Autor: Marc Hortal Galí

Us imagineu que els jugadors de futbol i els entrenadors visquessin en mons paral·lels i amb visions diferents del que és el futbol? O que els metges i els que fan recerca mèdica discrepessin sobre teràpies i medicaments? Això que sembla inimaginable en altres professions s’acosta bastant al que passa en educació. En el món educatiu hi ha una enorme distància entre els que fan recerca i política educativa i el professorat d’aula. Aquesta distància es fa cada cop més gran i és una de les causes de l’empobriment del debat educatiu. Crec que és urgent reduir aquesta bretxa si…

Aquests dies les nostres escoles estan plenes d’activitats sobre el feminisme, xerrades, pòsters de científiques, artistes i esportistes. L’onada del feminisme fa temps que va entrar a l’escola i ha ajudat a fer-la millor. Queda molt per fer, però les escoles i la societat són avui espais més igualitaris del que havien estat i cal valorar-ho. Malgrat tot, tenim una assignatura pendent amb els nois. Crec que una part important són espectadors passius d’unes activitats i d’un moviment que els interpel·la poc, mentre per sota idees contràries a la igualtat segueixen circulant i creixent. Cal començar a posar el focus…

D’entrada, cal deixar clar que el català és la llengua que retrocedeix i necessita protecció. Malgrat els importants avenços i èxits que li ha proporcionat el sistema d’immersió, els mitjans de comunicació i l’existència de les institucions catalanes, com totes les llengües minoritàries està en perill en un mon globalitzat i dominat per les xarxes. També crec que el sistema d’immersió ha estat positiu: ha garantit que la gran majoria d’alumnat domini les dues llengües i ha cohesionat la societat evitant la creació de dues comunitats en funció de la llengua. L’escola catalana ha de mantenir el català com a…

Els plantejaments extremistes i apocalíptics de la dreta política i mediàtica sobre la Lomloe impedeixen tenir un debat racional i necessari sobre el nostre sistema educatiu.

S’acaba el 2on trimestre i als centres educatius passem per un dels pics de feina i estrès del curs: juntes d’avaluació, correcció d’exàmens, butlletins de notes, viatges i sortides, tancament de projectes i reunions amb famílies… Malgrat tot, és un bon moment per reflexionar sobre la feina que fem i com la fem.

Surto dels exàmens de setembre amb una sentiment entre el desànim i la indignació. Desànim pel poc aprofitament que mostren els alumnes que s’hi han presentat i indignació per la sensació de feina inútil