Actualitat

El Síndic torna a demanar que els infants puguin sortir al carrer

El dia 27 de març el Síndic de Greuges ja va emetre una resolució en què demanava que es considerés l’interès primordial dels infants i adolescents en totes les mesures preses per gestionar la crisi sanitària de la Covid19. Entre les recomanacions que feia arribar a les autoritats competents ja demanava que es valorés ajustar les mesures de confinament de manera prudent però específica perquè els infants i adolescents poguessin fer alguna activitat a l’aire lliure o d’exercici físic, tot mantenint les distàncies de seguretat i en funció de l’edat i les necessitats de l’infant.

Tres setmanes després d’aquella resolució, i un cop acordada la segona ampliació de l’estat d’alarma, el Síndic explica avui que “veu convenient adreçar-se de nou a les institucions i autoritats competents perquè es plantegi de nou la conveniència de flexibilitzar les mesures de confinament per preservar els drets dels infants”.

En aquest sentit, el Síndic es va ressò de les advertències llançades des de diverses instàncies durant els darrers dies i setmanes sobre les conseqüències emocionals, físiques i psicològiques que poden tenir aquestes mesures tan restrictives en la població infantil. Entre aquestes instàncies hi ha el Comitè de Drets dels Infants, el Consell Nacional dels Infants i els Adolescents de Catalunya o la Plataforma per la Infància.

També cita l’OMS, la qual “des del mes de març ha estat alertant de les conseqüències del confinament en la salut mental, les addiccions i l’estabilitat emocional dels infants i joves, i també del conjunt de la població, però ha estat en un article de la prestigiosa revista mèdica The Lancet del dia 6 d’abril en què s’exposaven els importants efectes emocionals, somàtics i psicològics que havia tingut en els infants el confinament a la Xina, la qual cosa ha significat una major atenció de les autoritats i institucions sobre aquesta qüestió”.

Aquest article fa referència a una major tendència a l’obesitat, hipologia muscular, increment de la irritabilitat, plor incontrolat, malestar, apatia, decaiguda, desassossec, ansietat. A mitjà termini també es feia referència a l’augment d’oposicionisme, alteració de l’humor, tristesa immotivada i cefalees i mals de panxa, fruit de la somatització per la sobreadaptació dels infants a una situació anòmala que comporta la limitació de moviment i sortida a l’exterior. També adverteix dels efectes adversos de la sobreexposició a les pantalles durant el confinament, que pot generar conductes de dependència i addicció, i també la major exposició a situacions de violència i agressivitat per la invisibilització d’aquestes situacions quan es produeixen en l’àmbit intrafamiliar i no hi ha altres recursos ni serveis que puguin intervenir-hi.

A més, segons recorda el Síndic, “la major part de països de la Unió Europea ha adoptat mesures que permeten conciliar el dret a la mobilitat, l’exercici físic i el contacte amb el medi natural d’infants i adolescents amb les restriccions per evitar la propagació del virus”. També recorda el Síndic que el Ministeri de Sanitat ha encarregat un informe a l’Associació Espanyola de Pediatria perquè creï un grup de treball on es valori quins infants podrien ser prioritaris a l’hora de permetre que sortissin de les seves llars, una eventualitat que considera complicada de regular i controlar.

Tenint en compte tot això, i “considerant les greus afectacions que tenen les mesures per evitar la propagació de la Covid19 en la salut, el benestar i el desenvolupament en els infants i adolescents, el Síndic suggereix”:

• Que es garanteixi que els infants els infants i adolescents puguin sortir durant un espai de temps diari, tot preveient especificitats en funció de l’edat i circumstàncies personals i establint limitacions en el distanciament social i els hàbits d’higiene durant aquesta pràctica.
• Entre les especificitats a l’hora de flexibilitzar el confinament, cal que es tingui en compte l’existència de discriminacions en el compliment de les mesures imposades per raó de les característiques del domicili habitual, i també altres factors de tipus social i econòmic que predisposen a una major vulnerabilitat a l’hora de patir l’impacte negatiu que comporta el confinament per als infants afectats.
• Que es vetlli perquè les mesures de control i prevenció que es puguin imposar perquè es compleixin les excepcionalitats previstes i es garanteixin les exigències que requereix la salut pública no suposin una estigmatització per raó de discapacitat, origen social i econòmic o d’altres tipus.
• Que s’asseguri que la comunicació de les solucions preses per garantir els drets dels infants i adolescents s’adrecen específicament i de manera adequada a aquest col·lectiu.