Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
En el cas de les escoles bressol, que és on treballo actualment, hi ha moviment constant d’educadores. Moltes persones s’encarreguen de cobrir baixes i reduccions de jornada. Períodes que poden ser de tres dies, d’una setmana, d’un mes, de tres mesos, de sis, de tot un curs amb molta sort. És tan important el treball amb els infants com el treball amb i entre els adults que formen cada equip. En una escola hi treballen diverses persones (generalment dones) i no només és important tenir els valors com a escola per transmetre’ls als infants i a les famílies, sinó que també s’han de transmetre a les nostres companyes (les que ho són sempre i les que entren noves, duri el temps que duri la seva estada).
Un dels eixos principals de les escoles bressol és atendre a la diversitat de manera inclusiva. Es treballa sota valors com el respecte, l’atenció individualitzada, la responsabilitat, la comunicació, l’empatia, el gaudi, la flexibilitat, el treball en equip, la convivència, l’escolta, etc. És un lloc on s’ofereix un entorn segur i acollidor, amb un ambient afectiu i sempre sota un caràcter inclusiu en tots els sentits.
Penso que caldria reflexionar sobre si tots aquests valors estan en l’equip de treball, també. No només de cara els infants (que també és important, ja que la nostra personalitat, la nostra manera de ser i de relacionar-nos, de comunicar-nos, de moure’ns, de gesticular, de transmetre, etc. els influeix de forma directa), sinó que si parlem de valors de l’escola, entenc que han d’estar presents en totes i cadascuna de les relacions que s’emmarquen dins d’aquest espai.
No crec pas que sigui quelcom fàcil d’aconseguir; un clima laboral ideal porta molta feina i esforç al darrere i si està en constant moviment i canvi de persones, com he dit abans, encara és més difícil, però sí que seria interessant pensar sobre com anar juntes cap aquesta direcció. Com treballar-nos, individualment i col·lectivament, per aconseguir un ambient de treball segur, lliure de judicis, respectuós, afectiu, comunicatiu i on les persones s’hi puguin sentir a gust. On cadascuna hi trobi el seu lloc i se senti suficientment segura per a participar i dir la seva. Es tracta de crear relacions sanes entre els iguals. No es tracta de crear forts vincles entre nosaltres, però sí d’apartar comportaments tòxics que puguin fer mal al nostre voltant. Es tracta d’intentar fer sentir bé a les altres persones, d’acollir, de facilitar informació, d’ajudar, de compartir i no de competir.
Sovint ens podem trobar amb persones amb qui no connectem, però no és necessari connectar per treballar a gust. Les educadores infantils som moltes i molt diverses, cada persona és única i diferent de la resta, i així com la diversitat de l’alumnat és un valor enriquidor també ho ha de ser a l’hora de treballar. En canvi, entendre’ns sí que és necessari, i això és més fàcil d’aconseguir si hi ha una intencionalitat recíproca i voluntat de trobar punts en comú i diferències que podem aprofitar. No oblidem que totes les educadores infantils d’escola bressol de Barcelona estem sota el paraigua de l’IMEB, existeix una flexibilitat, però dins d’unes directrius concretes a l’hora de treballar.
Si mal interpretem alguna cosa, aclarim-ho amb la persona, cara a cara i amb respecte. Si sentim que no ens entenem amb algú, parlem-ne i busquem solucions. Si tenim una queixa, comuniquem-la. Si fa molts anys que estem a l’escola, sabem com funciona i allò és pràcticament la nostra segona casa, facilitem les coses a les persones que hi vénen a formar part: no les abandonem, no les ignorem. De la mateixa manera que els infants necessiten una familiarització, els adults també.
Podríem començar per fer-nos les següents preguntes i pensar-ne les respostes: què és un bon ambient de feina? Com hauria de ser l’acollida d’una persona que ve a treballar a la meva escola? Com em sentiria jo en el seu lloc? Què necessitaria?
En funció de la teva personalitat costarà més o menys fer-te un lloc dins d’un equip de persones que ja es coneix, però si et faciliten les coses, en comptes de posar-te impediments (i creieu-me, de vegades se’n posen molts) amb pocs dies trobaràs el teu lloc. Es tracta de veure i viure l’entrada de noves persones com a riquesa i no pas com a competència.
En resum, i generalitzant-ho tot a qualsevol lloc de feina, crec que és molt important la manera com es treballa i també les diferents relacions que s’hi estableixen. Si l’equip no funciona, molta gent no s’hi sentirà a gust, i no sentir-s’hi a gust fa mal i porta conseqüències: interfereix tant en la teva mirada cap endins (autoestima, autoconcepte) com en la confiança en tu mateixa com a professional. I per últim, tornant al nostre àmbit, una escola ha de poder gaudir d’un ambient sa i, si no hi és, cal treballar perquè hi sigui; a través de l’autocrítica, de reflexions, dinàmiques de grup, formacions, i tot allò que faci falta.
