Semblava que les eleccions americanes havien portat a un consens. Polítics, periodistes i opinadors de tot l’espectre ideològic coincidien en criticar les mentides i el populisme de Trump i la polarització i enfrontament que havien comportat. En el seu discurs de celebració, Joe Biden va dir que necessitem reconciliar-nos i tractar el rival com un adversari amb qui discutir i no com un enemic a qui cal destruir i va rebre elogis per totes bandes.
No ha passat ni una setmana i ens trobem que les denostades tàctiques trumpistes reneixen aquest cop amb motiu de la nova llei educativa que prepara el Govern Central. L’anomenada LOMLOE, que vol derogar la conservadora Lomce, ha rebut el rebuig generalitzat de l’oposició i dels seus mitjans afins.
Per una banda, s’acusa el govern de voler destruir l’escola concertada i enviar tots els seus alumnes a la pública, només perquè la llei inclou un limitat intent de repartir l’alumnat amb més dificultats i qüestiona el sistema de concerts. Altres veus acusen el govern d’adoctrinar tota la població perquè la llei vol incloure la igualtat de gènere o la lluita contra el canvi climàtic entre els seus objectius. No falta tampoc la clàssica acusació de rebaixar el nivell i voler que tots els alumnes siguin analfabets pel fet que suprimeix les revàlides. Altres autors adverteixen fins i tot de la fi de l’educació tal com la coneixem sense oblidar mencionar la guerra civil. Finalment no podia faltar la qüestió de la llengua catalana. Com no podia ser d’una altra manera en una llei tan perversa, la Lomloe suprimeix el castellà i converteixen els nens catalans en monolingües. Per ser honestos, aquesta manera d’argumentar no és patrimoni de la dreta. Una part de l’esquerra també ha considerat com a reaccionària i un atac a l’escola pública qualsevol proposta que vingui de l’àmbit conservador. Però en aquest cas és la dreta i les organitzacions de l’escola concertada les que es llancen a argumentacions extremistes per oposar-se a la llei.
Aquests posicionaments extremistes eviten les discussions que hauríem de tenir. Podem tenir un debat serè i racional sobre el paper de l’escola concertada, una anomalia en una Europa majoritàriament dominada per la pública? Podem parlar de les diferents condicions de treball dels docents de la pública i la concertada? Podem parlar de la problemàtica de la segregació escolar i el seu paper en una societat cada cop més desigual? Podem assumir que hi ha un important debat sobre els objectius de l’escola? Podem entendre el debat metodològic entre innovadors i tradicionalistes com diferents respostes sobre una problemàtica comuna? Podem discutir d’evidències i resultats i deixar estar prejudicis i idees preconcebudes? Podem proposar models lingüístics diferents sense falsejar la realitat de la llengua a Catalunya o altres comunitats amb llengua pròpia? Podem parlar de l’infrafinançament històric de l’educació al nostre país? Podem debatre d’abandonament escolar i de quines pràctiques contribueixen a reduir-lo? Podem en definitiva, plantejar-nos quin paper fa el nostre sistema educatiu en una societat campiona en els índex de desigualtat europeus?
Això seria molt complex i requeriria arguments, dades i sobretot considerar l’altre com un adversari racional. A més els grisos i les postures intermèdies no donen vots en societats cada cop més polaritzades. Molt millor adoptar un to apocalíptic i organitzar un combat contra un enemic que vol destruir-nos a nosaltres i la nostra escola.
Segurament és un dels pitjors moments de la història per plantejar reformes educatives. Els centres i professionals educatius ja desgastats per anys de retallades es troben ara estressats i tensionats per una pandèmia per a la que no tenen recursos ni respostes. La vella tradició espanyola d’aprovar lleis educatives ha deixat una comunitat educativa escèptica sobre la capacitat de les reformes de millorar l’escola, sobretot quan aquestes no venen acompanyades de recursos. D’altra banda alguns aspectes de la llei no són compartits per tothom i segurament des l’esquerra i l’escola pública també se li podrien fer crítiques. No obstant des d’una òptica progressista no es pot desaprofitar l’oportunitat per revertir els canvis de la Lomce i consolidar legislativament millores per un sistema molt desigual.
La pandèmia ha estat un xoc terrible per a la nostra societat i ens podria ajudar a construir una societat millor. Un primer pas seria tenir debats democràtics i respectuosos sobre un tema fonamental com l’escola. Hauríem de contribuir tots a construir un sistema educatiu centrat en l’equitat i dotat dels recursos adequats. Com en tants altres camps, sembla que som molt lluny d’aquí.
