La pedagogia és una professió molt feminitzada. De fet, un 85% de les persones col·legiades al Col·legi de Pedagogs de Catalunya (COPEC) són dones. Tot i això, les dones pedagogues, tal com passa en moltes professions, tenen una ínfima representació en els càrrecs de poder, siguin òrgans tècnics, polítics o universitaris. Amb l’objectiu de visibilitzar la tasca d’aquestes dones, el Col·legi de Pedagogs de Catalunya va organitzar el passat dilluns 2 de març un acte sota el nom «On són les pedagogues referents?» per a reivindicar la importància de les dones pedagogues, que són qui sustenten la professió.
Encara avui a les pedagogues se les associa als rols de cura que tradicionalment tenen assignats les dones en el nucli familiar. Per això, l’objectiu de l’acte va ser donar veu a les pedagogues i reivindicar la seva tasca. “Nosaltres també volem intervenir en els espais de decisió i desenvolupar-nos professionalment igual que ho fan els nostres companys pedagogs“, declarava Rosa Rodríguez, presidenta del Col·legi de Pedagogs de Catalunya, en iniciar la sessió. També va afegir que l’acte pretenia esdevenir la llavor de la futura vocalia o comissió de Dona i Pedagogia. Per la seva banda, Jordi Puig, president del Consell Social del Col·legi, va destacar que “estem en un món on la figura de la dona queda amagada” i que, per aquest motiu, és molt important que les “pedagogues referents surtin a la llum”.
Innovadores i compromeses
Per tal de visibilitzar la tasca de les dones pedagogues, Maria Concepció Torres, presidenta de la Comissió de Deontologia del Col·legi, va fer un recorregut històric al llarg de les aportacions d’algunes de les principals pedagogues espanyoles, però també estrangeres, principalment del segle XX. Aquelles que, en el seu moment, van contribuir enormement en l’evolució de la professió però que no els hi va arribar mai el reconeixement, o va arribar massa tard. “Les pedagogues hi són i sempre hi han estat però no se n’ha parlat prou, cal incorporar-les en els plans d’estudis quan parlem de pedagogia i d’educació i reparar una injustícia històrica”, afirmava Torres.
Torres va començar fent menció a Hipàtia d’Alexandria, filòsofa i mestra neoplatònica grega del segle V, destacada en els camps de les matemàtiques i l’astronomia. Malgrat que qualsevol llista és incompleta, es van assenyalar algunes de les grans pedagogues referents. Cal destacar, per exemple, a Maria Montessori, primera dona en aconseguir la titulació de metgessa a Itàlia, i que dóna nom al famós mètode educatiu. També és important la figura de Rosa Sensat i Vila, que va tenir un paper molt destacat en el desenvolupament de l’Escola Pública Catalana durant el primer terç del segle XX, convertint la seva passió personal per l’educació en un compromís social. Així mateix, Marta Mata i Garriga, pedagoga, diputada i senadora socialista, va deixar una gran empremta sent una de les grans defensores de l’escola pública i del dret a l’educació.
Moltes de les pedagogues que van ser citades durant l’acte tenen en comú l’aposta per la innovació educativa i la recerca, així com el seu compromís polític reivindicant la igualtat entre homes i dones. En aquest sentit, es va mencionar, per exemple, a Margarida Comas i Camps, gran partidària de la innovació pedagògica i dels drets de les dones, o a Concepción Sainz Amor, considerada pionera de la coeducació i una gran defensora de l’escola rural. Aquesta última promovia la idea que l’escola no pot estar allunyada de la vida del poble i que la natura havia de proporcionar els continguts bàsics per l’aprenentatge. També va jugar un paper rellevant en la innovació pedagògica Anna Rubiés i Monjonell, qui va ser directora del Grup Ramon Llull i va estar molt implicada en les escoles d’estiu.
Seguint aquesta mateixa línia d’innovació pedagògica, Torres va fer referència a dues parelles de germanes que van introduir nous mètodes. Per una banda, les germanes Carolina i Rosa Agazzi, pedagogues italianes que van crear un jardí d’infància sota la idea d’aprendre a través de l’observació, amb l’objectiu de formar els infants perquè siguin capaços d’actuar per pròpia iniciativa. Per l’altra banda, les germanes Josefa i Elisa Uriz Pi, mestres pedagogues i activistes polítiques que van reivindicar el paper de la dona en tots els aspectes professionals, socials i polítics, més enllà del rol familiar tradicionalment atorgat a les dones. Aquestes germanes són considerades les precursores de l’Escola Moderna Espanyola, un projecte educatiu adreçat a les classes socials baixes amb l’objectiu de garantir l’accés a una educació científica i democràtica.
Reptes de futur per a la pedagogia
Mireia Mata, Directora General d’Igualtat de la Generalitat, qui es va encarregar de la clausura de l’acte, va apuntar que les pedagogues tenen el repte d’introduir el feminisme tant a les aules com a les institucions. «És una pedra que hem de picar a tots els nivells» va dir. En aquest sentit, va assenyalar que, durant segles, l’educació va ser molt similar, perquè només estudiava una classe social -la privilegiada- i, durant molt de temps, només els homes. Ara, però, tot és molt diferent: les aules estan plenes de diversitat, i això, segons Mata, pot ser una gran oportunitat de renovar els mètodes educatius.
Seguint aquesta línia, Torres va afegir que, en aquest context divers i plural, “és un bon moment per introduir el concepte de gènere i diversitat en els àmbits educatius, ja sigui en l’educació formal com la informal”. La pedagogia, per tant, té el gran repte de plantar la llavor del futur. “L’educació al llarg de la vida és una construcció continuada de la persona humana”, va assenyalar Mata, parafrasejant a la pedagoga Maria Teresa Codina. “L’educació és cada dia, cada moment de la nostra vida. En aquest sentit, el paper de les mestres i pedagogues és vital”, va concloure.
