Dijous 24, la ministra d’Educació, Isabel Celáa, va anunciar la intenció del seu ministeri de publicar una ordre per flexibilitzar els requisits per a la contractació de docents, ja que moltes comunitats autònomes (no va precisar quines) havien informat de la dificultat de trobar professionals per reforçar les plantilles dels centres educatius. Aquesta flexibilització passarà, segons va explicar, pel fet que, mentre duri la pandèmia, es podrà contractar a professors que no comptin amb el màster de secundària o amb el CAP (Curs d’Adaptació Pedagògica, el requisit anterior al màster). L’anunci es va produir després d’una reunió interministerial en la qual van participar els màxims representants de les àrees d’Educació i de Sanitat tant del Govern de l’Estat com de les diferents CCAA.
L’endemà, la Conferència de Deganes i Degans d’Educació, que aplega les 62 universitats amb estudis de Ciències de l’Educació, emetia una nota en la qual manifestava el seu rebuig i perplexitat davant la mesura, entre altres raons perquè les estadístiques diuen que les universitats espanyoles formen cada any més de 30.000 professors i que des de la creació del màster ja són més de 200.000, molts dels quals encara esperen la seva primera oportunitat. “L’anunci suposa una agressió directa a la professió docent, als centenars de miles de titulats i estudiants del Màster de Secundària i a les universitats d’aquest país com a responsables de la formació inicial del professorat”.
Aquesta mesura, afegien els degans, “contradiu totes les declaracions prèvies i compromisos manifestats amb la millora de la professió docent i suposa un atac directe als centenars de milers de titulats que en l’última dècada no han tingut oportunitats d’ocupació o han estat emprats en condicions precàries a conseqüència de la falta d’oferta pública d’ocupació i la taxa de reposició zero imposada en el sector educatiu. Aquesta decisió, suposa a més un atac directe a les universitats i als qui formem al professorat d’aquest país suportant, com hem suportat aquests anys, una massificació crònica de les aules i unes condicions crítiques de treball”. “La qualitat de l’educació -afegia el comunicat- no pot ser un element en joc en la negociació política”.
Hores més tard, era CRUE, l’associació que reuneix els rectors de 76 universitats espanyoles (50 públiques i 26 privades), qui al seu torn emetia un comunicat en la qual donava ple suport a la postura expressada pels degans. Pels rectors, la mesura anunciada pel ministeri no està justificada i per tant s’haurien d’estudiar mesures alternatives.
A Catalunya, el curs 2018/2019, el Departament d’Educació ja va flexibilitzar el requisit del màster en algunes especialitats (com ara matemàtiques o llengües) en les quals hi havia dificultat per trobar substituts. En aquell cas, però, com a mínim calia haver començat a estudiar el màster, encara que no s’hagués acabat. Els sindicats van criticar durament la mesura, que van atribuir a una mala planificació.
A banda d’això, en l’ordre que prepara el ministeri hi ha la idea de prendre també mesures perquè el personal docent i els centres educatius puguin adaptar els currículums i les programacions didàctiques. Un acord que ja es va formalitzar al juny davant la necessitat de recuperar els aprenentatges perduts durant els mesos de confinament. Sobretot això va passar amb la formació professional: el curs passat es van haver de rebaixar les hores legals de pràctiques (FCT: formació en centres de treball) a fi que cap estudiant perdés el curs i aquesta és una de les eventualitats que podria tornar a passar aquest curs. També està previst que les PAU s’adaptin a les circumstàncies, com ja va passar en les darreres proves.
