Les universitats s’enfronten a situacions noves, diverses i complexes, com a conseqüència d’una realitat més dinàmica, una societat més exigent i uns usuaris més conscients de la qualitat de la formació que precisen. Aquest escenari requereix que les respostes educatives considerin la complexitat dels fenòmens i siguin diferenciades segons el context i els estudiants, ressaltant la necessitat i la conveniència de l’avaluació com a element que incideix en la millora dels processos educatius.
L’avaluació, dins l’Espai Europeu d’Educació Superior on es troben immerses les universitats del nostre entorn, ha adquirit protagonisme davant la seva incorporació decidida als processos d’aprenentatge i el seu sentit formatiu i formador per als estudiants. Es preocupa per donar resposta a les qüestions sobre com millorar l’aprenentatge i què estem fent, de manera fonamentada i partint de la introducció de canvis positius i pertinents per a la millora formativa.
El major protagonisme que s’atribueix a l’estudiant en el procés d’aprenentatge implica canvis necessaris en l’avaluació per tal d’ampliar la seva formació, articular processos educatius efectius, generar major satisfacció i funcionar amb millor efectivitat. Però també respon al repte de les universitats per oferir una formació de qualitat que aposta per l’avaluació continuada en la formació de persones, professionals i ciutadans, competents front situacions sociolaborals canviants i amb possibilitats reals d’ocupabilitat. Alhora es tracta de capacitar per a pensar de forma crítica, assimilant coneixements i aplicant-los exitosament en la realitat.
Es superen així les avaluacions concebudes com a actes finals i limitades a qualificar resultats, passant a una avaluació continuada en relació al progrés realitzat pels estudiants i, en conseqüència, com a part significativa i integrada de tot procés d’ensenyament i aprenentatge, que ara es situa tant dins com fora de l’aula i adopta un caràcter presencial, dirigit i autònom. Algunes activitats vinculades a la presencialitat es relacionen amb prendre apunts, exposicions d’estudiants individuals o grupals, exposicions de persones convidades, debats i fòrums de discussió, seminaris, treball en equip, simulacions, cinefòrums, exàmens, etc. Entre les activitats dirigides es troben projectes tutoritzats, estudis de casos, participació a fòrums virtuals, lectures orientades, tutories, treballs individuals o d’equip, visites guiades, sortides de camp, etc. I entre les activitats autònomes poden haver lectures, estudis personals, organització d’apunts i materials, recerques d’informació i documentació, tutories lliures, etc.
Sense dubte, totes elles precisen de retroalimentació suficient per a recolzar l’aprenentatge dels estudiants. Són de naturalesa diversa però resten agrupades sota un mateix sistema d’avaluació formativa, formadora i continuada. D’aquesta forma, l’estudiant no només obté major responsabilitat davant el seu propi procés d’aprenentatge, sinó que també l’adquireix front l’avaluació, podent actuar inclús com a agent avaluador.
L’avaluació orientada cap a l’aprenentatge es fixa en aspectes formatius i formadors. Interessa generar feedback al voltant de què millorar i com fer-ho amb respecte al procés d’aprenentatge. Això és millorar el coneixement sobre aquelles qüestions que limiten o afavoreixen rendiment i èxit acadèmics, analitzant-les, ordenant-les i valorant-les, si es procura una avaluació formativa i formadora que ajudi a créixer, progressar i generar oportunitats d’aprenentatge per a tothom en comptes de qualificar i classificar.
L’avaluació ha d’esdevenir font de motivació per a l’estudiant, fent-li avançar en el seu aprenentatge. Per exemple, una avaluació que permeti a l’estudiant refer les seves activitats desprès de la correcció docent pot suposar un interessant procés de motivació i satisfacció tant per a l’estudiant que pren consciència clara de la seva possibilitat de millorar, com per al docent que percep el progrés de l’estudiant amb la seva ajuda i suport.
Alguns condicionants per a la implementació d’una avaluació orientada cap a l’aprenentatge tenen a veure amb la necessitat de proposar tasques avaluadores que impliquin a l’estudiant en les activitats d’estudi i aprenentatge apropiades, el feedback corresponent per a que l’estudiant actuï sobre la informació rebuda i l’utilitzi per a progressar en el seu aprenentatge i la participació de l’estudiant en l’avaluació del seu propi aprenentatge, continu i permanent. Condicionants d’aquest tipus ens permeten reflexionar al voltant del desenvolupament de les pràctiques avaluadores en l’àmbit universitari. Especialment, per la rellevància que pren el paper que pot arribar a jugar l’estudiant en una avaluació orientada cap a l’aprenentatge.
El coneixement que tenen els estudiants i la interpretació que fan dels sistemes d’avaluació de les matèries que cursen, els atorga una perspectiva privilegiada per a conèixer les seves percepcions sobre l’avaluació. La participació en els processos avaluadors contribueix a la creació de coneixement des d’una perspectiva avaluadora més oberta i flexible a la que s’ha vingut sostenint tradicionalment.
Posicionaments, opinions i preferències que cobren especial interès perquè influeixen en la implicació requerida per a posar en marxa una avaluació que situa als estudiants en un espai central del procés d’aprenentatge. De fet, la percepció dels estudiants sobre l’avaluació es relaciona estretament amb el propi procés d’aprenentatge i una avaluació aïllada del sistema formatiu i formador quedaria mancada d’un complet sentit educatiu.
Les contribucions que els estudiants poden realitzar per a millorar els sistemes d’avaluació del seus estudis, anima la proposta d’alternatives encaminades a vèncer les debilitats que la mateixa pràctica avaluadora presenta i que dificulta una autèntica avaluació orientada cap a l’aprenentatge. Aquí s’inscriuen estratègies com ara l’autoavaluació, la coavaluació o l’heteroavaluació que realment incideixen en benefici de la participació de l’estudiant en l’avaluació, adoptant un rol actiu, aprenent a avaluar el seu aprenentatge i transferint les tècniques d’avaluació apreses a altres situacions.
José Luis Muñoz i David Rodríguez són professors de Didàctica i Organització Escolar de la UAB
