A més de la mesa sectorial d’Educació on els sindicats negocien les condicions laborals de les persones treballadores del Departament, existeixen espais de diàleg, com són el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), o consultius, com el Consell Escolar de Catalunya, on es pot consensuar la planificació de com serà la desescalada en el món educatiu, o la gestió dels espais per garantir les mesures de distanciament social recomanades per les autoritats sanitàries i el tipus d’activitats que es podran dur a terme. Els centres no es limiten només a fer tasques docents, sinó que són nodes educatius, amb activitats i temps lectives i no lectives, sempre educatives.
Fa uns dies, el conseller Bargalló, sense entrar a especificar quantes persones tindrien les aules, ha dit que serien més o menys la meitat d’alumnes dels que tenien abans de la pandèmia. La recomanació de ràtios de 15 alumnes per aula per al darrer trimestre es proposarà també per al curs 2020-21? S’han d’estudiar les possibilitats d’ampliar els espais centre a centre, amb un pla individualitzat avalat pel servei d’Inspecció i amb la implicació necessària dels claustres, on hi ha un gran escepticisme davant el model híbrid plantejat pel conseller. No sabem si al Departament són conscients que pot ser contraproduent que el professorat vagi als centres a donar suport emocional combinant-lo simultàniament amb l’ensenyament telemàtic. Com es pot fer suport emocional presencial i al mateix temps classe telemàtica? O es fa una cosa o una altra!
Qui es farà càrrec de les mesures de protecció (termòmetres, supervisió de la higiene, informació a la comunitat educativa, etc.) en els centres? Nosaltres, a UGT, hem proposat que cada centre disposi de personal d’infermeria. La figura de l’auxiliar d’infermeria pot cobrir perfectament les funcions d’informació i control de la higiene per la seva bona formació rebuda als nostres centres d’FP.
El pròxim curs acadèmic si s’ha de mantenir la ràtio màxima de 15 alumnes per aula, ens plantegen només quatre opcions possibles:
- Primera: augmentar plantilla del professorat per desdoblar. Si no hi ha un reajustament pressupostari, com es pensa pagar aquest increment de professorat?
- Segona: habilitar espais col·lectius com biblioteques, sales d’actes, etc., per transformar-los en aules provisionals.
- Tercera: habilitar nous espais amb barracots.
- Quarta: construir en temps rècord nous centres o reobrir aquells que es van tancar amb les retallades!
- No vull comptar amb una cinquena: la de tornar a carregar la responsabilitat a les famílies i al professorat amb el teletreball, amb la combinació híbrida: presencial i en línia (fer de mestres a casa, a més a més) i no tenir horari fix de treball per al professorat.
A França estan en quatre possibles escenaris: anant a l’escola, seguint les classes des de casa, a sales d’estudi habilitades als col·legis per a menys de 15 alumnes o en activitats extracurriculars.
Al nostre entendre caldrà adaptar els currículums i les programacions dels cursos, àrees i matèries per prestar especial atenció a les competències fonamentals i per recuperar els dèficits ocasionats per la important alteració que va provocar la brusca suspensió de l’activitat educativa presencial el març de 2020, tant si es fan presencials com en línia o mixtes.
El problema afegit del teletreball
Aquest curs s’ha introduït el teletreball com a eina educativa sense haver-se tingut en compte en la normativa d’inici de curs 2019-2020. Això s’hauria d’haver fet amb unes normes clares entre les persones treballadores i l’empresa (que no és la direcció dels centres, sinó el Departament) per evitar problemes.
El professorat ha de permetre a l’alumnat realitzar les tasques sense presses ni angoixes per la sobreocupació de l’ordinador en el nucli familiar, per exemple –o simplement– perquè l’única via per realitzar el treball és el mòbil, amb totes les dificultats que això pot comportar, segons quina activitat es plantegi. Són qüestions que hem de tenir en compte a l’hora de dissenyar activitats, saber delimitar els temps de lliuraments, etc. Es tracta de no sobrecarregar ni l’alumnat, ni les famílies que els acompanyen. El professorat ens queixem que estem tot el dia teletreballant des de 1ª hora del matí fins al vespre, amb una mitjana de dues hores extres diàries.
Quines mesures de conciliació familiar tindrem en el cas que els dos pares treballin o en el cas de monoparentals? Podran portar els seus fills i filles al lloc de treball si és necessari o tal com ha dit Bargalló es pensaran ajudes… si Espanya o Europa les finança? I si no?
Per acabar, l’administració pensa dotar de recursos TIC i de connectivitat a la xarxa al professorat? O ha de continuar utilitzant els seus recursos personals (ordinadors, targetes telefòniques, smartphones, etc)? El conseller ha dit que estan treballant perquè el professorat no hagi de gastar les seves dades. A Itàlia hi ha una dotació específica per a maquinari. El conseller d’Educació Maragall, quan va impulsar el projecte 1×1, ja va dotar el professorat que hi participava d’un notebook l’any 2009. Caldria recuperar aquell esperit d’innovació educativa i digitalització per assumir els reptes difícils com el de la Covid19 i impulsar la digitalització de la societat des de la base, des de l’escola!
