Escoles d’Evidència parteix del projecte Què funciona en Educació?, que des del 2015 impulsen la Fundació Bofill i Ivàlua (consorci participat per la Generalitat, la Diputació de Barcelona i l’UPF) amb la idea de fomentar la cultura de l’evidència en les pràctiques educatives. Ara es vol fer anar més enllà i que siguin les polítiques educatives les que s’impregnin d’aquesta cultura. L’acord que aquest matí han donat a conèixer les tres parts coincideix amb un moment que, fruit de la reorganització interna, el Departament d’Educació ha creat un Servei de Recerca Educativa (SRE), que té com a finalitat promoure la col·laboració entre universitat i centres educatius, i que depèn de la direcció general d’Innovació, Recerca i Cultura Digital.
Segons Mar Camacho, directora general d’Innovació, “amb aquesta estratègia, Catalunya fa un salt en l’articulació d’un ecosistema que aplegui el conjunt d’agents educatius i els grups de recerca de les universitats que ja hi treballen, promovent i reconeixent el talent acadèmic que existeix al país i posant-lo al servei de la millora de l’educació a Catalunya”. Per tant, la idea és que aquesta aliança impliqui les universitats i altres institucions de recerca, i que després tota aquesta recerca i aquestes evidències arribin als centres educatius. Camacho ha reconegut que entre el coneixement acadèmic i el que succeeix a les aules hi ha una gran distància.
“El sistema educatiu està canviant, però correm el risc que una part del canvi sigui pur consumisme pedagògic”, ha dit en la presentació Ismael Palacín, director de la Fundació Bofill. “No es tracta de dir als docents: ‘aquí teniu la nova veritat’, sinó de posar l’evidència al seu servei, volem anar contra la imatge que això de la recerca és cosa de quatre experts que no en tenen ni idea, i també contra la idea tan estesa que cada maestrillo tiene su librillo. Cada docent té la seva experiència, però l’evidència és el que ens diu què funciona i què no”.
Palacín ha advertit que “l’avaluació i la recerca no sempre diuen el que tu voldries sentir” i que “parlem de millores, no de miracles”. Per la seva banda, Camacho ha emfasitzat que totes aquestes accions es fan amb un últim objectiu que “la millora educativa serveixi per lluitar contra les desigualtats en educació”. Amb aquest propòsit van estar examinant què passava en altres països, i per això el programa s’inspira en altres experiències com el Knowledge Centre for Education de Noruega o el TrigFonden’s Center for Child Research de Dinamarca.
Les quatre potes del programa
El programa Escoles d’Evidència té diverses potes, una de les quals és, de fet, el ‘Què funciona en educació?’ (ara batejat Síntesi d’evidències), que fins ara ha consistit en abordar un tema concret a partir de l’anàlisi dels estudis que hi ha sobre la matèria en els àmbits nacionals i internacionals, organitzar un seminari amb actors diversos per aterrar la temàtica, sintetitzar-ho en un informe i organitzar un fòrum de presentació i debat. Des de 2015 s’han fet aproximadament quatre d’aquests estudis cada any, sobre qüestions tan diverses com els incentius salarials al professorat, l’impacte en els aprenentatges dels programes d’estiu, o l’efecte en el rendiment acadèmic dels alumnes de l’avaluació, del lideratge de centre o de la implicació dels pares. Demà mateix es presenta un d’aquests informes, que en aquest cas gira entorn els efectes del model inclusiu en el conjunt del sistema educatiu, i que s’ha fet a partir de la revisió de més de 700 estudis publicats arreu del món.
A banda d’això, però, Escoles d’Evidències presenta dues potes més: la primera les anomena Polítiques Informades en l’Evidència (PIE), les quals, després també d’un procés d’anàlisi i discussió en diversos seminaris de treball, s’han de traduir en l’elaboració d’un document estratègic, que inclogui diversos aspectes (justificació, àmbits d’incidència i metodologia d’inclusió d’evidències, actuacions i mesures concretes, calendari d’aplicació, mecanismes de seguiment) i que sigui assumit pel Departament d’Educació.
Segons Palacín, “a Catalunya tenim una important massa crítica de grups de recerca generant coneixement sobre educació, i ara el que cal és que aquesta recerca estigui més connectada amb els problemes que afronta la política educativa i que contribueixi a generar coneixement útil per a la millora de l’educació. Cal fer del català un sistema educatiu que aprèn”. Palacín ha posat com a exemple que encara hi ha molts instituts que agrupen el seu alumnat per nivells, quan l’evidència constata que això no és beneficiós ni pels alumnes que van bé ni pels que no hi van.
La tercera pota de les Escoles d’Evidències seran precisament les escoles. Es crearan unes Xarxes d’Evidència (XE) amb la intenció d’apoderar el professorat com a agents de coneixement, afavorir la compartició d’evidències i potenciar els vincles entre grups de recerca i centres educatius. Segons s’ha anunciat aquest matí, molt aviat el Departament obrirà una convocatòria per “apoderar 20 escoles en el terreny de la recerca i l’evidència, i pilotar alguns dels seus projectes”. En els pròxims cursos aquestes xarxes s’aniran estenent fins arribar, es calcula, als 200 centres educatius.
La darrera pota del programa seria la difusió i comunicació, a fi que realment tot aquell coneixement es posi a l’abast de tota la comunitat educativa. En aquest sentit, de moment s’han previst uns quizzes d’evidències (difusió gammificada), unes infografies Què funciona (definides com “l’evidència educativa en forma disseminable”) i un microsite Què funciona, per fer accessible tot el coneixement que es vagi generant.
