Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Des del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya ens fem ressò de la preocupació, oposició i debat que ha suscitat el desplegament del Pla Integral per a la Seguretat i Benestar en l’entorn educatiu (EDUSEG). Un pla pilot que es posa en marxa unilateralment sense el necessari diàleg, debat i consens amb els agents educatius implicats (docents, pedagogs/gues, orientadors/res, professionals d’atenció educativa en general).
Cal tenir en compte que la incorporació dels Mossos als Centres Educatius -anomenats d’Agents de convivència- en un primer moment pot semblar que respongui a una voluntat de garantir entorns segurs, com s’explica als objectius del EDUSEG, tanmateix posa sobre la taula un debat molt important: com entenem la convivència i la gestió dels conflictes dins la comunitat educativa.
En aquest context, des del COPEC, posem en valor la tasca que els docents i els pedagogs/gues desenvolupen diàriament com a mediadors -sovint amb recursos limitats- però amb una mirada profundament pedagògica. La seva experiència demostra que molts dels reptes que apareixen als centres no són només qüestions de seguretat, sinó d’acompanyament emocional, de construcció de vincles i d’educació en valors.
Els problemes que arrossega el Sistema Educatiu català no passen per la incorporació de noves figures als Centres Educatius, i menys encara si són dels Cossos de Seguretat que tenen una feina ben definida i no és –de cap manera- la d’educar, això ja ho fan els docents, els pedagogs/gues i els professionals d’atenció educativa.
És per això que més enllà d’introduir noves figures als Centres, la pregunta de fons és com reforcem aquells perfils professionals —com els pedagogs/gues especialistes en orientació— que tenen com a eina principal la prevenció, el diàleg i la comprensió dels processos educatius. Donar-los més presència i recursos no només pot contribuir a una millor gestió dels conflictes, sinó també a consolidar un model educatiu més coherent amb la funció transformadora de l’escola.
Així, el debat no hauria de limitar-se a qui entra als centres, sinó a quin equilibri volem establir entre entorns segurs, educació i acompanyament. I és aquí on la mirada pedagògica pot oferir elements clau per prendre decisions amb una visió de llarg recorregut.
En un moment en què el sistema Educatiu està molt tensionat per les reivindicacions -més que legítimes- dels docents i la falta de consensos amb l’administració educativa, no és el moment d’actuar unilateralment ni de forma improvisada.
Abans d’actuar cal escoltar als professionals que ja formen part del Sistema Educatiu, analitzar les necessitats del sistema i arribar a amplis consensos amb la comunitat educativa.
El bon fer pedagògic i la prevenció de conflictes passen per una bona orientació. Feina que fan els pedagogs i pedagogues en els Centres Educatius i que semblen invisibles pel Departament d’Educació, pels Sindicats i pels Partits polítics… Per això alcem la veu per reivindicar que hi som al costat dels equips docents, alumnat i famílies: acompanyant, prevenint, orientant, assessorant, mediant…
