, horitzontals i desjerarquitzades, hi contribueixen. N’hi ha prou a fixar-se en les pràctiques generades per l’educació expandida: modalitat vinculada a la comunicació que teixeix xarxes amb l’audiovisual, l’artístic o experimental, i que es genera fora de les institucions formals. En les trames d’aprenentatge i el banc comú de coneixements que facilita l’intercanvi de coneixements i habilitats. En els MOOC: l’expansió del coneixement en obert. En les universitats i altres centres d’ensenyament alternatius. En la ingent i diversificada oferta d’activitats extraescolars, culturals i d’oci per la infància i la joventut. En l’activitat desenvolupada per centres socials i culturals, institucionals o autogestionats, espais de creació artística, biblioteques públiques i altres tipus d’equipaments. En el que s’aprèn observant, amb mirada crítica i sense presses, la qual cosa succeeix al camp i a la ciutat. I en el coneixement que s’adquireix, renova i enriqueix al llarg de tota la vida.

    Perquè s’aprèn a qualsevol moment i lloc. Aquest és el mantra que inspira tots els relats que tracten de derrocar els murs de l’aula i el currículum massa academicista i encotillat. Que s’obren a la vida i a un món cada vegada més complex a fi de comprendre-ho críticament i de transformar-lo fins on sigui possible.

    Recerques

    Aquests discursos s’avalen amb diverses recerques. Com a botó de mostra cal citar la realitzada recentment per la redREUNI+D, xarxa universitària de Recerca i Innovació Educativa –conformada per tres grups de recerca de les Universitats de Granada-Valladolid, Màlaga i Extremadura–, i publicada a Ecologías del aprendizaje. Educación expandida en contextos múltiples (Martínez Rodríguez, J.B i Fernández Rodríguez, comps; Morata, 2018). Des d’una perspectiva sistèmica s’aprofundeix, a partir del treball qualitatiu d’estudi de casos, en la construcció del coneixement, la generació de coneixements i adquisició de nous aprenentatges, mostrant trajectòries personals i comunitàries on circulen llenguatges, formats i coneixements en entorns ecològics molt diversos, físics i virtuals, de llarg a llarg de la vida.

    Com qualsevol altra recerca no existeix neutralitat i els seus autors expliciten amb claredat, per exemple, la seva aposta pels col·lectius silenciats i exclosos que creen altres formes de relacionar els coneixements. D’aquí que es parli d’epistemologies del Sud, autoritat expandida, ciència ciutadana, recerca militant o epistemologia popular i que, per tant, s’aposti per la formació d’una ciutadania crítica, participativa i compromesa en la defensa dels drets socials bàsics i del bé comú. En aquesta obra coral ressonen els noms de Morin, Vygotski, de les pedagogies crítiques o de les comunitats d’aprenentatge, entre altres.

    Els treballs són molt variats. Uns se centren en les identitats mediàtiques a la societat augmentada, en les comunitats maker de videojocs en línia o a l’aula com a espai de participació multisensorial, on es proposa aprendre “un nou llenguatge que s’interroga en veu alta i en grup pel quotidià, pel que s’estableix, per la repercussió del que fem i el que som”. Hi ha un bloc dedicat a les ecologies d’aprenentatge i mediacions socials de cultures i contextos formals i no formals, on està present l’educació transmèdia i la hiperconnexió, les marques de gènere en la formació on-line, l’aprenentatge musical i la lectura literària i filosòfica com a instrument de mediació social i coneixement compartit. I no falten les recerques entorn de les ecologies comunitàries i de coneixements, amb una forta empremta de participació i transformació social, com és el cas de la Universitat Rural Paulo Freire de la Regió muntanyenca de Ronda (Màlaga) o d’un projecte educatiu de voluntariat internacional on “les relacions de convivència, els projectes d’educació no formal, l’economia, les cures, l’ecologia i el feminisme van constituint una altra cultura en la qual l’aprenentatge i la vida convergeixen en projectes que van donant sentit al món en què vivim”.

    Polítiques

    Hi ha discursos, recerques i experiències de gran solidesa, encara que aquestes solen ser minoritàries o parcials, circumscrites a un col·lectiu o àmbit de coneixement. D’aquí la conveniència que aquesta necessària incardinació entre l’educació formal i no formal trobi un major recer per a la seva implantació i generalització en el territori mitjançant polítiques públiques en clau d’equitat. Els projectes de ciutats educadores o de plans d’entorn transiten en aquesta direcció. I la iniciativa de “L’educació 360 a temps complet”, promoguda aquest curs a Catalunya per tres entitats (Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, Fundació Bofill i Diputació de Barcelona), suposa un pas més respecte a les polítiques educatives locals. El seu objectiu prioritari és connectar temps, espais, aprenentatges i agents educatius en els municipis per generar més i millors oportunitats educatives.

    Es tracta d’una aliança estratègica per establir una major relació i continuïtat entre el lectiu i el no lectiu dins d’una lògica col·laborativa i comunitària. En aquest sentit, es tracta d’optimitzar el capital cultural per convertir el municipi en un ecosistema educatiu, estrenyent els espais de connexió i coordinació, l’acompanyament i la personalització educativa. Així, l’èxit escolar i apoderament escolar no s’entén únicament com l’assoliment dels continguts i competències curriculars sinó com un projecte personal d’aprenentatge que incorpora l’adquisició d’altres sabers extraescolars. Per aquesta finalitat es fixen un conjunt de propostes i acords de política municipal per als pròxims anys, al mateix temps que s’experimenten una sèrie de processos innovadors de cert calat.

    El saber acadèmic i de la vida quotidiana són igualment útils i rellevants dins d’un procés en què es combinen aprenentatges formals i informals, intencionals o imprevisibles. S’obre un món d’òptimes possibilitats per dialogar entre tots aquests sabers de manera contínua i interdisciplinària. Aquest és el gran repte del professorat: superar inèrcies molt arrelades i circumscrites al dictat de la gramàtica, el currículum i l’espai escolar. Una tasca que compromet igualment als altres agents educatius: a tots aquells que de manera directa o indirecta incideixen en el procés de socialització de la infància i la joventut. Martín Barbero assenyala que aquestes transformacions es produeixen per un moviment de descentralització o deslocalització dels coneixements, que els treu dels seus llocs tradicionals i que dilueix la noció tradicional de coneixement i l’acosta al saber comú, a l’experiència social, a l’experimentació i al flux digital.

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    opinió
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Actualitat
    Institut Obert de Catalunya, tretze anys esperant un decret que reguli el seu funcionament
    Next Article
    Actualitat
    La construcció social de l’espai i els processos de ‘guetització’ dels barris
    Jaume Carbonell
    • X (Twitter)

    Related Posts

    Opinió
    Lorem ipsum o la cosmètica del pensament crític

    juny 6, 2025

    Opinió
    Condemna a l’agressió al docent de l’Institut Escola La Mina de Sant Adrià del Besòs

    juny 4, 2025

    Opinió
    Carles Capdevila

    juny 3, 2025
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    • Avís legal i política de privacitat
    • Avís legal i política de privacitat

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.

    Gestionar consentimiento

    Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.

    Funcional Sempre actiu
    L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic explícitament sol·licitat per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
    Preferencias
    El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
    Estadístiques
    L'emmagatzematge o accés tècnic que és utilitzat exclusivament amb finalitats estadístics. El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
    Marketing
    L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a crear perfils d'usuari per a enviar publicitat, o per a rastrejar a l'usuari en una web o en diverses web amb finalitats de màrqueting similars.
    Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
    Veure preferències
    {title} {title} {title}