Actualitat

La Bofill proposa 50 mesures per limitar l’impacte de la Covid19 en l’educació

No podem permetre que la crisi sanitària provoqui una crisi educativa. Aquesta idea, i “l’allau de peticions d’assessorament que hem rebut de molts municipis”, han dut la Fundació Bofill a aturar alguns dels seus programes i dedicar aquestes setmanes a analitzar els riscos i sistematitzar les mesures que s’haurien de prendre de forma gairebé immediata per minimitzar l’impacte en l’alumnat d’aquest llarg període sense escola. El seu director, Ismael Palacín, ha explicat aquest matí en una roda de premsa virtual que ni comparteixen la visió que el que necessiten els nens és passar-ho bé, com si l’activitat escolar fos una font d’estrès, o que millor no fer res per no incrementar les desigualtats.

Segons Palacín, “passar sis mesos sense escola i sense fer res pot tenir conseqüències duríssimes, les desigualtats hi són, i el que hem de mirar és que es pot fer ara per minimitzar aquesta crisi i compensar les desigualats”. El principal perill, adverteixen, és que aquest període de desconnexió de l’escola s’acabi convertint en un increment de l’absentisme entre l’alumnat més vulnerable, causat pel previsible augment de l’economia submergida que generi la crisi de la Covid19 i, finalment, que aquest major absentisme derivi en un increment de l’abandonament escolar en l’etapa postobligatòria. La taxa d’abandonament és encara molt alta a l’Estat i a Catalunya (pels volts del 17%), però havia arribat a ser-ho molt més, i el temor és tornar als nivells de fa 15 anys.

Tota aquesta anàlisi s’ha traduït en un informe de 30 pàgines que ha redactat el sociòleg Miquel Àngel Alegre, cap de projectes de la fundació, on es recullen 50 “mesures de xoc i reformes prioritàries davant la crisi de la Covid19”. Les primeres 30 mesures són les considerades de xoc, que tenen per objectiu “contenir les conseqüències desigualadores de l’absència de classes i les vacances d’estiu”. Aquestes 30 mesures inclouen tres fases: les de la tercera avaluació, les de l’estiu i les de l’inici de curs vinent. A banda, avui mateix han estrenat el portal obrimeducacio.cat per facilitar l’assessorament i l’intercanvi d’experiències.

Promoció automàtica de curs

La Fundació Bofill és totalment partidària de la “promoció automàtica de curs” i la supressió de la mesura de la repetició escolar, que Alegre no ha dubtat a qualificar de “aberració”. “L’evidència ens dius que aquesta mesura no té cap efecte positiu i si en té algun és negatiu, és una mesura ineficaç i inequitativa”, assegura Alegre. El Departament i el Ministeri han afirmat que no hi haurà “aprovat general”, però que aquest curs les repeticions hauran de ser molt excepcionals. “A la pràctica s’està dient que es tingui sentit comú i s’està promovent una mena d’aprovat general, encara que em sembla bé que no se’n digui així”, ha afegit Palacín.

El curs possiblement més delicat és 4t d’ESO. Segons els experts de la Fundació Bofill, aquest any tots els alumnes que finalitzen aquesta etapa haurien d’obtenir el graduat de forma pràcticament automàtica. Però, a més, una de les mesures hauria de ser intensificar la tasca orientadora sobre aquest alumnat, ja que a partir d’aquest curs s’obre ja la possibilitat d’emprendre diferents itineraris educatius, ja sigui pel tipus de batxillerat o de cicles formatius.

La resta de les mesures de xoc inicials tenen a veure amb la superació de la bretxa digital, en la qual ja estan treballant el Departament i les administracions locals, i que inclou qüestions materials (accés a wifi, dispositius, etc) i socials, i molt especialment la identificació de l’alumnat NESED, concepte ideat en aquest informe en el qual al NESE (necessitats específiques de suport educatiu) s’hi afegeix la “d” de digital.

Un estiu enriquit

El segon grup de mesures del pla de xoc tenen a veure amb l’estiu. El que proposa la Fundació Bofill -força en la línia amb el que ahir va comentar el conseller Bargalló-, és que, en paraules de Miquel Àngel Alegre, “es passi d’un pla de casals a un pla educatiu d’estiu”. Aquest “estiu enriquit” passa per reforçar els casals d’estiu i els programes municipals perquè puguin acollir la infància i adolescència més vulnerable a preu zero, i perquè incorporin aprenentatges instrumentals (comprensió lectora, matemàtiques, coneixement del medi…), “però no replicant el sistema instructiu, sinó a través d’activitats experiencials i col·laboratives”, ha afegit Alegre.

Per això, és molt important la part econòmica. “Si escoltem les autoritats educatives, tenim un bon pronòstic, però tot això que expliquen que s’ha de fer, i que hauran de liderar els municipis i les entitats, estarà dotat econòmicament i comptarà amb un acompanyament metodològic?”, s’ha preguntat Palacín. Per aquest treball d’estiu, caldran lògicament els monitors de casals i esplais, als quals possiblement caldria impartir alguna formació específica, però també “tècnics d’integració social i professors voluntaris”.

Pla d’acollida postcrisi

El tercer grup de mesures del pla de xoc es refereixen a l’inici del curs vinent, i sobretot es proposa que cada centre elabori un “pla d’acollida postcrisi” amb mesures adreçades sobretot a l’alumnat, però també al professorat i les famílies. Pel que fa a l’alumnat, la Fundació Bofill proposa que l’avaluació inicial o zero que ja fan molts centres es generalitzi arreu, però que no es limiti a una revisió sobre el nivell curricular de l’alumne, sinó que vagi molt més enllà i abasti també els aspectes socioemocionals per detectar la factura que la crisi sanitària ha deixat en cada infant. “Aquesta ha de ser l’avaluació important”, ha subratllat Palacín.

De cara al professorat, es proposa “un increment dels espais destinats al contacte i la reflexió compartida”, per generar seguretat i cohesió d’equip, així com “espais de treball socioemocional i de guiatge, amb la col·laboració de professionals i especialistes de dins o fora del centre. I, pel que fa a les AMPA, aquest pla d’acollida hauria d’incloure l’establiment d’espais destinats al contacte i la reflexió compartida entre famílies, així com accions de contacte per part de tutors i tutores amb l’objectiu de reforçar els vincles de confiança.

La segona part de l’informe recull els reptes i reformes prioritàries per afavorir l’equitat en l’educació en els cursos 2020/21, 2021/22 i 2022/23. De totes aquestes mesures, moltes de les quals ja fa temps que es demanen, en la roda de premsa virtual s’ha subratllat l’increment d’hores de tutories, la digitalització dels centres (aprofitant tot l’esforç que s’està fent aquests dies) i la revisió del currículum. El curs vinent obligarà molts docents a fer l’exercici de desprendre’s de la part del temari que no és necessari, i per això és més oportú que mai que “obrir un procés de debat que finalitzi amb una proposta curricular actualitzada en clau competencial de ‘bàsics i imprescindibles i de personalització”.

Per acabar, les mesures se centren en les polítiques de lluita contra l’abandonament educatiu, entre les quals la implementació d’un sistema de beques salari per joves de 16 a 18 anys, o el reforçament dels plans locals de prevenció i lluita contra l’abandonament escolar.