Opinió

Trenta anys, quinze ZER

Era el 9 d’abril del 1990 quan va sortir publicada la resolució de creació de les primeres quinze Zones Escolars Rurals: De Bat a Bat, Llaromí, Font del Cuscó, Cerdanya, La Segarra, el Solsonès, Borredà- Vilada, Moianès, Les Goges, Tramuntana, Guicivervi, Priorat oest, Atzavara, Montsant-Serra de Prades, Riu Avall. Aquestes zones (més conegudes amb la seva forma abreviada ZER) foren l’embrió de les 84 que ara hi ha a tot el territori català i que el vertebren, escolarment parlant. En alguns casos, a més de vertebrar-lo, han servit per donar-li forma i per millorar les condicions de l’ensenyament als pobles.

Aquestes ZER, repartides per diferents comarques i províncies (tres a Girona, cinc a Barcelona, quatre a Tarragona i tres a Lleida) van sorgir en un moment que s’estava revertint el model imperant fins aleshores: les concentracions escolars. Per poder donar als infants una educació amb un bon nivell s’havien anat tancant escoles de pobles petits i s’havia portat els nens i les nenes a la població gran més propera. Revertir aquest fenomen per retornar els infants al territori i aconseguir una escola de qualitat no semblava una tasca fàcil. Però la imaginació i la voluntat es van conjuntar per donar una resposta diferent del problema plantejat: en comptes de moure infants i portar-los fora del seu poble durant tota la setmana, creant escoles-llar on havien de pernoctar, es podien deixar els infants als pobles i moure els mestres. I aquesta idea senzilla però revolucionària, perquè feia canviar els supòsits que existien fins aleshores, va anar arrelant en el si de les incipients organitzacions de mestres rurals que van anar sorgint per tot el territori.

La dècada dels vuitanta va ser, doncs, un moment de contrast d’idees en la cerca d’un model que donés resposta als reptes plantejats: evitar l’aïllament dels mestres i aconseguir una escola de qualitat, com a les poblacions més grans, afavorint una certa especialització de mestres i matèries; potenciar l’arrelament dels infants al territori, deixant-los als pobles per fer l’EGB; augmentar la dotació de personal i material per adequar les ràtios (en moltes petites escoles rurals hi havia un sol mestre amb alumnat de 4 anys fins a 8è d’EGB); elaborar projectes educatius potents que posessin en valor el territori.

A partir d’aquest contrast d’idees i noves propostes organitzatives es va anar dissenyant un model basat en la col·laboració entre mestres i escoles d’un mateix territori, que compartien projecte educatiu i s’estructuraven per a treballar de manera conjunta, no perdent, però, les seves característiques bàsiques de pertinença al poble. Es dissenyaven les ZER, que van començar a experimentar-se de manera voluntària en alguns territoris, a partir del convenciment d’uns mestres que aquesta era una bona fórmula per revertir l’aïllament i generar cohesió i treball en equip. Paral·lelament a aquesta realitat, l’administració va obrir la mirada i va crear espais de treball conjunt que van donar peu a la creació de les Zones Escolars Rurals, escoltant l’opinió contrastada dels mestres.

De tot això ja fa més de trenta anys i per celebrar-ho, per posar en relleu la tasca poc coneguda d’uns i unes mestres que van creure que hi havia altres maneres de fer i que calia provar-les, el passat 29 de febrer ens vam reunir a Porqueres. Vam comptar amb la presència de mestres que l’any 1990 estaven treballant o al capdavant d’aquestes 15 primeres ZER i vam escoltar de primera mà la seva problemàtica, les seves inquietuds i el treball que havien dut a terme. Tots destacaven la necessitat de trobar respostes a les problemàtiques que tenien, la importància del treball en equip i de la col·laboració entre iguals com a fórmula per a revertir l’aïllament i millorar la qualitat. La il·lusió per una nova manera de treballar es desprenia de les seves paraules. Ens van acompanyar en aquesta celebració entitats que, des dels inicis, havien donat suport a aquesta tasca: la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, les universitats i l’administració educativa.