Una escola ideal aconsegueix en els seus alumnes la saviesa pròpia de cada edat, la qual surt no només de molta informació i coneixement, sinó de la digestió reposada de les quantitats necessàries d’informació i coneixement. Crec que d’aquesta saviesa pròpia de cada edat en diem maduresa.
Hi ha una saviesa dels 7 anys com n’hi ha una dels 14 i dels 25. De fet, és la manera equilibrada d’administrar la pròpia inserció en la cultura humana i s’assoleix, com he dit abans, amb una estranya metàfora: digerint. Ningú no pot digerir per tu.
Tothom aprèn a gestionar les seves digestions i crec que d’això en diem experiències. Les experiències reals deixen pòsit. Qui visita París i només és capaç de dir que era «molt maco», ni ha menjat ni ha digerit. No ha visitat París, en realitat. Qui llegeix un llibre i no estableix relacions amb tot el que coneix i alguna preocupació seva, no llegeix en realitat. Els bons mestres, per tant, són els que visiten París i troben un món de relacions i de connexions. Els que llegeixen llibres i els poden connectar amb la seva feina d’expandir la cultura cap al futur. Gent curulla d’experiències i capaç de generar experiències en els altres només amb paraules i interaccions triades i emotives. Les experiències es transmeten i són les peces de la saviesa, que és la destil·lació d’informacions i coneixements. Crec que si no s’arriba a la saviesa, no s’ha educat en realitat.
Quina escola pot construir i comunicar aquestes savieses?
Diria que una escola amb mestres madurs en el sentit que he descrit. Mestres que exemplifiquin la societat madura, formada per individus que sàpiguen mesurar els desitjos, calcular els costos i els beneficis comuns. Mestres disposats a fer sacrificis que siguin raonables i capaços de fer esforços quan siguin necessaris i ordenats per la mesura. Mestres serens capaços de mirar al món amb sobrietat i amplitud, de trobar solucions imaginatives i d’entendre el més just per a tots els humans. Mestres amb informacions i coneixements ben connectats de manera que constitueixin saviesa i capaços d’encomanar als alumnes el gust per establir connexions entre les coses del món.
Dit d’una altra manera, penso que el més important que transmet l’escola és experiència humana. Hauríem de pensar si no parlem massa d’informació, de continguts i massa poc d’interconnexions en el saber i amb el món interior. Tot ha de fer pensar en tot i els mestres que ho facin amb naturalitat seran els millors comunicadors d’experiències.
Hom diria que l’experiència és un coneixement personal i intransferible, però proposo que no és així, sinó que hi ha una gran base d’experiència comuna, humana, transferible pel senzill fet d’haver conegut el món. S’incorporen grans experiències humanes llegint bones novel·les o mirant atentament imatges significatives. Perquè l’experiència és bàsicament connectar-nos amb el tot. D’experiència se n’obté dels sentits i del pensament, de les paraules i decanta en emocions. Una bona lectura pot provocar més experiències que deu lliçons de Geografia. I la Geografia és necessària per a la bona lectura. No cal ser una enciclopèdia per portar a sobre el gruix de l’experiència humana. Només cal acostumar-se a experimentar, a establir connexions, a guardar i treure records en el moment oportú, a inserir-se en una xarxa de diàleg i coneixement. El text escolar és la biblioteca llegida i discutida entre tots.
Crec sincerament que necessitem mestres capaços de transmetre experiència humana. Temo, lamentablement, que anem escassos d’ells. Crec, de fet, que som una societat culturalment escassa o potser desequilibrada en aquest aspecte. No solament a Espanya, a Europa i…
Els mestres han de representar la solvència amb la qual se suposa que els adults gestionem el món perquè els nens vulguin emular-la. Que triem i garbellem els nostres mestres hauria de ser motiu d’orgull i emulació, i no de crítica. Em pregunto només si les Escoles de Mestres que trien i garbellen formen després amb visió de món experta i oberta, en xarxa docent. Tranquils però exigents. O només si treballen amb projecte i el compleixen.
