Quan parlem d’alfabetitzar ens referim habitualment a dotar la persona de la capacitat de llegir i escriure. Ara bé, en la societat actual el concepte d’alfabetització és més ampli i ha d’incloure l’alfabetització digital i l’alfabetització científico-matemàtica. A la vida quotidiana ens trobem amb situacions properes i freqüents notícies als mitjans de comunicació relacionades d’una manera o una altra amb la ciència, des d’interpretar grosso modo una factura de l’aigua o de l’electricitat fins a entendre i valorar el significat d’un aliment modificat genèticament. No està clar que la població en general, i els estudiants de les escoles de formació de persones adultes en particular, tinguin el nivell de cultura científica necessari per entendre i valorar les implicacions dels assumptes científics que els poden atènyer al seu dia a dia.
El terme alfabetització científica ha adquirit una importància notable en les últimes dècades i en l’actualitat s’ha convertit en una prioritat educativa, tant a la formació bàsica i a la secundària com a la formació de persones adultes. Fins a la dècada dels vuitanta els continguts curriculars se centraven bàsicament en l’adquisició de coneixements teòrics sobre la ciència, potenciant més un aprenentatge basat en la retenció de principis i teories científiques que en un acostament a la naturalesa de la ciència i a la seva relació amb els problemes socials i personals de la població.
A partir dels anys noranta del passat segle, el terme alfabetització científica (scientific literacy, en anglès) irromp amb força en el marc de l’ensenyament de les ciències. Es pretén fer una aproximació a la naturalesa de la ciència i a la pràctica científica, incidint especialment en les relacions ciència-tecnologia-societat. Actualment, existeix un ampli moviment per part del professorat de ciències de promoure com a finalitat central de l’ensenyament de les ciències l’alfabetització científica de la ciutadania.
L’alfabetització científica implica la capacitat de llegir i entendre textos, és a dir, que l’alfabetització és l’epicentre de l’alfabetització científica. En aquest sentit, pot afirmar-se que la ciència no podria existir per tradició oral i per tant els continguts científics han de mostrar-se per escrit i s’ha de disposar d’una competència lectora suficient per interpretar els textos. Això vol dir que una persona alfabetitzada científicament hauria de tenir la capacitat de llegir textos sobre ciència a la premsa i poder parlar sobre l’assumpte en converses informals. No seria necessari disposar de coneixements profunds sobre l’assumpte en qüestió, però sí seria desitjable poder entendre el text, determinar les idees i conceptes científics que apareixen i valorar la possible repercussió.
L’alfabetització científica és una qualitat que pot desenvolupar-se gradualment al llarg de la vida de les persones i les escoles de persones adultes s’han de comprometre fermament a col·laborar a què l’alumnat dels centres pugui assolir aquest objectiu. Un dels trets més destacats en l’alfabetització científica és capacitar o incrementar la capacitat de les persones a participar en totes aquelles situacions en què les decisions a prendre els concerneixin. Cal que els participants puguin desenvolupar opinions personals crítiques i informades sobre assumptes públics i propers a ells relacionats amb la ciència. No es tracta, per tant, de facilitar una sèrie de coneixements i dades científiques, sinó de potenciar una cultura científica que formi ciutadans i ciutadanes amb prou coneixement sobre el paper i la rellevància social de la ciència i els capaciti per reflexionar sobre temes científics i els permeti actuar en la seva vida diària fins al punt de poder prendre decisions que els puguin afectar personalment. Per tant, en una societat democràtica, les persones han de poder entendre les informacions que es difonen pels mitjans de comunicació i aspectes relacionats amb la ciència que els incumbeixen.
Als centres de formació d’adults podem possible dissenyar activitats que fomentin l’alfabetització científica des de l’àmbit de les ciències, la tecnologia i la matemàtica, però també de manera transversal. Les propostes didàctiques han de treballar aspectes propers a la vida dels estudiants i situacions contextualitzades que permetin el debat, la reflexió crítica i afavorir la presa de consciència i, eventualment, de decisions raonades.
Les activitats que nosaltres dissenyem i proposem a l’aula es basen en una seqüència de quatre fases: a) Plantejament d’una situació contextualitzada sobre el tema que es vol treballar; b) lectura de la situació, identificació de les idees fonamentals, interpretació de possibles gràfics o dades que puguin aparèixer; c) formulació de qüestions relacionades sobre el tema proposat, que poden incloure una cerca per internet; d) posada en comú i extracció de conclusions, que implica necessàriament la presa de consciència sobre com pot afectar a cada persona l’assumpte tractat.
A més dels continguts conceptuals implicats en les activitats, es potencia la reflexió, el diàleg i que cada estudiant aporti la seva experiència a la resta del grup, elements imprescindibles en la formació de persones adultes.
Un dels àmbits en els què orientem més les activitats d’alfabetització científica és en el de l’Educació per a la Salut. Posseir Educació per a la Salut permet tenir les habilitats necessàries per entendre les informacions que permetin promoure i mantenir una bona salut i, eventualment, modificar els estils de vida orientats a una millora de les condicions de salut. Estem convençuts que l’Educació per a la Salut ha de ser un dels eixos vertebradors d’un ensenyament de les persones adultes dirigides a desenvolupar l’alfabetització científica.
Les propostes educatives d’aquest àmbit no s’haurien de treballar de manera clàssica amb una descripció dels òrgans i aparells que formen el cos humà, sinó més aviat a partir de qüestions que puguin ser properes a l’alumnat i permetin la incorporació de l’experiència vital de l’alumnat i la generació de preguntes i debat. Alguns exemples són: Què és la diabetis?; Tots tenim colesterol, el problema és el nivell; Per què donar sang?; Fumes? Jo ja ho vaig deixar; Els accidents de trànsit poden provocar lesions medul·lars, entre d’altres possibilitats.
A més de l’Educació per a la Salut, les propostes didàctiques orientades a prendre consciència dels problemes mediambientals i per a la sostenibilitat i quina és l’actitud que prenem com adults i com a consumidors, també contribueixen a l’alfabetització científica.
Un tercer conjunt de propostes que portem a terme i que van en la mateixa línia és la que fa referència a distingir què és ciència d’allò que no ho és i diferenciar la ciència de la pseudociència. Comentem i fem una lectura crítica dels missatges que apareixen a la publicitat o als mitjans de comunicació sobre solucions màgiques i ràpides als problemes de pes, d’estètica i altres que poden afectar l’alumnat. També pretenem localitzar mites i concepcions errònies sobre diferents aspectes de la ciència, com per exemple, la idea tan arrelada de què és dolent dormir amb plantes a l’habitació, entre moltes altres.
En definitiva, el professorat dels centres de formació de persones adultes ha d’adquirir el compromís de dissenyar estratègies didàctiques encaminades a l’alfabetització científica de les persones adultes. Les activitats han de partir de situacions contextualitzades properes a l’alumnat que li permetin sentir-se identificat i que puguin facilitar-li suficient informació per valorar críticament les implicacions i prendre decisions raonades.
