Opinió

Aprendre des de casa amb higiene digital

La situació actual, inèdita, provocada per perills molt greus per a la salut de la població, genera nous temps, nous espais i moltes possibilitats de seguir educant-se i educant, tant a infants com a adults, amb responsabilitat i exemple. Aprendre sobre el COVID-19 està a l’abast de tothom i ajudarà a la seva superació. Sense oblidar l’impacte psicològic de tants dies de confinament, amb la recerca de recursos antiestrés i eines evasives.

Autoritats

Les autoritats, quan es referien a l’absència de classes presencials a causa de les conseqüències del coronavirus, s’han refugiat en recomanar el treball i l’aprenentatge virtual des de casa. Fins i tot algunes d’aquí a prop han afegit matisos i l’han relativitzat per evitar el que anomenen bretxa digital. S’hauria de reflexionar sobre què s’ha fet fins ara per evitar l’esmentada i temuda bretxa i quins plans reals (i amb diners efectius) hi ha per al futur, més enllà de bons objectius teòrics i molt ben planificats a uns anys vista.

Higienes

En un món digital, significa que tot el temps hem d’estar enganxats a les pantalles? Són un recurs espontani per refugiar-se, tant per aprendre com per passar el temps… O perquè el món adult tingui les persones més petites entretingudes i així descansar de tant estar aïllats en espais tancats?

La higiene digital va més enllà de rentar-se les mans i els dispositius, també abans de teclejar o prémer les pantalles tàctils. El benestar digital s’aconsegueix amb la higiene i amb formes responsables i saludables d’entendre les TIC i compartir, de tenir unes normes apreses o deduïdes per l’ús o per l’abús, del sentit comú per autoimposar-nos uns horaris, triar espais digitals per aprendre i gaudir del confinament també amb silencis i descansos  reparadors.

Ens referirem a adolescents, a partir de l’experiència i consells que han rebut des d’un centre educatiu públic hiperconnectat ja des de fa uns quants anys. Són propostes per aprofitar també aquests dies. Les coneixen molt bé. D’altres van sorgir de les seves reflexions en els darrers mesos. I al final d’aquest text  us convidarem a aportar els vostres suggeriments.

Propostes

1) Establir un horari: a part de l’habitual del centre educatiu, ara toca enfrontar-se a la gestió de la responsabilitat personal davant la feina a casa. L’alumnat insistia a marcar-se uns horaris –rígids o flexibles– per usar els dispositius fora del centre, que es podien relacionar amb horaris de treball dels continguts curriculars. Però, i les dues possibilitats a la vegada? Perquè no podem combinar la rigidesa i la flexibilitat? Sovint passa quan s’aprèn amb formats digitals. Portar temps de rodatge en l’ús de recursos d’aquest tipus és un gran avantatge. Si no és el cas, partir de zero a casa pot derivar en caure en l’encant, tan amable i interactiu, de l’atracció de la màquina, deixant el format paper a una banda. En aquesta circumstància, cal acompanyament adult per delimitar el treball amb els dispositius. Acaba repercutint en el benestar digital per a tots dos, alumne i adult.

2) Continguts: no s’hauria de caure en dir a l’adolescent que busqui a Google. Sense criteris és perdre’s i acabar en altres llocs. D’entrada, davant l’anàlisi d’un contingut, sigui en el format que sigui, podríem aplicar les sis preguntes que el periodisme té en compte per construir una notícia: qui ho publica (font),  qui ho protagonitza, qui l’envia o reenvia; de què tracta superficialment i en profunditat: interpretació per capes; quan s’ha publicat, enviat i/o reenviat; des de quin lloc, i si poden intervenir robots o sistemes automàtics; com es construeix, com s’explica el missatge i amb quins recursos i, finalment, perquè es transmet, quina finalitat té.

3) Selecció: l’al·luvió d’apps que ara s’ofereixen gratis i en obert és immens, també els recursos de les editorials en digital. I a més, canals de Youtube, booktubers i fins i tot influencers educatius que expliquen continguts, sigui per part de professorat expert, per alumnat que ho fa molt bé o per altres professionals; mitjans de comunicació amb propostes interessants; recomanacions de persones conegudes; continguts del centre educatiu i del professorat (una de les millors opcions), en paper i/o en digital. Seleccionar, crear una espècie de llista de favorits i sincronitzar-lo amb un temps concret o horari i objectius és bàsic per no caure en el pica-pica digital, per acabar xatejant o en plataformes tipus Netflix. Això podrà arribar després.

4) Límits de la tecnologia: què vol dir enganxats quan vivim envoltats d’atractives màquines, darrere de les quals hi ha potents empreses que ens tenen com els seus productes? Alguna vegada s’ha parlat a casa o al centre educatiu d’això? Seleccionar programes concrets de TV que ho expliquen molt bé i veure’ls en família inviten al debat i a establir conclusions. O llibres imprescindibles.  És benestar digital, sense prohibicions. Amb responsabilitat i amb autoregulació de l’ús.

5) Mirades interiors: a l’interior del dispositiu vol dir als continguts que enviem, guardem, compartim i produïm (en un article anterior parlàvem de deconstruir el mòbil per capes). I, en paral·lel, a la interpretació de tot, mirar al meu interior personal: estic d’acord amb quina imatge personal projecto, amb el que transmeten tants selfis, likes, fotos i storis? I, com quedo retratat amb tots aquests continguts? Sovint ens confinem dintre dels nostres aparells i aquests són una de les més encertades projeccions nostres. Higiene digital és compondre les peces del puzle personal i treure conclusions. L’insomni, les alteracions de conducta, la nomofòbia, la dependència, la hipercomunicació, l’aïllament poden ser símptomes per valorar la nostra  salut digital.

6) Gimnàstica digital: exercicis visuals, estiraments, enfortiment d’altres parts que no siguin els dits, protecció de les cervicals, camps visuals per no xocar pel carrer mentre s’utilitza el mòbil (cal fer-lo servir?), compaginar la pràctica d’esports i escoltar també per aprendre, correcció de comportaments de qui condueix o va en bicicleta i manipula el mòbil, o porta cascos i no s’adona dels voltants de la conducció. I l’habitual gimnàstica mental: atendre diverses pantalles a la vegada amb el supòsit d’assabentar-se de tot, lectures superficials en diagonal per afavorir la rapidesa en contra de la profunditat.

7) Desconnectar és un important temps d’esbarjo que hem de planificar per alguns moments del dia. Ja hi ha adolescents que estan valorant estudiar o treballar amb el mòbil apagat, o que demanen atenció als adults i els conviden al diàleg presencial més que a consultes digitals en determinats moments compartits. I a l’inrevés també.

Us convidem a compartir més propostes i suggeriments en el següent hashtag de twitter #higieneducativadigital, o bé participant aquí amb els vostres comentaris. Segur que quan se superi el coronavirus podrem reflexionar encara més sobre els aprenentatges d’aquests dies confinats. I sobre la importància de la nostra salut i de la nostra higiene física i digital. Tot està relacionat.