Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    ‘El Diari de l’Educació’ lidera un manifest “per un debat educatiu responsable i respectuós”

    Redacció

    Hem millorat. Els resultats PISA desorienten

    Joan M. Girona

    El menyspreu al professorat

    Rosa Cañadell

    En defensa de la renovació pedagògica

    Joan Domènech

    Canviem el batxillerat, plegats i en veu alta

    Fanny Figueras | Susanna Soler Sabanés | Maribel Tarrés Fernández
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • El Diari de l’FP
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    Inici » Triem el futur amb un mapa que caduca

    Opinió
    Triem el futur amb un mapa que caduca

    Pere Balcells10 - novembre - 2026 · 04:444 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    ia
    | GettyImages
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    Als quinze anys vaig haver de decidir què volia estudiar. Ho vaig fer com ho fa gairebé tothom: amb poca informació, amb poc temps per pensar-hi i coneixent-me molt menys del que em pensava. Em vaig equivocar de carrera i vaig trigar dos anys a corregir-ho.

    No explico això per queixar-me. Ho explico perquè, ara que la intel·ligència artificial està canviant la feina a una velocitat que ningú no havia previst, aquella decisió dels quinze anys pesa més que mai. I l’escola continua preparant-nos per prendre-la com fa vint anys.

    Un mapa que caduca abans d’arribar

    Les empreses esperen que el 2030 hagi canviat el 39% de les habilitats clau dels seus treballadors, segons l’informe Future of Jobs 2025 del Fòrum Econòmic Mundial. És una previsió, no una certesa, però la direcció és clara.

    Ara fem els comptes amb un alumne de quart d’ESO. Tria batxillerat aquest curs, comença la universitat el 2029 i surt al mercat laboral cap al 2033. Està triant el camí amb un mapa que haurà caducat abans que hi arribi.

    El cost de triar malament

    Equivocar-se de camí no és una anècdota. Segons les dades del Ministeri d’Universitats (Datos y cifras del Sistema Universitario Español 2022-2023), aproximadament un de cada tres estudiants que comença un grau no l’acaba, i d’aquests, una part important el deixa per canviar d’estudis. Jo vaig ser un d’aquests.

    Darrere de cada canvi hi ha anys, diners i, sobretot, una sensació de fracàs que no ens mereixem. Perquè en la majoria dels casos el problema no és l’alumne. És que va decidir sense eines.

    La IA ja és a l’aula, però no a l’orientació

    Els joves ja fem servir la intel·ligència artificial cada dia: per fer deures, per resumir apunts, per preguntar el que no ens atrevim a preguntar. Però al meu voltant gairebé ningú no la fa servir per entendre’s millor o per decidir millor. I sovint el debat a l’escola es queda en si s’ha de prohibir o permetre.

    Crec que el debat important és un altre. La IA canvia quines feines existiran i quines habilitats tindran valor. Set de cada deu empreses consideren el pensament analític una habilitat essencial, i és la més demandada de totes, segons el mateix informe del Fòrum Econòmic Mundial. Justament allò que una màquina no fa per tu: decidir què és important, contrastar la informació i triar.

    Dues coses que l’escola podria canviar

    La primera: ajudar els alumnes a conèixer-se abans de decidir. No amb un test d’una hora a finals de quart, sinó al llarg dels cursos. Què se’ls dona bé quan ningú no els ho demana? Què els absorbeix fins al punt que se’ls passa la tarda? Què no volen fer de cap manera? Projectes reals, petits i acabats diuen molt més d’un alumne que una nota mitjana.

    La segona: ensenyar a decidir amb millor informació. Parlar amb gent que ja fa la feina que imaginen. Conèixer les dades d’inserció laboral de cada estudi abans de triar-lo, i no després. Provar abans de comprometre’s. I aprendre a contrastar el que diu una IA, perquè els models de llenguatge prediuen la resposta més probable, no la més certa, i quan no saben una cosa sovint se l’inventen amb la mateixa seguretat.

    Un exemple senzill per a una tutoria: que cada alumne apunti, durant un mes, una cosa que hagi fet sense que ningú li ho demani. Al final del trimestre, aquesta llista diu més sobre per on tirar que qualsevol test.

    Res d’això no requereix grans pressupostos. Requereix que la pregunta «què vols ser?» deixi de ser un examen que l’alumne respon sol i es converteixi en una conversa: entre l’alumne, la família i el tutor, al llarg de tots els cursos.

    Equivocar-se menys, conèixer-se més

    No es tracta d’encertar sempre. Ningú no ho fa, i tampoc no seria bo. Equivocar-se forma part d’aprendre. Es tracta d’equivocar-se menys, abans i més barat: als setze anys, provant una cosa durant un trimestre, i no als vint, després de dos cursos d’una carrera que no era la teva.

    La intel·ligència artificial farà moltes coses per nosaltres. Però no decidirà qui volem ser. Aquesta part continua sent nostra, i és l’escola qui ens pot ajudar a fer-la millor.

    Fonts:


    – World Economic Forum, The Future of Jobs Report 2025: https://www.google.com/url?q=https://www.weforum.org/publications/the-future-of-jobs-report-2025/&source=gmail&ust=1791975708712000&sa=E

    – Ministeri d’Universitats, Datos y cifras del Sistema Universitario Español 2022-2023.

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    opinió orientació orientació acadèmica Orientació educativa Orientació professional
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Opinió
    Intel·ligència artificial i educació: ser o no ser lloros?
    Pere Balcells

    Estudiant de Màrqueting a l'IQS, creador de Mestrya, una eina d'orientació per a escoles, i autor de "Los dos caminos", un llibre sobre com triar estudis i feina en l'era de la IA

    Related Posts

    Opinió
    Intel·ligència artificial i educació: ser o no ser lloros?

    10 - novembre - 2026 · 04:00

    Opinió
    Per una aliança global amb un professorat compromès amb l’escola

    9 - novembre - 2026 · 04:30

    Opinió
    Educar contra corrent. Mòbils, xarxes i discursos d’odi a les aules de Catalunya

    9 - novembre - 2026 · 04:00
    Leave A Reply Cancel Reply

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • El Diari de l’FP
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • El Diari de l’FP

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2026

    • Avís legal i política de privacitat
    • Avís legal i política de privacitat

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.